Guerra a les criptomonedes

El Banc Popular de la Xina (BPC), que controla la política monetària i regula les institucions financeres del gegant asiàtic, va exigir la setmana passada als bancs que no ofereixin productes ni serveis dirigits a transaccions amb criptomonedes. Aquestes noves mesures, que prohibeixen, de facto, els intercanvis de divises digitals a la Xina per “prevenir i controlar riscos financers”, van fer que els valors de diverses criptomonedes es desplomessin.

Tot i que la creació i els intercanvis de moneda digital són il·legals al país des del 2019, diverses institucions financeres s’han doblegat a les noves directrius del BPC: el Postal Savings Bank, l’Agricultural Bank of China i, fins i tot, la gegantina plataforma Alipay van emetre sengles comunicats en aquest sentit.

A aquesta persecució en l’àmbit financer s’hi afegeix la que afecta els miners, majoritàriament xinesos. Els miners són un subgrup dins dels nodes –que mantenen actualitzada la base de dades blockchain– encarregats de realitzar en sí les operacions i controlar de forma passiva els nodes. Segons el Global Times, la província de Shichuan, al sud-oest de la Xina, ha vist tancar diverses “mines de bitcoins”, mentre que s’estima que el 90% de l’activitat minera del país acabarà desapareixent a curt termini, cosa que podria tenir un efecte encara més notable sobre el futur immediat d’aquesta criptodivisa. Paral·lelament a aquesta prohibició, el iuan digital (e-iuan o e-CNY, en àmbits econòmics), utilitzable des de la setmana passada en deu regions xineses per pagar bitllets, impostos i per comprar productes en comerços, s’ha convertit en la primera moneda digital oficial en un país. Encara que l’e-iuan va començar a gestar-se el 2014, en el segon trimestre de l’any passat, en plena pandèmia de Covid-19, el BPC va anunciar l’ampliació de l’experiment al·legant que la nova moneda digital serà compatible amb el sistema financer tradicional.

Per fer servir l’e-iuan, els usuaris disposaran d’una cartera virtual, i els principals avantatges seran per als comerços, que no hauran de pagar comissions per les transaccions i rebran els diners en els seus comptes com si fossin bitllets en efectiu. A més, les transaccions es podran fer amb la tecnologia NFC i, per tant, els clients no necessitaran tenir connexió a internet per pagar en un negoci.

Però la principal diferència entre l’e-iuan i el bitcoin i les altres criptomonedes és que l’e-CNY és emès per un ens centralitzat (el Banc Popular de la Xina) i les criptomonedes són emeses de manera descentralitzada. El que vol dir que l’objectiu no declarat de les autoritats xineses consistiria a atorgar-se un major control sobre l’ús de diners per part de la ciutadania; en canvi, el bitcoin ofereix llibertat d’acció als seus usuaris. Les criptomonedes, i especialment el bitcoin, representen un dels principals desafiaments de Pequín, que, donada la impossibilitat del banc central de seguir els moviments de diners que passen per aquests actius, va decidir prohibir aquests intercanvis a la Xina.