Cuixart alerta del risc de la pèrdua de drets a Europa
Òmnium i la seva defensa mostren tots els suports internacionals i confien en la seva ascendència a Estrasburg perquè condemnin l’Estat
Denuncien que se li van vulnerar més de sis drets per “allunyar-lo del carrer”
La defensa de Jordi Cuixart i Òmnium van voler marcar musculatura ahir, en un acte farcit d’intervencions d’entitats, personalitats i organitzacions internacionals en defensa dels drets humans en el marc simbòlic de l’antiga presó Model, per alertar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que una resolució en contra del recurs que han presentat a Estrasburg contra la condemna del Tribunal Suprem (TS) a nou anys de presó per un delicte de sedició per organitzar manifestacions pacífiques pot significar que “el futur de tots i totes serà molt fosc”.
Així ho va manifestar l’advocat internacional de Cuixart, Olivier Peter, que va desgranar els diferents arguments esgrimits al tribunal en el recurs, per posar en relleu la vulneració dels més de sis drets fonamentals que “posa en risc tot el sistema de drets fonamentals d’Europa”. Entre els quals, el dret a manifestació, el dret a un tribunal predeterminat per llei, a un judici just i a una defensa efectiva, el del principi de legalitat, i la prohibició d’una detenció arbitrària. Peter va fer especial èmfasi en totes aquestes particularitats del cas de Cuixart en tractar-se d’un president d’una associació cultural, però sobretot en el fet que es vulnera l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans: el d’una limitació abusiva de drets fonamentals. En aquest punt va especificar que el dret de manifestació es pot restringir, es poden posar multes per desordres públics o canviar d’emplaçament concentracions, sempre que respongui a “un interès públic de seguretat o d’altres”, però no per “una voluntat política o per reprimir només una manifestació de l’oposició”. Segons Peter, l’objectiu no era aplicar la llei, sinó “buscar un pretext per allunyar Jordi Cuixart del carrer i debilitar Òmnium Cultural”. Per això considera que és una “limitació abusiva dels drets fonamentals”.
Aquests són alguns dels arguments exposats en el recurs a Estrasburg que l’altre advocat de Cuixart, Benet Salellas, va presentar escrit en català el 9 de juny, 18 hores després que rebessin la notificació del Tribunal Constitucional (TC) avalant la condemna del Suprem, amb els vots particulars d’Antonio Xiol i María Luisa Balaguer. Aquests dos magistrats abonen les tesis del recurs de la defensa de Cuixart en considerar que, juntament amb l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, se’ls vulneren drets fonamentals en considerar que són líders socials. El recurs té 16 pàgines, però s’hi adjunta un annex de 2.009 pàgines més amb tots els informes i pronunciaments de personalitats, altres tribunals i organismes internacionals que durant els 3,5 anys que fa que és a la presó n’han demanat l’alliberament.
La carta internacional
De fet tots aquests pronunciaments són la carta en què la defensa confia més perquè Estrasburg condemni l’Estat espanyol. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, exposava ahir el precedent que pot significar per a Europa avalar la sentència del Suprem, ja que haurà de decidir “si condemna Espanya per vulneració de drets fonamentals o condemna la democràcia”.
Conscients que la basa de la pressió internacional serà fonamental, Peter va deixar clar que a Estrasburg “no hi anem sols”, mostrant la seva confiança en una resolució favorable perquè hi ha molt pocs casos que amb suports d’Amnistia, Front Line Defenders, l’Organizació Mundial Contra la Tortura o del relator especial dels drets humans de les Nacions Unides, entre d’altres, no se’ls doni la raó. A l’acte d’ahir, Òmnium va voler posar en evidència tots aquests suports per demostrar quina és “la relació de forces” amb què van a l TEDH a defensar els drets fonamentals. Per Peter, “hi ha una jurisprudència molt clara” sobretot en relació amb la llibertat de reunió pacífica, però que l’únic que canvia és que “no és Rússia ni Turquia, és Espanya, fet que encara és més greu”.
Nobel de la pau
Hi van intervenir presencialment la representant internacional d’Òmnium Cultural, Elena Jiménez, i en una videoconferència gravada, la premi Nobel de la pau Jody Williams, que va posar en evidència que el cas de Cuixart “és una de les mostres més flagrants de com s’usa el poder de l’Estat per silenciar la societat civil”, i va lamentar que també passa arreu del món i als Estats Units. Altres personalitats van fer intervencions gravades, com la presidenta del PEN Internacional, Jennifer Clement, des de Mèxic, i el secretari general de l’Organització Mundial Contra la Tortura, Gerald Staberock, des de Ginebra. Clement va recordar també Jordi Sànchez per asseverar que com a “escriptors i líders de la societat civil, els seus drets bàsics han estat violats”. En directe ho van fer Ed Donovan, assessor de la relatora de Defensors de Drets Humans de les Nacions Unides; la coordinadora de Protecció a Europa de Front Line Defenders, Masha Chichenkova, des de París. Giada Negri, d’European Civic Forum, recordant que l’informe del Consell d’Europa del 2018 ja va esmentar el cas de Cuixart com “l’únic cas de repressió contra un defensor dels drets humans” a Europa.
A la primera fila de l’acte de la Model hi havia la resta de l’equip jurídic: Marina Roig i Àlex Solà; però també Mercè Barceló, del Col·lectiu Praga; Anaïs Franquesa, d’Irídia; Iñaki Ribera, de l’Observatori del Sistema Penal i els drets Humans; i August Gil Matamala i Robert Sabata, advocats significats en qüestions relacionades amb els drets humans.
L’advocat internacional de Cuixat no creu que la possible concessió d’indults afecti la resolució del tribunal, i va recordar que la mesura de gràcia “no garanteix ni reparació ni reconeixement, ni té cap garantia de no repetició”. Sobre el termini de pronunciament del TEDH, que primer ha d’admetre el recurs i no ho notifica, la defensa va explicar que el marge acostuma a oscil·lar entre un i deu anys.