La UE apressa a vacunar més
Brussel·les alerta del creixent nombre de vacunes que es queden “sense utilitzar” malgrat la variant delta
La CE avisa que controlar la pandèmia tindrà un impacte significatiu per crear ocupació
“Ara no es pot abaixar la guàrdia.” La Unió Europea (UE) apressa tots els seus membres a vacunar contra la Covid-19 el màxim nombre de ciutadans possible per assegurar el control de la pandèmia. “És preocupant veure com cada vegada hi ha més dosis que es queden sense utilitzar”, admetia ahir la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en una roda de premsa a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.
A Brussel·les inquieten les dades sobre la propagació de la variant delta, provinent de l’Índia. Davant una possible cinquena onada, l’Organització Mundial de la Salut avisava la setmana passada de l’augment d’hospitalitzacions i morts per aquesta soca. Especialment preocupant és la situació a l’Estat espanyol i Portugal, on s’ha registrat un repunt de casos important en l’última setmana. Alguns territoris com Catalunya o el País Valencià tornen a estar a la zona vermella en el mapa de la UE sobre contagis i s’estan reimposant algunes mesures per frenar les infeccions entre els més joves. Com més es reprodueixi el virus, encara que sigui en gent jove que no tingui gaires símptomes, més arriscat és que es generin variants que quedin fora de la protecció dels vaccins.
Per això, la UE tem l’alentiment del ritme de vacunació que ja s’està produint als Estats Units. El primer signe és el nombre de dosis que s’estan quedant sense posar. Von der Leyen ho atribueix, en part, a les “reticències” dels sectors “més escèptics” amb les vacunes, però també a “alguns problemes organitzatius”.
“S’ha de continuar lluitant per mantenir un ritme elevat de vacunació a mesura que arribem a la part de la població més escèptica”, va defensar, i va instar els governs a fer un esforç especial per vacunar els joves i els no tan joves que no s’han volgut vacunar voluntàriament fins ara.
70% aquest juliol
De totes maneres, l’executiu europeu es mostra confiat que la UE assolirà l’objectiu de vacunar el 70% de la població aquest juliol. Ara mateix, més d’un 60% dels ciutadans del bloc tenen almenys una dosi i un 40% estan totalment vacunats. Hi ha una lleugera divisió est-oest en el ritme de vacunació. Mentre que l’Estat espanyol o el francès estan una mica per sobre de la mitjana europea, a Romania i Bulgària menys d’un 30% dels habitants s’han posat la primera dosi. Vacunar el gruix de la població és vital per recuperar la vida social, però també per refer l’economia europea. Brussel·les creu que els pròxims sis mesos la UE haurà de treballar per “consolidar els èxits de la lluita contra la Covid-19” i revertir la recessió.
És una fita encara més important per als territoris que més han patit l’impacte econòmic i social de la Covid-19, com els del sud. “L’esforç de la UE per millorar la situació epidemiològica el 2021 i reduir les restriccions val la pena”, defensava ahir la CE en un informe en què calcula fins a quin punt l’economia pot millorar si es domina la circulació del virus.
“El PIB i l’ocupació es veuran significativament beneficiats”, s’afirma en l’anàlisi. De fet, Catalunya està entre les regions de la UE que més poden créixer el 2021 si es controla la pandèmia enguany. L’economia catalana podria registrar un rebot d’entre el 4,5% i el 5,7% del PIB el 2021 si es redueixen “a la meitat” totes les restriccions per la Covid-19, indiquen les projeccions de l’executiu comunitari. A pràcticament la resta de territoris de l’Estat el repunt seria d’entre el 4% i el 4,5% del PIB.
A més, la CE assenyala que si s’assolís aquest escenari, l’Estat espanyol podria reduir l’atur en 400.000 persones aquest any, l’equivalent al 2% de l’ocupació. A Catalunya l’augment seria d’entre el 2,1% i el 2,4%.
Brussel·les corrobora l’impacte “desigual” que ha tingut la pandèmia a la UE i avisa que les disparitats existents es poden incrementar. En aquest sentit, subratlla “la importància de tenir en compte les característiques econòmiques de cada regió per implementar les millors mesures” amb vista a posar en pràctica els plans de recuperació. El govern espanyol està pendent de l’aprovació del programa de reformes per engegar aquests plans i rebre el finançament europeu que ha d’apuntalar la sortida de la crisi.
LES XIFRES
“Suport” de Jansa a l’estat de dret
El primer ministre d’Eslovènia, Janez Jansa, va reivindicar ahir el seu “ple suport” a l’estat de dret per calmar els ànims en el seu inici al capdavant de la presidència rotatòria de la Unió Europea. L’Orbán eslovè va sortir ahir escaldat de la seva intervenció al ple del Parlament Europeu per exposar les prioritats en les reunions de ministres de la UE que presidirà en els pròxims sis mesos.
Després de rebre retrets dels eurodiputats que l’acusen d’atacar la independència judicial i dels mitjans, Jansa va defensar en una roda de premsa posterior que “sense estat de dret no hi ha Unió Europea”. Així, va apostar per “ser un factor de connexió” i “construir ponts” entre l’est i l’oest del club comunitari.
Criticat pels seus insults a molts periodistes, Jansa també va voler sortir al pas de les crítiques assegurant que a Eslovènia es respecta la llibertat de premsa, i va convidar els reporters internacionals que eren presents a la sala a visitar el país per poder-ho comprovar de primera mà.
