Sánchez relatarà al Congrés el 7-J la idoneïtat de l’indult
Aprovarà la gràcia per als presos el 22 o el 29 de juny i l’explicarà, junt amb el Consell Europeu, per fer un tallafoc abans de l’estiu
El PP inflama el Congrés pel perdó
Ayuso manté la “humiliació” al rei
Una cosa és aprofitar que el nervi informatiu declini amb l’arribada de l’estiu i una altra, esborrar-se de donar explicacions sobre la concessió dels indults. “Quan diem que són a prop és perquè la setmana que ve o la següent, com a molt en dues setmanes o tres, han d’estar acabats”, revelava la vicepresidenta Carmen Calvo ahir tot apuntant al dimarts 22 o 29 de juny com a dia elegit. Amb aquest calendari a la mà, i amb la cita en l’agenda internacional del Consell d’Europa dels dies 24 i 25 de juny, Pedro Sánchez es disposa a comparèixer al ple del Congrés del 7 de juliol per explicar la mesura de gràcia i el balanç de la cimera. L’ordre final és que l’indult arribi abans que la cita de Sánchez i Pere Aragonès a La Moncloa.
Sentint-se l’amo total del calendari en les vigílies del dia clau, amb la dreta consumint-se en l’incendi reial d’Isabel Díaz Ayuso i amb la vella guàrdia i els barons del PSOE canviant de bíblia i predicant ara la bona nova de l’indult, el president espanyol relatarà al Congrés la idoneïtat de concedir els indults i no delegarà una explicació que marcarà la seva biografia en el titular de Justícia, Juan Carlos Campo.
Estiu i sense cita a Colón
Aprofitant que el juliol és l’últim més hàbil al Congrés, Sánchez confia que posar veu a una decisió que sap que és impopular –també entre els votants del PSOE– i tancar així l’etapa convulsa servirà per erigir un tallafoc abans de l’estiu que deixi la dreta sense esquer. Si la cita d’Unión 78 de diumenge a Colón ja va punxar amb 25.000 assistents quan la temperatura era de 35 graus a l’ombra –la del 2019 contra el relator era sota el fred del 10 de febrer del 2019 i va tenir 50.000 congregats–, el govern dona per fet que la dreta no podrà agitar els carrers durant l’estiu posterior a la fatiga pandèmica i que voldrà revifar el desgast ja a partir del setembre amb la represa del curs per no abandonar l’erosió ja fins al 2023 en què hi haurà les eleccions espanyoles.
Arran del debat obert a Colón per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de si Felip VI podria no firmar els indults, Gabriel Rufián (ERC) era rotund: “Tinc una idea per al rei si no vol firmar els indults: que abdiqui. Si el rei abdica no ha de firmar res. I els seus antecessors han firmat coses molt pitjors.”
Crits a Vara per l’indult
Que pel PSOE la gràcia té un cost es va veure ahir al Teatre Romà de Mèrida, on l’extremeny Guillermo Fernández Vara va ser escridassat en una entrevista a la COPE. “A mi els indults no em poden agradar perquè jo vaig patir molt amb allò, però puc arribar a entendre que es faci un esforç perquè això no torni a passar”, va dir. “No!” i “Fora!” eren els crits de l’esbroncada al líder extremeny.
L’endemà de ser desautoritzada per Pablo Casado, Ayuso es va ratificar en el seu escac al rei quan el va interpel·lar –“Què farà a partir d’ara? Firmarà?”– i va insinuar que ell en serà “còmplice”. “No vaig fer cap rectificació. He parlat amb el president del PP i pensa el mateix”, va dir. “És una humiliació. És una absoluta vergonya que al rei de tots els espanyols, que és l’enemic a abatre pels independentistes i pels que volen promoure a Espanya una somiejada república, hagi de firmar”, va reblar. Per Ayuso, els líders del procés “celebren haver posat el rei en una trampa perquè si firma o no firma, faci el que faci, estarà en qüestió. Per això vaig dir que el volen fer còmplice. Per descomptat, no és còmplice”, hi afegia.
Ni perdó ni refer la sedició
Al Congrés, abans de la munició en la sessió de control d’avui, el PP va inflamar el ple d’ahir amb la defensa d’una moció contrària a l’indult i a la reforma de la sedició al Codi Penal per rebaixar les penes i que això ajudi els exiliats. Per Carlos Rojas (PP), l’indult és “amoral” i un “frau de llei” que serà “llavor de rupturisme”. Fins i tot Javier Ortega Smith (Vox) va donar el sí al text amb un dard: “Què va fer el PP? Un 155 de pacotilla. A Vox ho tornarem a fer: fer-los seure al banc dels acusats”. “Entenc que Tejero es va penedir, oi? Per això fa paelles cada 23-F”, ironitzava Rufián (ERC). I va evocar que el PP d’Aznar va aprovar 1.328 indults en un sol Consell de Ministres del 2000, i el del kamikaze Ramón Jorge Ríos –amb amics al PP– el 2003. Citant Gonzalo Boye, Míriam Nogueras (Junts) va presentar Carles Puigdemont com “l’únic que els planta cara”. “La pitjor part us la quedareu i és el sentiment d’odi que us podreix”, va reblar. “10.582 indults des del 1996 i el PP no ha dit ni piu en cap”, va reflectir Joan Mena (En Comú Podem). “Recollir firmes i anar a Colón és la solució?”, preguntava Felipe Sicilia (PSOE). “On eren quan s’indultava Armada o Barrionuevo? Recollien firmes?”, va dir Ferran Bel (PDeCAT). El PP, però, regalarà al PSOE la fotografia d’un marcador –es vota avui– que diu que el sí a l’indult és majoritari gràcies al PSOE, Podem, ERC, Junts, el PNB, EH Bildu, el PDeCAT, la CUP, el BNG, Més País i Compromís (193 en total) i és rebutjat pel PP, Vox i Cs (157 dels 350).