Medi ambient

Setge als plàstics d’un sol ús

A partir de dissabte vinent estarà prohibida la venda de gots, plats i altres estris no reutilitzables fets de material plàstic

L’Estat no ha aprovat la nova llei de residus que ha de permetre la transposició de la directiva europea

A partir del 3 de juliol queda prohibida a tota la Unió Europea la comercialització d’una sèrie de productes de plàstic d’un sol ús com ara plats, gots, bastonets higiènics, canyes de refresc, bastonets per remenar begudes, bastonets de globus, i també alguns productes de poliestirè expandit, com gots i envasos d’aliments i begudes, i tots els productes fets de plàstic oxodegradable, d’acord amb una directiva que cada país ha de transposar a la seva legislació. En el cas de l’Estat espanyol, la llei de residus i sòls contaminats, que ha d’incloure la prohibició per comercialitzar aquests estris de plàstic d’un sol ús i el règim sancionador, està encara en tràmit parlamentari i no està previst que s’aprovi fins a final d’any, tot i que no afecta la prohibició imminent des de dissabte que ve.

El 2019 es va aprovar la directiva europea que, a més de la prohibició imminent d’aquests productes, inclou l’obligació per a tots els estats membres de recuperar el 90% de les ampolles de plàstic el 2029, mentre que el 25% del plàstic d’aquestes ampolles haurà de ser reciclat el 2025 i aquest percentatge s’haurà d’incrementar fins al 30% el 2030. A més, la normativa reforça el principi de “qui contamina paga”, sobretot per al tabac, i introdueix una responsabilitat ampliada per als productors. Els fabricants estaran obligats a incloure en l’etiquetatge advertències sobre l’impacte ambiental de les cigarretes amb filtres de plàstic, les tasses de plàstic, les tovalloletes humides i les compreses higièniques. Aquestes mesures pretenen limitar-ne l’ús, reduir-ne el consum i prevenir que es converteixin en deixalles.

Deixalles marines

Els estris de pesca són un altre dels articles inclosos. Cada any es perden o es llencen al mar l’equivalent a 11.000 tones d’arts de pesca, fet que agreuja el problema de la pesca fantasma. Per això, a partir del 2022, els estats hauran de notificar els arts de pesca que continguin plàstic que es comercialitzin, i també els que es recullin del mar. L’objectiu és incentivar que tot l’art de pesca torni a terra i millorar-ne el tractament a partir de règims de responsabilitat ampliada dels productors.

Més del 80% de les deixalles marines són de plàstic. Els productes de plàstic d’un sol ús es fan servir només una vegada, molts cops per un període de temps curt, i es llencen a les escombraries. Per això, és més probable que acabin anant a parar al mar que els productes reutilitzables. El plàstic s’acumula als oceans, als mars i a les platges de la UE i d’arreu del món. Aquests residus són perjudicials per a la vida i la biodiversitat marina i es troben en espècies com ara les tortugues marines, les foques, les balenes i les aus, però també en els peixos i els mol·luscos, i passen a la cadena alimentària humana. La contaminació plàstica, a més de perjudicar el medi ambient, té efectes negatius sobre l’economia. Perjudica el turisme, la pesca i el transport marítim, i alhora genera alts costos de neteja. L’Estat espanyol és un dels països europeus que aporten més contaminants al mar, segons la directora de la Fundació Rezero, Rosa Garcia, que indica que l’Estat ha rebut nombrosos advertiments per incompliment dels objectius de reciclatge, especialment de prevenció d’envasos. “Si aquests advertiments es converteixen en sancions econòmiques, tots acabarem pagant que l’Estat no hagi fet els deures”, es lamenta.

Noves lleis catalanes

A Catalunya, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha anunciat recentment que el seu departament portarà al Parlament la llei d’embalatges per reduir els plàstics d’un sol ús i recuperar la cultura d’envasos reutilitzables i una altra per regular la brossa i fomentar l’economia circular. La directora de Rezero assegura que és un anunci “positiu”, sobretot si la nova llei “es focalitza en la prevenció i la reutilització”, que considera que són els conceptes bàsics “per avançar”. La directora de Rezero creu que caldrà esperar com a mínim un any per tenir enllestides les noves lleis i recorda que fa quatre anys que les esperen. “Se suposa que l’anterior conselleria de Territori i Sostenibilitat havia avançat feina en l’elaboració d’una llei que es pugui agilitzar per al compliment de les directives europees, però també per minimitzar la generació de residus”, unes lleis que Garcia considera “molt necessàries” perquè cada cop hi ha més sensibilitat ciutadana pel que fa als residus i perquè “permetrà crear més llocs de treball i és una oportunitat d’innovació per a les empreses”. Rosa Garcia posa com a exemple les Illes Balears, on la llei de residus es va aprovar el 2019 i ha entrat en vigor el març d’aquest any. Es tracta d’una de les normatives més avançades d’Europa per posar fi als plàstics d’un sol ús i que va més enllà de la directiva europea. Per exemple, prohibeix la utilització d’estris d’un sol ús, siguin del material que siguin, en l’hostaleria, i diu que els clients dels bars i restaurants tenen dret a demanar un got d’aigua de l’aixeta als municipis on l’aigua és potable.

80
per cent
de les deixalles en mars i oceans són residus plàstics que posen en risc la vida marina i la salut.
11.000
tones
d’arts de pesca es llencen o es perden cada any al mar i agreugen el problema de la pesca fantasma.
2
anys
fa que el Parlament Europeu va aprovar la directiva per a la reducció de plàstics d’un sol ús.

Una nova llei estatal “poc ambiciosa i desfasada”

La llei estatal de residus i sòls contaminats, en procés parlamentari, no acaba d’agradar a les entitats ecologistes, que consideren que està massa enfocada al reciclatge, un concepte que la directora de Rezero qualifica de “desfasat”. “Necessitem avançar cap al residu zero, que vol dir prevenció, i aprofundir en la responsabilitat ampliada dels productors, per garantir que assumeixen el 100% dels costos que generen els seus productes, cosa que avui no passa i ho acaben pagant els ajuntaments i els ciutadans”, explica Rosa Garcia, que hi afegeix que es tracta també d’una normativa “molt poc ambiciosa”. En termes de prevenció de residus, inclou alguna mesura, com la inspirada en la llei balear que insta els establiments d’hostaleria a oferir aigua de xarxa a qui la demani, però en molts aspectes es queda en la transposició de la directiva europea que comença a entrar en vigor dissabte vinent sense anar més enllà, quan la UE va indicar que aquest text és només un punt de partida perquè els estats puguin establir objectius més ambiciosos en les seves pròpies legislacions. Per això, segons Garcia, la llei estatal no penalitza prou la cultura dels productes d’un sol ús i no és una llei transformadora. “En comptes de proposar una llei que faci un gir de 180 graus en la situació dels residus a l’Estat, és molt continuista”, explica la directora de Rezero, que té l’esperança que s’hi pugui introduir algun canvi amb mesures concretes de fiscalitat adreçades als productors i que faci avançar els territoris que van més endarrerits i suposi un estímul perquè els que van al davant continuïn avançant en la bona línia.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.