La tramuntana és compatible amb el parc eòlic marí

L’empresa promotora del parc eòlic marí projectat va fer públic ahir un estudi encarregat en què es posa de manifest que la tramuntana és un vent “compatible” amb la instal·lació d’un parc eòlic marí flotant com el que ells promouen. L’empresa impulsora assegura, a través del seu directiu, Sergi Ametller, que la idoneïtat de la tramuntana, com a motor d’un projecte com aquest, és el dubte que els fan arribar més els interlocutors que tenen al territori amb els quals interaccionen en els últims mesos.

En el marc de la campanya de popularització, difusió i informació del parc, Ametller explica que és cert que aquest vent presenta “diverses particularitats, especialment pel que fa a ràfegues i turbulències” i que aquestes requereixen d’una “anàlisi exhaustiva”. “Els estudis realitzats –va manifestar ahir a través d’una nota informativa– demostren que, efectivament, la tramuntana és adequada per a la instal·lació d’un parc eòlic a alta mar”.

En la nota, el Parc Tramuntana assegurava que els estudis que ara es treuen a la llum havien estat elaborats a la zona els mesos d’abril i maig del 2020; és a dir, abans que l’empresa iniciés els contactes amb els agents actius del territori.

L’estudi descriu que els aerogeneradors instal·lats en parcs eòlics a terra són diferents dels que s’instal·len al mar. “En el cas de l’eòlica marina és freqüent que els emplaçaments surtin dels valors estàndard d’eòlica terrestre (I, II, III o IV, segons la classificació de la Comissió Electrònica Internacional). Per això, les turbines més habituals tenen certificat classe S (site specific) per a condicions de vent més extrem tant per velocitats molt altes com per turbulències”. Ametller subratllava que, fins i tot, hi ha turbines capaces de “suportar vents extrems com ara tifons o huracans”. Com a exemple exposa així mateix que també hi ha projectat un parc eòlic marí davant de les costes de Leucata i el Barcarès, “on la tramuntana bufa també amb força”.

Dos són els elements que destaquen per a la viabilitat d’un parc eòlic, la velocitat del vent i la turbulència, segons explica la promotora. En el primer cas s’ha analitzat el vent de la zona a llarg termini mitjançant el sistema MesoMap. Respecte a les turbulències, s’han realitzat “modelacions addicionals” a partir de dades de les torres meteorològiques del territori. Els resultats d’aquesta anàlisi “demostren” que, tot i el peculiar règim de vents de l’Empordà, amb un marcat component energètic del nord i una important influència de les àrees muntanyoses sobre la costa, “la intensitat de turbulència és alta però inferior al límit d’operació de les turbines marines actuals”.

Malgrat la voluntat de millorar la receptivitat del projecte al territori, el cert és que dia rere dia es multipliquen les mostres de rebuig al projecte d’un territori que viu del turisme i el paisatge i que tem que l’acceptació del projecte tal com es presenta pugui convertir-se en el dinamitador de la principal font de llocs de treball de les comarques nord de la costa catalana. El parc eòlic marí no convenç les institucions del territori, que posen en dubte la idoneïtat de la ubicació per l’impacte ambiental que podria generar el projecte i pensen també que la presència dels aerogeneradors podria perjudicar el sector turístic. L’oposició s’ha organitzat i han fet manifestos, concentracions i molts debats per convèncer la població.