La cultura popular es reactiva
Les colles confien que, ara que es poden fer festes majors, els ajuntaments acceptin programar activitats adaptades
Es reprenen trobades de puntaires, festes geganteres i balls de sardanes
Després d’un any i mig sense poder reunir-se, unes quantes puntaires es van retrobar a Llançà fa dos caps de setmana i dissabte van poder celebrar, a Reus, la primera trobada de l’era Covid. Pobles com Sant Llorenç d’Hortons i Cervelló han pogut fer ja els Tres Tombs i en moltes localitats on hi ha programats concerts de cobla, l’alternativa que s’havia ideat per als aplecs de sardana, s’està treballant per tornar al format de ball. El 27 de juny, Sant Feliu de Llobregat serà el marc de la festa de represa de l’activitat gegantera i moltes colles de diables estan aquests dies perfilant la seva participació en actes d’arreu del país. La cultura popular, la més castigada per les restriccions sanitàries, s’està reactivant i confia que els darrers canvis aprovats pel Procicat li donin l’impuls final.
De fet, normativament no ha canviat res: les activitats han de continuar sent estàtiques i en espais perimetrats (no es poden fer cercaviles), el públic ha d’estar assegut, l’aforament és limitat i cal inscripció prèvia. Però que el Procicat permeti la celebració de “festes majors, revetlles i festes populars” és un gran canvi perquè les havia arribat a prohibir explícitament. S’espera que, amb el nou marc, més ajuntaments autoritzin les variades expressions de cultura popular de casa nostra que van associades a aquestes festes, siguin gegants i bestiari festiu, gralles, diables, trabucaires, esbarts dansaires, Tres Tombs, corals, puntaires, catifes o balls de bastons.
“Realment no s’ha bellugat res, és només un canvi d’etiqueta, però confiem que generi un canvi d’actitud dels ajuntaments i que els tècnics dels consistoris obrin més la mà”, explica Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català i també de l’Associació Catalana de Puntaires. Les entitats que representen el sector i també les colles han estat molt crítiques i han denunciat reiteradament no només que la normativa anti-Covid sempre ha discriminat la cultura popular sinó que molts ajuntaments no han permès dur a terme activitats que s’adaptaven totalment a les restriccions vigents, com ara mostres de balls de gegants amb el públic assegut en comptes de cercaviles o, per substituir els correfocs, espectacles pirotècnics repartits per diferents espais d’un poble o ciutat.
Festes recuperades
“Enhorabona per deixar que les festes majors es diguin festes majors i no s’hagin de buscar noms alternatius com festa de primavera; al cap i a la fi ara farem les mateixes activitats que fa un any que fem, amb el públic assegut i inscripció prèvia”, resumeix Nico Alonso, cap de colla dels Gegants del Pi. Aquests gegants barcelonins ja han pogut celebrar el Corpus –en poques hores es van omplir les 350 localitats disponibles, fet que demostra les ganes que hi ha de festa, sigui en el format que sigui– i aquest dissabte han iniciat els actes de les seves festes quinquennals, que commemoren la recuperació dels quatre gegants del Pi el 12 de juny del 1960. “Les vam posposar l’any passat per culpa de la pandèmia i hem decidit que, tot i les limitacions que encara hi ha, és el moment de recuperar-les; el marge és petit perquè fa mesos que hi treballem, però intentarem introduir les millores que ens vagi permetent el Procicat”, explica Alonso. Els Gegants del Pi tenen “tres o quatre propostes sobre la taula” per participar en actes amb altres colles els propers mesos: “Després del desert de l’any passat, estem encantats de sortir al carrer de nou i poder tornar a fer gaudir la gent.”
“Encara lluny”
De fet, el sector espera que ara que el Procicat ha beneït les festes majors, al llarg de l’estiu vagi flexibilitzant mesures. “Segueix havent-hi el tema de la itinerància, no entenem per què es permet fer una volta ciclista i no una cercavila”, lamenta Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs i un dels impulsors del manifest La cultura popular és necessària. “Estem contents perquè estem millor que l’any passat, però encara és lluny del que ens agradaria”, constata Martí Parellada, cap de colla del Ball de Diables de Vilafranca del Penedès. En el cas d’aquesta colla, actuaran en diferents patis d’escola entre el 29 i el 31 d’agost.
Paula Montalvo, membre de la junta de la Colla de Diables de Riudoms, critica que les mesures del Procicat “arriben tard perquè la cultura fa temps que funciona” i s’ha discriminat la cultura popular, però està satisfeta amb el nou escenari i, de fet, la seva colla ja n’està notant els efectes. Al gener, per la festa major d’hivern, els Diables de Riudoms van proposar a l’Ajuntament diversos actes adaptats, com ara correfocs descentralitzats, amb aforament limitat i fins i tot amb la gent veient-los des de casa seva, i cap va ser autoritzat. Ara han fet ja diverses reunions amb el consistori per perfilar les activitats de Sant Joan; després de més d’un any d’aturada forçosa, hi tornaran amb una foguera i una petita carretillada estàtica. “Estem també en espera que altres ajuntaments que sempre comptaven amb nosaltres per les festes majors ens comuniquin si també estan engrescats; ara han de moure fitxa els consistoris”, destaca Montalvo, que té clar que “un segon estiu sense festa hauria fet molt de mal”. Dissabte que ve es farà una ballada de sardanes a Llívia, el 17 de juliol retorna a Castellbisbal la Fira del Món Geganter i el 25 de juliol hi ha ball de bastons a Prats de Lluçanès. La cultura popular torna al seu hàbitat natural: el carrer.
LES FRASES
Festes de retrobament i reunions per programar
Les colles geganteres associades a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya tenen fins al 20 de juny per inscriure’s a la festa de la represa de l’activitat gegantera que es farà a Sant Feliu de Llobregat una setmana més tard. Com explica Mercè Montserrat i Pujol, vocal de protocol, esdeveniments i festes de l’entitat, serà “una trobada de germanor però amb totes les mesures de seguretat vigents”. No hi haurà, doncs, cercaviles, sinó que les colles plantaran la seva imatgeria, esmorzaran sense barrejar grups i les que ho vulguin podran interpretar el seu ball a la plaça central.
La Fira del Món Geganter també es podrà celebrar aquest any, després de ser anul·lada al 2020 per culpa de la Covid: es farà a Castellbisbal el 17 de juliol. “Les colles s’estan recuperant i se senten felices, les ganes de trobada es fan visibles a les xarxes socials i els grups de WhatsApp bullen”, relata Montserrat.
També l’activitat sardanista va recuperant el to. Des de l’1 d’abril, s’han organitzat 72 ballades, segons la Confederació Sardanista de Catalunya. Com relata Xavier Tresserras, president de l’entitat, fins fa molt poc tots els aplecs s’havien hagut de reconvertir en audicions concert perquè els ajuntaments eren reticents a autoritzar balls, però “s’han relaxat una mica i han vist que els protocols de seguretat que apliquem són del tot factibles i no suposen cap risc”.
En el cas dels Geganters i Grallers del barri de Casablanca de Sant Feliu de Llobregat, van poder fer actes ja el mateix estiu de pandèmia perquè l’Ajuntament va ser pioner a l’hora de permetre activitats adaptades. Com explica Francisco Javier Nicolás, president de la colla, ara ja treballen en la programació d’estiu, en què tornaran a fer espectacles amb el públic assegut i inscripció prèvia.