Tres magistrats del TC discrepen de la majoria perquè veuen “desproporcionades” les penes pel setge del Parlament
Una quarta magistrada també fa vot particular perquè creu que el Suprem hauria d’haver escoltat abans els condemnats
Quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han discrepat de la decisió majoritària del ple de ratificar les condemnes de tres anys de presó que va imposar el Tribunal Suprem pel setge del Parlament del 2011.
En tres vots particulars, els magistrats discrepants –Juan Antonio Xiol, Maria Luisa Balaguer i Cándido Conde-Pumpido– amb argumentacions diferents, s’oposen a la sentència del ponent conservador Antonio Narváez que desestima els recursos d’empara que van presentar cinc dels condemnats. Una quarta magistrada –Encarnación Roca– discrepa perquè creu que el Suprem hauria d’haver escoltat en audiència els condemnats abans de sentenciar.
En el vot particular que signen conjuntament Xiol i Balaguer, creuen que les penes de presó són “innecessàries, desproporcionades i descoratjadores per a l’exercici del dret de reunió”. Tampoc veuen que les seves conductes impliquessin “actes concloents d’obstrucció o impediment violent per a l’accés a la seu parlamentària”. Els dos magistrats destaquen que la concentració va tenir, en general, un “caràcter pacífic”, que es va comunicar a l’autoritat competent i que va tenir com a conseqüència un “simple retard no significatiu” de la sessió parlamentària i “una alteració de l’ordre del dia que no va impedir el seu normal desenvolupament”.
Conde-Pumpido també veu “desproporció” en les penes, però, a diferència dels dos magistrats anteriors, considera que les conductes dels recurrents sí que podien “merèixer sanció penal” perquè van “constituir un exercici il·lícit del dret de reunió i manifestació”. Tanmateix, creu que s’hauria d’haver “atenuat la durada concreta de la pena privativa de llibertat imposada”. També apunta que les conductes individualment imputades als recurrents “no van constituir actes d’agressió física”, “sinó de confrontació verbal i gestual amb els parlamentaris”.
En una altra línia, el tercer vot particular, d’Encarnación Roca, no entra en la valoració de les penes i limita la seva argumentació al fet que el Suprem no donés audiència prèvia als condemnats. Roca considera que el fet de no haver-los escoltat abans vulnera el dret a un procés amb totes les garanties, ja que del lema de la convocatòria ‘Aturem el Parlament’ no és suficient per deduir les seves intencions. Conde-Pumpido, Xiol i Balaguer també creuen que s’ha vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència per aquest motiu.
La sentència avalada per la majoria del ple del TC, en canvi, avala la interpretació del Suprem i sosté que no es pot considerar un exercici legítim dels drets d’expressió, manifestació o reunió que missatges o actes “incorporin amenaces o intimidacions als altres”. “El que perseguien els allà concentrats era atacar les arrels mateixes del sistema democràtic”, diu la sentència, que cita el lema de la convocatòria. També afirma que les penes són proporcionades.