Els Estats Units es retiren de la seva principal base militar a l’Afganistan
La sortida, amb la de la resta de l’OTAN, posa fi a una guerra de dues dècades
Els talibans recuperen poder i creix el risc d’un retorn a l’enfrontament civil
La replegada definitiva de les tropes nord-americanes de l’Afganistan va viure ahir un moment simbòlic: l’abandonament de la base aèria militar de Bagram, a uns 70 kilòmetres al nord de Kabul, centre neuràlgic de les operacions de la coalició internacional al país durant gairebé les dues dècades des de la invasió com a resposta als atacs de l’11-S.
El pas confirma la voluntat definitiva de Washington de retirada. A mitjan abril, el president Joe Biden anunciava que els EUA –i de retruc també les forces de l’OTAN– tornarien a casa abans de finals d’any, fins i tot posant com a data límit l’11 de setembre. L’entrega de Bagram a les forces militars afganeses, que ara se’n faran càrrec i utilitzaran com a base de les seves operacions contra els talibans, confirmen que la fi de la guerra més llarga de la història dels EUA és a tocar.
Bagram, que en el seu pic (el 2011) va arribar a aplegar 100.000 soldats i que era més aviat una petita ciutat militar, ara quedarà deserta de nord-americans, amb els entre 2.500 i 3.500 que encara hi havia de tornada cap a casa. Des de fa setmanes havien començat les tasques de recollida de tots els materials i equipament, estripant-los o desballestant-los per assegurar-se que no queien en les mans equivocades. La matinada de divendres se’n van entregar les claus i el control a l’exèrcit afganès. Tot i que encara queden sobre el terreny alguns efectius, que sortiran del país abans de setembre, la sortida de Bagram és vista com el símbol de la fi de vint anys de guerra, que ha tingut un peatge de com a mínim 100.000 afganesos i més de 2.400 soldats nord-americans morts, a banda de deixar un país en runes.
A partir del setembre només quedaran a l’Afganistan uns 650 soldats, la gran majoria a la capital, Kabul, i principalment fent tasques de protecció del cos diplomàtic i de l’ambaixada.
Durant aquesta setmana, els destacaments militars dels països de l’OTAN han retirat també les tropes, en una operació duta a terme amb gran secretisme. No hi ha cap raó per pensar que la retirada dels exèrcits de la coalició internacional servirà per estabilitzar el país. Tot i la promesa de Biden de continuar donant suport al govern afganès, especialment en temes de seguretat, el traspàs es fa en un moment complex a l’Afganistan, amb les forces talibanes guanyant terreny i poder. “Considerem la retirada (de Bagram) un pas positiu”, va piular Zabihullah Mujahid, portaveu dels talibans, instant ara a una retirada total de les tropes internacionals per permetre que els afganesos “s’apropin a l’estabilitat i la pau”.
El fins ara comandant en cap de les forces nord-americanes a l’Afganistan, Austin Miller, confessava aquesta setmana que la deriva violenta que s’està apoderant del país fa albirar una guerra civil caòtica i cruenta, “certament un camí que es pot visualitzar”.
Informes dels serveis secrets dels EUA no tenen auguris millors: els seus càlculs són que el govern del president Ashraf Ghani podria ser derrocat entre sis i dotze mesos després de la retirada nord-americana.