La zona cremada pel foc del cap de Creus, regenerada en quatre anys
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, diu que les franges de prevenció han evitat una afectació de 3.000 ha
Ha afectat sobretot arbustos de mata baixa però no fauna protegida
L’èxit de l’extinció té a veure amb la prevenció i el treball conjunt
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va reconèixer ahir la zona afectada pel foc del Parc Natural del Cap de Creus aquest cap de setmana passat, i va valorar l’afectació que ha tingut la crema de 416 hectàrees en la biodiversitat. L’impacte de l’incendi sobre la vegetació ha estat bàsicament sobre els “arbustos de mata baixa”. La consellera indicava ahir, des de la zona afectada, que havia afectat essencialment “argelagues, gatoses, estepes i brucs”. “La previsió inicial és que la zona afectada recuperi el nivell de vegetació que ha perdut en un període entre dos i quatre anys mitjançant la regeneració espontània”, va manifestar ahir davant d’autoritats diverses a tocar de Sant Pere de Roda.
L’incendi entre Llançà i el Port de la Selva ha afectat en un 97% terrenys del Parc Natural del Cap de Creus. Concretament 402 hectàrees de les 416 que han cremat són part d’aquesta reserva natural. Quant a l’afectació sobre les especies animals protegides com l’àliga quadribarrada o el duc, va ser gairebé nul·la, “sortosament”, perquè no va coincidir amb la seva època de nidificació. L’impacte en la fauna s’ha concentrat en els animals de mida petita, fonamentalment invertebrats, rèptils i petits mamífers com ara musaranyes, llangardaixos, talpons, sargantanes i dragons comuns.
Les zones més “valuoses” des del punt de vist ambiental i patrimonial, no van tenir afectació a causa de l’efectivitat de les tasques d’extinció i preservació. La consellera Jordà es va referir a la serra de Verdera i l’entorn del monestir de Sant Pere de Roda.
Teresa Jordà va valorar molt positivament l’efecte de les estratègies i mesures de prevenció durant l’incendi, i va afirmar taxativament que les franges de protecció i les zones de pastura havien “impedit la progressió del foc i la destrucció d’habitatges”. “Sense franges ni pastures, en lloc de 400 hectàrees se n’hauríem cremat més de 3.000”, va subratllar. Jordà va definir quin havia estat l’efecte de les franges de protecció al seu parer. Les franges van tenir tres funcions. D’una banda, van fer de tallafoc, però també van servir de via d’accés per als bombers, els agents rurals, els ADF i tots els que han treballat en l’extinció del foc. “A més –hi va afegir la consellera–, també van permetre que els esforços d’extinció es concentressin a les zones més crítiques.”
L’incendi del cap de Creus d’aquest cap de setmana passat ha estat “un exemple de treball conjunt”. Jordà es referia a les tasques de prevenció d’incendis en què participen la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments de Llançà, la Selva de Mar i el Port de la Selva, i les Associacions de Defensa Forestal. I va afegir que la prevenció “no és cap luxe”, és una necessitat “imperiosa”. Parlava de treball conjunt perquè tot i que les franges estan subvencionades per la Generalitat, són els municipis qui les executen i qui estableixen la taxa. “Salven ecosistemes, salven nuclis habitats i poden salvar vides humanes”, va manifestar Jordà, que, referint-se a la prevenció, va assegurar, també que “els focs s’apaguen a l’hivern”.
El perill d’incendi des d’avui divendres mateix fins a dissabte vinent serà entre alt i molt alt a tot Catalunya, segons va advertir ahir Jordà, que va demanar extremar les mesures i mantenir l’alerta.
LES XIFRES
Més preguntes parlamentàries
Les diputades Míriam Nogueras i Mariona Illamola (Junts) han presentat una bateria de preguntes parlamentàries dirigides al govern espanyol referides a l’incendi del cap de Creus. Qüestionen, entre altres temes, per què el govern no ha portat a la pràctica l’exercici de la cooperació transfronterera; s’hii pregunta si creu que és millor no cooperar amb els països veïns, i per què es va descartar demanar suport als dispositius francesos tenint en compte com és d’important la rapidesa de resposta. A més a més, també pregunten –perquè sigui respost per escrit– per què no s’ha aplicat l’acord relatiu a l’ús de mitjans aeris signat el febrer del 2020.
La diputada Anna Torrentà (ERC) va criticar, en aquest cas al Parlament, la falta de cura i responsabilitat del govern espanyol “en no autoritzar la incorporació d’hidroavions francesos en les tasques d’extinció de l’incendi, “prioritzant la bandera a la rapidesa i l’efectivitat”. El conseller Elena va criticar que la burocràcia impedís tenir més efectius.
La Iaeden valora la feina i reclama un canvi radical
J. Puntí
La Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden) va valorar molt positivament la feina feta per mitjans que van combatre el foc del cap de setmana, i va qualificar ahir els Bombers de la Generalitat de “referent europeu” i, malgrat que els mitjans de què disposen “no estan al nivell desitjable” a causa de les retallades dels últims anys, admetien que han “millorat les polítiques preventives i les d’investigació de les causes dels incendis”.
Asseguren des de l’entitat conservacionista que el problema “no són les burilles ni les imprudències”, sinó que, al seu parer, la causa principal dels incendis forestals és un model econòmic que ha provocat “el despoblament del món rural i l’abandonament de moltes de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupaven”.
Com a conseqüència d’aquestes dues circumstàncies, diuen, s’han produït dues situacions que dificulten molt l’extinció dels focs: d’una banda, l’acumulació de combustible potencial, i de l’altra, que l’abandonament dels conreus ha fet créixer la massa forestal.
Asseguren que cal un canvi radical perquè, al seu parer, la política forestal i agrícola de la Generalitat ha accentuat el despoblament. Creuen que és necessària la intervenció del sector públic per tirar endavant polítiques d’ordenació de territori que posin fi definitivament a la proliferació d’urbanitzacions i que permeti crear “un mosaic d’espais diversos” que trenquin la continuïtat de les masses forestals i afavoreixin la biodiversitat. “Ja fem tard. Un canvi radical és urgent”, diuen.
