Bassa adverteix que aquest és només un pas endavant
L’exconsellera, satisfeta a la sortida de Puig de les Basses per aquest pas que porta a “fer les coses des de la política i no des de la judicialització”
“Els nostres ideals són els mateixos”, va advertir
Dolors Bassa va superar la darrera de les tanques que encerclen Puig de les Basses a les 12h16, una hora i tres quarts després que el centre penitenciari hagués rebut el seu manament de llibertat per part del Tribunal Suprem. Han estat 1.221 dies d’ignomínia i injustícia: tres anys i quatre mesos presa, primer a Alcalá-Meco i posteriorment al centre penitenciari de Figueres. Els dotze anys de pena per sedició i malversació són ja història. L’exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies va endinsar-se ahir a la llibertat, acompanyada del seu fill, la seva germana i diputada Montse Bassa i quatre conselleres: la de Presidència, Laura Vilagrà; la de Justícia, Lourdes Ciuró, la d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la d’Universitats, Gemma Geis. A fora, l’esperaven molts càrrecs polítics electes, alcaldes, diputats i regidors, entre els quals destacaven l’exconseller Chakir El Homrani, les alcaldesses de Girona, Marta Madrenas, i de Figueres, Agnès Lladó, a banda d’un centenar de persones més, entre ells molts amics personals.
Acabava de superar la darrera tanca de Puig de les Basses i ho feia somrient. L’esperaven agrupats, polítics, càrrecs electes i companys de partit. El primer que va anar a abraçar va ser Camil Ros, el secretari general de la UGT a Catalunya, sindicat que va demanar el seu indult. Va evidenciar-se que no va ser una tria aleatòria. No va ser-ho, com tampoc van ser una tria aleatòria els colors groc i lila del ram de flors que li van regalar.
Va avisar Dolors Bassa que els indults són “un pas endavant sense oblidar que calen molts passos més”. Aquest és, al seu parer, un primer pas: “És un primer pas que obre la porta a fer les coses des de la política i no des de la judicialització.” Va advertir, així mateix, que la repressió no s’ha acabat. “És veritat que estem en una cursa d’obstacles i que aquest és només el primer pas.” No cal perdre de vista que ara “només sortim nou persones de la presó. que n’hi ha moltes d’encausades”.
Dolors Bassa tenia molt clar què li diria al govern que ha concedit els indults: “Això es podria haver fet molt de temps abans.” Va fer notar també que aquests indults arriben en el moment precís en què el Consell d’Europa deia que “sortim de les presons, que es treguin les euroordres i reclama que es pugui mantenir la immunitat”. “No hi fèiem res dins de les presons.” I ho va deixar clar: “Continuarem lluitant. No s’ha acabat res.”
L’exconsellera va recordar que, junt amb 41 persones més, haurà de comparèixer el dia 29 d’aquest mes al Tribunal de Comptes: “No hem de perdre de vista que hi ha 3.000 represaliats i ens queda molta feina per fer.”
El retorn a la normalitat de la vida diària com a persona lliure pot ser complicada. Bassa ho tenia en compte ahir quan deia que sabia si li havia canviat la vida: “M’ha canviat pel fet d’estar a dins i no a fora. Però tinc present que ara potser estaré desubicada. Han passat tres anys i la gent ha continuat fent la vida mentre per nosaltres s’havia aturat. Haurem de continuar adaptant-nos al que hi hagi.” A presó s’aprèn a “viure el dia a dia”. Aquest aprenentatge li pot anar bé a partir d’ara. “No sé què faré aquests primers dies perquè he après a no fer plantejaments pensant en no gaire enllà. Sé viure al moment.” En tot cas, de seguida li van venir al cap algunes idees: “Ara gaudiré d’estar al carrer, de poder triar si t’aixeques al matí o no i de no haver de córrer pel comptatge. Podré menjar el que vulgui, podré estar amb qui vulgui, i telefonar quan vulgui.” Un altre desig: “Me n’aniré a tirar al mar darrere les Medes, a l’Estartit.” Això ho tenia clar.
LES FRASES
Una emoció més relaxada i feliç que altres cops
L’aparcament de Puig de les Basses ha estat l’espai de múltiples mobilitzacions al llarg dels 1.221 dies d’empresonament de la mestra, psicopedagoga, sindicalista i política de Torroella de Montgrí. En aquell aparcament s’han viscut molts moments de tensió, d’angoixa. Grans enrabiades, moments d’ira i moltíssims espais de solidaritat, comprensió i d’esclaf. Moltes nits cantant, acompanyant Bassa en les entrades intermitents fetes durant la condemna. Ahir, però, només hi havia alegria, satisfacció i molta, molta serenitat. El gest que es va repetir més va ser l’abraçada. Bassa va agrair de totes les maneres possibles l’acompanyament i la solidaritat de coneguts i desconeguts: amb la mirada, assenyalant amb el dit. O simplement somrient. Cada cop que Bassa es fonia en una abraçada amb algú, l’abraçat sortia amb els ulls plorosos
Era emoció. Una emoció més relaxada i feliç que d’altres cops. Ahir, els Cantaires per a la Dolors, uns amics torroellencs, no van actuar a l’aparcament del Puig de les Basses. Ho van fer, a tres quarts de vuit, al carrer Onze de Setembre de Torroella de Montgrí, per una ciutadana lliure, la Dolors. Va sonar Torroella, vila vella.