Troben els banys àrabs d’Ascó amb més de mil anys d’antiguitat i un bon estat de conservació

Una parella d’historiadors d’Ascó, a la Ribera d’Ebre, ha trobat els banys àrabs de l’època andalusina del municipi. Es calcula que es van construir fa més d’un miler d’anys i estan en un gran estat de conservació. És una troballa destacada tenint en compte que a Catalunya només es conserven els banys àrabs de Tortosa i n’hi ha una vintena més a tot l’estat espanyol.

L’estructura conté les tres cambres, d’aigua calenta, gelada i temperada, les portes d’accés entre elles i els cinc llanternons de llum i ventilació a cada estança. Els historiadors buscaven un molí d’oli antic que estava documentat a tocar dels banys sarraïns. Són de propietat privada i han tingut altres usos com a celler o estable.

Els historiadors Felip Fucho i Montse Ortiz seguien el rastre de les cròniques del sarraí Al-drisi i d’altres documents de l’època cristiana per trobar un antic molí d’oli que estava documentat a tocar dels banys àrabs d’Ascó. En aquestes cròniques històriques sobre el recorregut de l’Ebre entre Tortosa i Saragossa, es parla dels territoris musulmans de les Terres de l’Ebre, hi apareix Ascó (Adkun).

L’estudi de Fucho i Ortiz assenyala que aquell Adkun tenia “gran transcendència” per tots els elements andalusins que se’n conserven. Encara es pot resseguir la fortalesa (rehabilitada com a edificació cristiana després) i la moreria, “la vila de dins” com es coneix al poble. Ascó també conserva l’única mesquita de l’Estat que no va ser reconvertida en edifici religiós com marcaven els cànons eclesiàstics. Es tracta a més d’una mesquita de tres voltes, un únic estament inferior a la de cinc voltes de Tortosa que era Kura. També Adkun i Turtuixa eren els dos únics municipis on hi havia Cadi, la figura judicial més important de l’època.

A Ascó també està localitzada la màqbara (el cementiri), i ara els banys, sarraïns. “Tot plegat ens fa sospitar de la transcendència militar, política, religiosa, econòmica i d’oci (banys àrabs) que refermarien l’alt nivell d’Askun, com una espècie de subdelegació del govern andalusí que hauria estat Ascó”, ha destacat Fucho.

Buscant el molí d’oli, Fucho i Ortiz van trobar les tres cambres dels banys àrabs (d’aigua freda, temperada i calenta). Fan 11 metres de llargada, 3 metres d’amplada i 4 d’alçada, i estan construïdes amb la “tipologia clàssica” de les voltes de canó, amb pedra recoberta de morter de calç. En una de les estances fins i tot es conserva un fragment de pintura original de color blanc. Les tres zones estan comunicades per unes portes. Entre la primera i la segona es va tapiar posteriorment i és que aquesta cambra es va modificar per guardar-hi oli. Hi ha les tines per decantació i cinc boques d’entrada fetes amb pedra. També es van construir tines a les dues cambres següents on encara es conserven restes d’oli.

Al sostre de cada sala hi ha cinc llanternons amb tancament circular per on entrava la llum i es podien ventilar, si calia, les estances hermètiques. Estaven protegides amb alabastre, una pedra semblant al marbre, blanca i translúcida. Com ha apuntat l’historiador, els banys sarraïns es completaven amb dues sales més, la de la caldera i la llenya i la de vestuaris. Fucho no descarta que aquests elements puguin aparèixer si es fan més prospeccions, ja que els banys estan situats sota un solar, a tocar de la via del tren.

Els historiadors fan una primera estimació sobre la data en què es podrien haver construït, cap a l’any 950, fa més d’un miler d’anys. A Catalunya només se n’havien trobat uns fins ara, els de Tortosa que alberguen un establiment de restauració. Els d’Ascó són els segons banys sarraïns que es conserven o se’n té constància a Catalunya, i a l’estat espanyol n’hi ha prop de 25. “I d’aquests només n’hi ha uns 10 o 12 que estiguin tan sans com estan els d’Ascó, per tant, creiem que és d’una transcendència històrica i patrimonial important”, ha remarcat Fucho.