Reclamen lleis de la UE per protegir la llibertat artística

Un informe impulsat per l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, i Els Verds/ALE conclou que la manca de legislació comunitària sobre la llibertat d’expressió artística (LEA) és un problema per a la protecció d’aquest dret davant censures o persecucions que a l’Estat han afectat rapers com Valtònyc o Hasél.

En la presentació de l’informe Llibertat d’expressió artística a la Unió Europea, ahir, a la Model, Riba mateix assenyalava la sorpresa dels impulsors en adonar-se d’aquesta manca de legislació específica pròpiament europea. L’informe, elaborat juntament amb la xarxa Culture Action Europe, conclou que la UE s’hauria de dotar d’una legislació pròpia que harmonitzés les diverses tradicions dels estats membres.

Com que no hi ha una protecció comunitària específica però la UE fa bandera de la LEA, un dels autors de l’informe, Yamam Al-Zubaidi, explica que es produeix “discrepància entre la retòrica i la protecció real”. L’informe, en coautoria amb el doctor en dret Marcin Gorski, conclou que, a més d’aquesta legislació, caldria elaborar un “manual de directrius” europeu per protegir la LEA que inclogués indicadors per poder supervisar l’estat d’aquesta en cada moment al continent. De fet, els autors admeten que la creació d’una legislació comunitària per a la LEA seria un procés llarg i complicat que exigirà un ampli debat. Un debat que, defensen els impulsors, ha d’incloure també la comunitat artística al costat dels juristes i dels legisladors.

“L’art és desafiant, pertorbador, ofensiu de vegades, però continua sent art”, defensa l’eurodiputada francesa d’Els Verds, Salima Yenbou, que adverteix que “ofensa” no és el mateix que “incitació a la violència” o “discurs de l’odi”, que han de ser els únics límits. Yenbou defensa una legislació que protegeixi la LEA al mateix nivell que la llibertat d’expressió o de premsa, i explica que la persecució de l’obra artística a Europa s’acostuma a fer per motius de “seguretat nacional, religió o moral pública” i que, massa sovint, es fan diferències entre el que considerem llibertat d’expressió i el que considerem que és “anar massa lluny” simplement perquè ofèn la nostra sensibilitat.

Per la seva banda, el director d’El Jueves, Guille Martínez-Vela, es mostrava preocupat per la dificultat social de “reconèixer, distingir” una obra d’art com poden ser una portada de la revista satírica o un rap agressiu que assenyala gent poderosa amb noms i cognoms. El resultat és que un jutge les condemna perquè no ho percep com una performance o una obra subjectiva i potser ni tan sols és conscient que està perseguint la LEA.