El Suprem confirma la sanció de 5,2 milions pel 9-N al govern d’Artur Mas
La Caixa de Solidaritat va abonar 4,9 milions de la despesa principal
El Tribunal de Comptes podria exigir ara els interessos a l’expresident i els exconsellers
El Tribunal Suprem va informar ahir que ha desestimat el recurs de cassació que l’expresident Artur Mas, els exconsellers Francesc Homs i Joana Ortega i sis funcionaris van presentar contra la resolució del Tribunal de Comptes que els va fer pagar 4,9 milions d’euros per la despesa pública en l’organització del 9-N del 2014. El tribunal no entra en el fons de la causa en sostenir que “no han motivat de manera suficient l’interès cassacional”.
Es dona la circumstància que aquesta resposta de la sala contenciosa del Suprem s’esperava des de fa dos anys, i la providència, datada el 17 de juny passat, es va donar a conèixer ahir, l’endemà que el Tribunal de Comptes hagi tornat a reclamar al govern català que torni 5,4 milions a les arques de la Generalitat per la despesa exterior en la promoció de la independència de Catalunya. És el tercer procediment, ja que per l’1-O se li va exigir 4,2 milions d’euros. La Caixa de Solidaritat va dipositar, en dos cops, els 4,9 milions d’euros exigits pel 9-N, però ara el tribunal podria exigir als excàrrecs els interessos generats i no pagats, dels quals no se sap la quantitat, i se n’assegura amb una anotació d’embargaments dels seus béns. Els diners del 9-N es tornaran a la Generalitat.
En la causa actual per la política exterior del 2011 al 2017, el Tribunal de Comptes ha aplicat un 5,2% d’interessos a la reclamació: 5.151.156 euros de principal i 271.723 euros d’interessos, que s’han d’abonar abans del dia 21. El procés entra ara en la fase d’enjudiciament i és previst, tal com va anunciar el ministre de Justícia, que l’Advocacia de l’Estat es retiri perquè no és part perjudicada. També ho podria fer la Generalitat, que en les al·legacions sempre ha mantingut que la despesa està dins de les competències de la Generalitat i que s’ha exercit la llibertat d’expressió dels polítics governants. No obstant això, la retirada de la Generalitat i de l’Advocacia de l’Estat no farien aturar aquest procediment de responsabilitat comptable, que va ser encarregat per una comissió mixta del Congrés i el Senat el 2017 amb la Generalitat intervinguda. El procés podria continuar fins i tot si la fiscalia es retirés i només hi hagués l’acció pública d’entitats particulars com ara Societat Civil Catalana, segons van assegurar ahir fonts del Tribunal de Comptes.
Tribunal ofès
Precisament, el Tribunal de Comptes va emetre ahir un comunicat per defensar la professionalitat dels seus membres, davant les crítiques que la majoria són familiars del PP, partit que ara bloqueja la renovació d’aquest ens constitucional. “Els consellers són escollits per majories qualificades del Congrés i del Senat, i són independents i inamovibles”, i hi afegeix: “El personal està integrat per professionals altament qualificats que hi han accedit per procediments d’ingrés en la funció pública previstos en les lleis.”
D’altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va comunicar ahir que estudiarà si assumeix la investigació a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per l’organització de l’1-O, en ser ara aforada, i alhora rebutja unir la seva causa a la que ja instrueix contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. Garriga està processada per malversació quan era directora de serveis de la Vicepresidència i havia de ser jutjada a l’Audiència de Barcelona amb una vintena de càrrecs més.
Els recursos del PP contra els indults, admesos a tràmit
El PP va informar ahir que el Tribunal Suprem ha admès a tràmit els nou recursos contenciosos administratius que va interposar contra els indults als nou presos polítics, i ara el Ministeri de Justícia ha de remetre-li els informes en què justifica la seva concessió per “utilitat pública”.
Fins ara, la jurisprudència de la sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal espanyol és que en aquesta jurisdicció no poden ser admesos els recursos d’acció pública si no són en l’àmbit d’Urbanisme i Medi Ambient. Per això, Cs, en demanar-li la mesura cautelaríssima de fer enrere els indults (que va ser refusada), va idear que la sol·licitessin tres persones (Arrimades, Carrizosa i Espejo-Saavedra), que es defineixen com a “víctimes” en haver estat diputats al Parlament. Ara el Suprem haurà de decidir si polítics i partits tenen “legitimació” o no per impulsar la revisió dels indults. Si l’admet, el Suprem ignoraria la seva pròpia jurisprudència, alerten els juristes. Ara, després d’una anàlisi, podria inadmetre totes les demandes, també.
