Johnson tensa la cimera del G-7 i amenaça la UE pel tema d’Irlanda del Nord
Els líders europeus avisen el ‘premier’ britànic que no pot obviar la llei
Busquen un acord global per accelerar la resposta davant futures pandèmies
El segon dia del G-7 va estar marcat per la tensió i les discrepàncies entre el Regne Unit i la Unió Europea a Irlanda del Nord i per l’amenaça de Boris Johnson de no respectar l’acord del Brexit. El primer ministre britànic es va reunir amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (el G-7 va invitar representants de la UE) i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francés, Emmanuel Macron.
El principal problema és que aquest 30 de juny acaba el període de gràcia concedit per la UE al Regne Unit abans d’implementar la nova regulació a la frontera britànica, que es va traslladar al Mar d’Irlanda del Nord de la resta de la Gran Bretanya. La UE exigeix inspeccionar moltes mercaderies quan arriben de països extracomunitaris, mentre que alguns productes no tenen permís d’entrada. I això és el que passarà a Irlanda del Nord a partir de l’1 de juliol. Johnson vol estendre de manera unilateral el període de gràcia. Macron li va demanar ahir que respectés els acords internacionals que va signar.
A partir de l’1 de juliol, dins de la regulació europea, no podran entrar els productes carnis congelats, incloses les salsitxes, a Irlanda del Nord, ja que es consideraria territori europeu. “Si el protocol es continua aplicant d’aquesta manera, evidentment no dubtarem a invocar l’article 16 [que permet posar en marxa un pla d’emergència de manera consensuada], com he dit abans. No ho oblideu, la mateixa UE va invocar l’article 16 al gener per desaplicar el protocol, de manera que puguin deixar de retirar les vacunes de la UE al Regne Unit”, va dir. Macron, que va advertir Johnson que ha de complir la legislació internacional i els acords del Brexit.
La cimera del G-7 se celebra a la localitat de Carbis Bay, al comtat de Cornualla, al sud-oest d’Anglaterra. És el primer viatge internacional de Joe Bident com a president dels EUA després de quatre anys complicats amb Trump. També ahir els set països més rics del món van discutir l’elaboració d’un pla mundial conjunt antipandèmia per accelerar la resposta davant futurs casos com ara el de la Covid-19, que ja deixat 3,8 milions de morts al món. El pla, que s’espera que sigui presentat avui, inclou la reducció a menys de cent dies dels terminis per poder desenvolupar tractaments, tests i vacunes en cas de pandèmia, el reforçament de les xarxes globals de vigilància i la capacitat de seqüenciació genòmica i el suport per reformar i enfortir l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Divendres, en el primer dia de la cimera, ja es van comprometre a donar mil milions de vacunes als països més pobres per erradicar la Covid abans que acabi el 2022. Els països del G-7 abasten dues terceres parts del mercat farmacèutic mundial. La declaració, no obstant això, no recull l’alliberament de les patents de les vacunes tal com havien exigit alguns organismes internacionals. Un 87% dels 700 milions de dosis produïdes estan en països rics i només un 0,2%, en països pobres.
Frenar la influència xinesa
Biden vol frenar la cada cop més gran influència de la Xina en un àmbit global i ha definit un pla per construir infraestructures per donar suport a països poc desenvolupats que contraresti la iniciativa xinesa del projecte comercial del cinturó i la ruta de la seda. El projecte de la Xina connecta, Europa, bona part d’Àsia, l’Orient Mitjà i l’Amèrica Llatina i hi participen cent països que representen un 40% del PIB mundial i un 75% de les reserves energètiques del món.
Biden també vol frenar els ciberatacs i el segrest de dades provinents de Rússia de les últimes setmanes als EUA que van posar contra les cordes institucions i sectors vitals estatunidencs. A més, vol enviar un missatge clar del G-7 a Rússia abans de la vital reunió a Ginebra de la setmana vinent amb Putin. Biden vol que el G-7 tingui una sola veu davant la Xina i Rússia.