El Parlament fa oficial el govern sense Netanyahu, que promet tornar aviat

La sessió que el Parlament israelià va viure ahir tindrà la seva pròpia pàgina als llibres d’història de l’estat jueu i serà recordada per les emocions expressades pels diputats que en formaven part. No va haver-hi sorpreses d’última hora: Benjamin Netanyahu va arribar al ple sabent que seria la seva última sessió com a primer ministre –i així va ser–, Naftali Bennett va poder fer el discurs que portava preparat com a nou primer ministre del nou executiu i Yair Lapid va quedar com el líder gràcies al qual una coalició unida per l’animadversió a Netanyahu ha pogut fer govern.

Però res va transcórrer amb facilitat. Parlamentaris favorables a Netanyahu cridaven per impedir els discursos dels membres del nou govern. Diputats del grup supremacista Sionisme Religiós van ser expulsats després de mostrar fotografies de jueus assassinats, en protesta per la participació al nou govern del grup Llista Àrab Unida, al qual consideren “terrorista”. Lapid va demanar perdó a la seva mare per fer-la assistir a aquest “espectacle parlamentari” i Bennett, de qui sempre es destaca l’oratòria, estava superat pels nervis. “El que està passant avui aquí és democràcia”, deia Bennett, nou primer ministre fins a la tardor del 2023. El nou govern, assegura, representarà tot Israel, “des d’Ofra [un assentament il·legal a la Cisjordània ocupada] fins a Tel-Aviv. Des de Rabat [un municipi beduí al Negev] fins a Kiryat Shmona”. La nova oposició l’interrompia constantment. L’acusava de trair la dreta i d’ajuntar-se amb l’esquerra i amb els àrabs, cosa que consideren que posa en risc la naturalesa jueva d’Israel. Bennett va assegurar que “cada generació [de jueus] té els seus reptes”. “Hem perdut la nostra llar nacional dues vegades en la nostra història, i això va ser precisament perquè els nostres líders no van poder seure plegats i posar-se d’acord.”

Lapid, que està previst que esdevingui primer ministre d’aquí a dos anys, va estalviar-se el discurs que tenia preparat a causa de la crispació parlamentària. El cap de Yesh Atid va assegurar que només volia demanar perdó a sa mare, de 86 anys i nascuda abans que Israel, per la situació vergonyant que es vivia al Parlament: “Jo volia que estigués orgullosa de la democràcia israeliana.”

El Parlament estava en silenci quan Netanyahu va agafar la paraula. El cap de l’oposició i líder més votat en les últimes eleccions va afirmar que parlava “en nom de milions de ciutadans”. Per ells, deia, “continuaré la meva gran missió vital, que és assegurar l’existència, la seguretat i la prosperitat d’Israel”. Va acabar el discurs sense desitjar encerts al nou govern: “Lluitaré cada dia per tombar aquest perillós executiu d’esquerres, i això passarà abans del que us penseu. Tornarem!”.

A Israel queda un govern que té la supervivència com a gran repte. Els vuit partits que el formen tenen visions antagòniques de la realitat i l’acord que els uneix exigeix consens en els assumptes importants, impedint que s’avanci en cap direcció destacada més enllà d’aprovar el primer pressupost nacional des del 2019.

“Crec que l’executiu durarà almenys dos anys, fins que toqui fer el relleu al càrrec de primer ministre, perquè cap dels seus partits vol anar a eleccions. Saben que podrien perdre, especialment Bennett, que ara és primer ministre i que podria quedar fora del Parlament”, diu Elad Malkah, membre del Likud, en declaracions a El Punt Avui. “El Likud té feina per endavant. Hem de canviar coses i construir nous lideratges.” Això, matisa, no ha de voler dir “necessàriament” que Netanyahu deixi el lideratge del partit.