Interior trasllada la defensa dels Mossos a Presidència
Ho assumirà el gabinet jurídic central i només seran acusació particular en cas que les lesions estiguin acreditades
El Parlament aprova una comissió d’estudi del model policial a Catalunya
Era un dels principals punts de l’acord d’investidura entre ERC i la CUP i dos mesos després arriba el primer gest: el trasllat de la defensa penal dels Mossos d’Esquadra als serveis jurídics centrals de la Generalitat, que depenen de l’àrea de Presidència. D’aquesta manera s’equiparen els membres del cos policial a qualsevol altre treballador públic.
La CUP havia denunciat de forma reiterada que l’equip d’una vintena d’advocats de la conselleria d’Interior actuava de corretja de transmissió “de les pitjors dinàmiques corporativistes policials, impulsant la persecució de la mobilització”, segons el diputat i portaveu Xavier Pellicer. Això havia provocat situacions inversemblants com ara acusacions a manifestants per danys a membres de la policia que no havien estat ni un sol dia de baixa, o bé la demanda de danys per lesions poc acreditades com ara haver esquivat una ampolla d’aigua buida llençada per un manifestant, tal com es va denunciar en el judici contra l’activista Pol Serena.
La notícia, anunciada pel conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, durant la sessió de control en el ple que s’està celebrant al Parlament, va ser rebuda de forma satisfactòria pels anticapitalistes. “És un primer pas en el compliment de l’acord de mínims que vam assolir”, va assenyalar Pellicer. Per la CUP, l’existència d’aquest cos jurídic era “una anomalia en tota regla”. Per aquest motiu els anticapitalistes demanaven anar un pas més enllà. “És important el desmuntatge definitiu del cos d’advocades d’Interior, una estructura extraordinària que no té raó de ser”, va afegir-hi. El conseller va avançar que a finals de juliol o principis d’agost s’iniciaria ja el traspàs. El punt acordat entre ERC i la CUP feia referència a la retirada dels Mossos d’Esquadra de les acusacions particulars en els judicis a activistes que participaven en manifestacions i protestes per als quals es demanava anys de presó. A partir d’ara, però, només es presentaran com a acusació particular en els casos en què les lesions als mossos estiguin acreditades. D’aquesta manera, la CUP també demana que es posi fi als fitxers policials i les identificacions per motius ideològics i d’aspecte, a les pràctiques de gravar i fotografiar de forma sistemàtica mobilitzacions.
En la llista de temes pendents de l’acord de mínims continua sobre la taula la retirada de la Brimo dels desnonaments. “És imprescindible deixar de tractar l’emergència de l’habitatge com un problema d’ordre públic”, reclamava Pellicer.
El sindicat policial Uspac va emetre ahir mateix un comunicat en què considera “inacceptable” que Elena hagi acceptat el “xantatge polític” per traspassar la defensa dels Mossos a Presidència, ja que seran els agents els qui paguin el “peatge” perquè el seu suport jurídic se sotmetrà a directrius “totalment polítiques”.
Estudi, debat i reflexió
La plasmació de l’acord entre ERC i la CUP va arribar el mateix dia que el Parlament, a proposta d’ERC, Junts, la CUP i els comuns, va aprovar una comissió d’estudi que al llarg de tot un any discutirà sobre el model policial de Catalunya. Abans del debat polític, el conseller va convidar tots els grups a treballar “de forma rigorosa i sense apriorismes”. Tanmateix, Ciutadans i el PP ja van criticar de forma contundent la creació d’aquesta comissió perquè l’atribueixen a pressions de la CUP per “desprotegir i criminalitzar” els Mossos. El PSC es va abstenir.
Fil a l’agulla per estabilitzar els treballadors interins
El ple del Parlament va donar llum verd a la tramitació d’una proposició de llei presentada per la CUP per a l’estabilització dels treballadors interins de la Generalitat amb més de tres anys de prestació. L’objectiu és donar una solució a 108.000 interins sense plaça fixa. La proposta pretén que aquells que faci almenys tres anys que tenen prestació de serveis permanents tinguin reconegut el dret a quedar-se al lloc de treball que exerceixen amb els mateixos drets que regeixen per a la funció pública, encara que no adquiriran aquesta condició. La proposta serà aplicable a la totalitat del sector públic català. El debat al Parlament sobre els interins de la Generalitat coincidia ahir de forma casual amb el pacte del govern de l’Estat i els interins de les administracions públiques per consolidar la seva plaça després de deu anys i sense oposicions, sinó únicament per una valoració de mèrits. Tots dos processos en paral·lel pretenen ajustar-se a la jurisprudència en contra d’abusos de la temporalitat en l’administració que ha dictat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
