Johnson demana al G7 que aprengui les lliçons del passat
El primer dia de la cimera dels països més industrialitzats se centra en la recuperació postpandèmia i en la vacunació
Els estats participants es comprometen a donar mil milions de vacunes als països més pobres
El primer ministre britànic es va mostrar obertament optimista ahir en l’inici de la cimera dels set països més industrialitzats del món que se celebra a Anglaterra. “És meravellós poder tornar a veure tothom en persona un altre cop, és una altra cosa”, va expressar Boris Johnson en el discurs inaugural de la cimera de la qual n’és l’amfitrió. La cimera de l’any passat es va haver de celebrar de manera telemàtica perquè el món estava completament atrapat en la pandèmia de Covid.
Ara sembla que les coses comencen a canviar amb la vacunació, però només és el principi del final i, segons va deixar entreveure Johnson, encara queda molt. “És important aquesta reunió per assegurar-nos que hem après les lliçons de la pandèmia”, va afegir. I va avisar que no poden cometre els mateixos errors que en la crisi financera del 2008 i durant els primers divuit mesos de la Covid. Semblava que hi havia una dosi d’autocrítica en aquesta reflexió. Johnson va ser l’últim líder europeu a anunciar el confinament de la població.
S’ha acusat el Regne Unit de no haver-se pres seriosament la pandèmia al principi. De fet, al començament va flirtejar amb la immunitat de grup fins que es va posar malalt de Covid i va acabar a l’UCI. “És important que no cometem els mateixos errors.” Va explicar que el problema amb la crisi del 2008 va ser que la recuperació no va ser uniforme entre les diferents parts de la societat.
“Crec que el que ha anat malament amb aquesta pandèmia o el que corre el risc de convertir-se en una cicatriu duradora és que les desigualtats es poden consolidar –va dir–. Hem d’assegurar-nos que, a mesura que ens recuperem, pugem de nivell a les nostres societats i millorem”. I va assegurar que, tot i la delicada situació, és optimista quan mira al futur.
La recuperació de la pandèmia i la vacunació van ser, sens dubte, els dos temes més importants del primer dia de la reunió i serà el que marcarà l’èxit o el fracàs de la cimera. En aquest sentit, els set països més rics es van comprometre a donar mil milions de vacunes als més pobres. Els països desenvolupats, els que han vacunat ja la majoria de la seva població i tenen vacunes per a tothom, s’han adonat que fins que no vacunin tota la població seguirà vigent l’amenaça del virus i de les noves variants.
Biden va anunciar que donaria 500 milions de dosis i Johnson, 100 milions, una quantitat generosa i altruista, però que molts consideren que no és suficient. Creuen que calen deu cops més vacunes. “És fantàstic que s’hagin compromès a entregar mil milions de vacunes, però no arriben soles a la gent i han de dir com les faran arribar a la gent”, explica a El Punt Avui Thoko Elphick-Pooley, directora de Uniting to Combat, organització que es dedica a lluitar contra malalties tropicals i virus.
Aquesta cimera també serveix per redefinir les relacions de tots els països i blocs en relació amb els EUA després dels quatre anys de Trump en què es van tensar i trencar la majoria de les cordes. L’arribada de Joe Biden al poder sembla que sigui aire fresc, com va dir Johnson després de reunir-s’hi per primer cop dijous. Aquesta cimera és la finestra perfecta per a Johnson per mostrar-se al món després de la sortida de la UE i per això necessita Biden.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, convidada a la cimera, es va reunir també amb el president dels EUA i va dir que “una estreta unitat transatlàntica és essencial per afrontar els reptes actuals des de tractar amb la Xina fins a protegir el nostre clima. M’ha alegrat parlar amb Joe Biden avui [per ahir]. Estic desitjant donar-li la benvinguda a Brussel·les.”
També durant la foto de família es va veure Biden xerrant amb el president francès, Emmanuel Macron. Els EUA i França són aliats històrics i estan intentant redreçar una relació que es va espatllar durant la presidència de Donald Trump.
Retrets ecologistes al viatge
L’altre tema important en la cimera del G7 és el canvi climàtic. S’espera una resposta contundent en aquest sentit perquè les dades que hi ha són preocupants. Els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera han assolit la fita perillosa de ser un 50% més alts que quan va començar l’era industrial i la taxa mitjana d’increment és més ràpida que mai, segons l’Oficina Nacional de Administració Oceànica y Atmosfèrica (NOAA, per les seves sigles en anglès), que és l’agència científica que supervisa les condicions dels oceans i de l’atmosfera.
La xifra és la mesura més alta del gas amb efecte d’hivernacle en els 63 anys que fa que es registren les dades a l’Observatori de la base atmosfèrica Mauna Loa a Hawaii, tot i les desacceleracions dels viatges aeri i de la indústria durant una pandèmia mundial durant l’últim any. L’organització també alerta que l’escalfament de la Terra és cada cop més alt.
Tot i que aquesta és una de les prioritats de Johnson, ecologistes i no ecologistes li critiquen que no prediqui amb l’exemple. Se li critica que decidís acudir a la cimera en un avió de 200 passatgers on anava ell sol per fer-se la foto baixant de l’escalinata. Alguns mitjans van qulalificar l’avió de Johnson d’“avió estúpid” perquè el vol només va durar 35 minuts i va recórrer 400 quilòmetres des de Londres. Segons Business Insider, mitjà digital de notícies financeres, el viatge va produir 97,5 quilos de gasos amb efecte d’hivernacle per passatger, més del cinc vegades més que en tren. No obstant, frenar el canvi climàtic és una de les prioritats de Biden i aquest és un canvi important amb Trump, que no hi creia.