Política

El Tribunal de Comptes exigeix els 5,4 milions el 21 de juliol

Denega les al·legacions als 34 excàrrecs dels governs de Mas i Puigdemont, i reclama els diners per la despesa exterior o els embargarà

Mas-Colell demana un acord “ràpid i tècnic” amb l’Estat espanyol

Un descompte de 668 euros dels 3.199 imputats a la delegació de Dinamarca, que dirigia Francesca Guardiola. És l’única al·legació dinerària acceptada ahir pel Tribunal de Comptes, que va mantenir en 5,4 milions d’euros la despesa suposadament malbaratada pels governs de Mas (a qui es reclamen 2,9 milions) i Puigdemont (2 milions) en política exterior entre els anys 2011 i 2017 perquè considera que van promoure la independència de Catalunya, una acció –sosté– fora de les seves competències. Així, l’òrgan fiscalitzador exigeix als 34 excàrrecs públics que abonin la fiança milionària en un termini de quinze dies hàbils, que es compleixen el 21 de juliol, i, si no, els embargaran.

L’exsecretari general del Diplocat Albert Royo , a qui és demana la major fiança (3,7 milions d’euros), tot i que és compartida i solidària amb altres càrrecs, va piular ahir sobre aquesta desmesura, amb una foto del requeriment rebut: “Com l’Estat saqueja els comptes dels ciutadans a qui considera dissidents polítics. 3,75 milions d’euros a pagar abans de quinze dies. Ni que els tingués... Sense judici i manat per un tribunal que no està format per jutges. Inaudit dins la Unió Europea.”

En l’acta de liquidació provisional complementària, aprovada ahir, la delegada instructora, Esperanza García, subscriu el que es recull en l’informe fiscalitzador, que el Diplocat (consorci publicoprivat fundat el 2012) “va ser creat com a vehicle directe de transmissió de les aspiracions sobiranistes del govern català al servei dels seus propis interessos, i que no sembla estar lligat amb els interessos autonòmics derivats de les seves pròpies competències”. Per contra, tant la Generalitat com els càrrecs polítics investigats van defensar que eren competències legals i emmarcades en la llibertat d’expressió.

Per la seva part, l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell va demanar ahir no esperar a la taula de diàleg per abordar amb el govern espanyol la causa del Tribunal de Comptes i va advocar per un acord “ràpid i tècnic” sobre les fiances que s’exigeixen. En el cas de Mas-Colell, el dipòsit en garantia exigit per l’organisme fiscalitzador ascendeix a 2,9 milions, i va apuntar que posa en risc casa seva i la seva pensió. Segons va explicar a RAC1 l’exconseller, les fiances milionàries imposades pel Tribunal de Comptes són fruit d’una “decisió política” que atribueix a la “dreta més dura” que busca una “venjança” per l’1-O. Per aquest motiu, va instar el govern del republicà Pere Aragonès Pere a treballar amb el govern espanyol, del PSOE i Unides Podem, per trobar una fórmula que “neutralitzi” l’impacte d’aquesta “llança” de l’“aznarisme”, segons recull l’agència Efe. Mas-Colell va afegir-hi: “Crec que és important tenir en compte que queden molt pocs dies i que, pel bé de tots, ens convé que la Generalitat tingui una posició ferma i decidida, i sense arriscar políticament més del compte. Estic a favor del pragmatisme i el diàleg i, per tant, penso que qualsevol cosa que faci la Generalitat ha d’estar consensuada amb el govern espanyol.”

Responsables de la Caixa de Solidaritat han afirmat que aquest cop no poden assumir aquesta milionària fiança. Per ara, des del Charge.org s’ha iniciat una recollida de signatures pels 41 investigats. Ara es recullen donacions per als 34 investigats finals.

LES FRASES

15
dies hàbils
és el termini del Tribunal de Comptes perquè els excàrrecs del govern dipositin les fiances milionàries.
Com l’Estat saqueja els comptes de ciutadans a qui considera dissidents polítics. 3,75 milions
Albert Royo
exsecretari gral. Diplocat
És una venjança de la dreta més dura per l’1-O. Cal neutralitzar aquesta llança de l’aznarisme
Andreu Mas-Colell
exconseller d’economia

Embargats pel 9-N

L’exconseller Francesc Homs, a qui el Tribunal de Comptes exigeix una fiança de 3 milions per la política exterior, denunciava que encara té l’habitatge embargat per la causa del 9-N del 2014. L’advocat Rafael Entrena –defensor de l’expresident Artur Mas i en el 9-N de l’exconsellera Joana Ortega– va afirmar que certament els investigats per la consulta, com també l’exconsellera Rigau, tenen anotacions d’embargaments dels seus béns pels interessos generats en la causa del 9-N i que no estan quantificats. La Caixa de Solidaritat va pagar amb donacions la quantitat principal, de 4,9 milions i que amb interessos pujava a 5,2 milions. Els polítics esperen que la sala contenciosa del Suprem resolgui el seu recurs contra la resolució comptable per poder recuperar diners i béns.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.