Sánchez remou el nucli dur i devalua Iceta
Defenestra els set ministres de més pes polític i envia l’home del PSC a Cultura i Esports
El ‘monclovita’ Bolaños relleva Calvo i l’alcaldessa de Gavà agafa Transports per Ábalos
Llop, del Senat a Justícia després de l’indult de Campo
La prioritat no era remodelar el govern –“la prioritat és la que és: recuperació i vacunació”, va dir dijous a Vílnius al costat de la premier de Lituània, Ingrida Simonyte–, però va arribar dissabte i Pedro Sánchez va enderrocar el nucli dur del Consell de Ministres. Fins i tot el guru electoral i cap de gabinet, Iván Redondo, és arrasat pel sobtat vendaval de juliol que s’emporta els set ministres de més pes polític, amb baixes sonades com ara la de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo; el ministre de Transports i home fort del PSOE, José Luis Ábalos; el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, i la cap de la diplomàcia, Arancha González Laya. “Renovació generacional”, diu Sánchez.
El manual de la lògica dictava que una crisi de govern era més útil al setembre com a rellançament del curs polític i dels 30 mesos que falten fins al 2023, però el president que va ser investit el 2020 per Reis va voler dinamitar tot el seu equip més proper un dissabte de juliol. L’edat mitjana baixa ara de 55 a 50 anys gràcies a la incorporació sobretot de dones joves i expertes en gestió local, i ara ja són 14 ministres dones i vuit homes els que es reparteixen les carteres. I la lliçó és que l’aventura de buscar noms exòtics com ara el de Redondo ha mort; ara s’imposa tornar a mirar dins el PSOE.
Calvo, Ábalos, Celaá...
Els set defenestrats són Calvo, Ábalos, Campo, Laya, Isabel Celaá (Educació), José Manuel Rodríguez Uribes (Cultura i Esports) i Pedro Duque (Ciència). Tot i que no serà vicepresident per títol, el nou home fort és Félix Bolaños, un bregat lampista monclovita que assumirà el Ministeri de Presidència i les atribucions de Calvo. Sense anar més lluny, la llei de memòria democràtica que Calvo volia portar dimarts al Consell de Ministres i fins i tot presentar-la en roda de premsa posterior. Bolaños és l’antítesi de Calvo: s’imposa la discreció a la loquacitat i ell ha estat en la cuina de tot artefacte legislatiu que surt de La Moncloa.
Com a relleu d’Ábalos, que també abandonarà la secretaria d’organització del PSOE, Sánchez pesca en el planter del PSC i confia Transports, Mobilitat i Agenda Urbana a Raquel Sánchez Jiménez, l’alcaldessa de Gavà des del 2014. Als seus 45 anys, Raquel Sánchez agafa una cartera calenta que inclou l’ampliació del Prat, Rodalies i el mercat de l’habitatge, i que és la que té més pressupost inversor.
Tres vicepresidentes
L’executiu perd una vicepresidència i es queda amb tres: sense Calvo, Nadia Calviño reté Economia i és la vicepresidenta primera, i Yolanda Díaz (Treball) és la vicepresidenta segona i consolida el rol de dona forta de Podem en el govern, tot i que és del PCE. La tercera és Teresa Ribera (Transició Ecològica).
La veu de cada dimarts en la compareixença del Consell de Ministres ja no serà María Jesús Montero, que reté Hisenda i hi suma Funció Pública, sinó una nova i jove incorporació: la manxega Isabel Rodríguez, de 40 anys i alcaldessa de Puertollano. Diputada del PSOE al Congrés del 2011 al 2019, Rodríguez va ser portaveu del govern de Castella-la Manxa del 2008 al 2011. Rodríguez és, a més, la nova ministra de Política Territorial per la sorprenent devaluació de Miquel Iceta, que salta a Cultura i Esports quan el seu desembarcament a Madrid el 30 de gener es va vendre a La Moncloa com a rellançament dels ponts amb Catalunya. Ja no serà Iceta sinó Rodríguez qui piloti el diàleg territorial, des de la conferència de presidents autonòmics aquest juliol a Salamanca fins a la taula de diàleg del setembre a Barcelona.
L’erosió dels indults
Que els indults als presos polítics erosionen qui els firma ho prova l’adeu de Juan Carlos Campo i el salt de la presidenta del Senat, Pilar Llop, com a ministra de Justícia. Llop, magistrada especialitzada en violència masclista, té el repte de reformar el Codi Penal, una fita que Campo no ha assolit. El salt d’Iceta és per ocupar la vacant de Rodríguez Uribes a Cultura i Esports, que hi deixa un dels llegats més grisos de l’era Sánchez i plega sense culminar l’estatut de l’artista.
El ‘sherpa’ del Falcon
Després de la crisi amb el Marroc, la titular d’Afers Estrangers, Arancha González Laya, és sacrificada a l’altar de les ofrenes diplomàtiques a Rabat i el nou cap de la diplomàcia és José Manuel Albares. Si bé era l’actual ambaixador a París, Albares ha estat des del 2018 el sherpa de Sánchez en les cimeres internacionals i és conegut mediàticament per ser l’acompanyant del president en la cèlebre fotografia amb les ulleres de sol a bord de l’avió Falcon. “Un jove i expert diplomàtic”, el va lloar ahir Sánchez.
Lomloe sense Celaá
La llei d’educació (Lomloe) que posa fi a la llei Wert es desplegarà ja sense Isabel Celaá, destituïda a Educació i substituïda per l’aragonesa de 43 anys Pilar Alegría. A Ciència el buit de l’astronauta Pedro Duque el cobreix una altra dona jove: l’alcaldessa de Gandia i enginyera Diana Morant, de 41 anys.
El final de Redondo
Tot i ser un ministre sense cartera, l’adeu del guru Iván Redondo és dels més sonats. “Jo em llanço per un penya-segat per Sánchez. Estaré amb ell fins al final”, va assegurar el cap de gabinet el 27 de maig al Congrés. I el penya-segat ha arribat abans d’hora. “A vegades en la política i en l’empresa, com en la vida, a més de saber guanyar i saber perdre cal fer una cosa molt més important: saber parar”, es va acomiadar Redondo després dels serveis prestats. L’eufòria en el PSOE era total per l’adeu de l’estrateg que ha treballat pel PP quan ha calgut. El nou cap de gabinet és un socialista de tota la vida, Oscar López, que deixa Paradors i serà l’ombra de Sánchez a La Moncloa. La batalla soterrada entre Calvo i Redondo ha finalitzat amb tots dos defenestrats.