Rússia veta en les eleccions els grups vinculats a Navalni
La justícia russa en deixa fora els opositors a Putin en considerar que formen part d’organitzacions “extremistes”
Els Estats Units i la Unió Europea condemnen la repressió del govern de Putin
Un tribunal rus ha declarat il·legals els grups vinculats a l’opositor empresonat del president Vladímir Putin, Aleksei Navalni, després de declarar-los “extremistes”, una qualificació que els exclou de participar en les eleccions. Aquest cop judicial tensa, encara més, la reunió entre Putin i el president nord-americà, Joe Biden, prevista per dimecres que ve, en què s’espera que el cap de la Casa Blanca retregui al seu homòleg la situació de Navalni.
Després d’una vista de dotze hores i mitja, el jutge rus va satisfer la demanda feta l’abril passat pel fiscal de Moscou, Denis Popov, de declarar “extremista” el moviment de l’opositor. La fiscalia al·legava que “els objectius reals” de les activitats de les organitzacions de Navalni són “crear les condicions per canviar els fonaments de l’ordre constitucional” des de dins del país i des de l’exterior. Segons el ministeri públic, les organitzacions van planejar de manera regular “accions massives no autoritzades que sovint van acabar en aldarulls” en els quals hi havia implicats menors. La fiscalia es referia, d’aquesta manera, a les protestes contra l’empresonament de Navalni.
La llei antiextremisme de Rússia, aprovada fa dinou anys i dirigida inicialment contra el terrorisme, s’ha adaptat diversos cops per perseguir la dissidència. El nou cop judicial deixa ara la xarxa de Navalni fora de la cursa per a les eleccions legislatives del setembre.
Els Estats Units van condemnar la decisió del tribunal, i el Departament d’Estat la va qualificar de “particularment preocupant”. La Unió Europea, per la seva part, va considerar que la decisió de la justícia russa confirma un “patró negatiu de repressió sistemàtica” de les llibertats a Rússia. El Kremlin va rebutjar les crítiques i va advertir que es tracta d’un afer intern. Moscou considera Navalni una font de problemes que compta amb el suport de Washington, cosa que el líder opositor nega.
Més enllà de la declaració d’“extremistes” dels grups pro-Navalni, l’opositor rus va rebre ahir un altre revés judicial després que un tribunal desestimés la seva demanda contra la presó IK-3, a la regió de Vladímir, on va ser traslladat l’abril passat per ser tractat a l’hospital de reclusos arran de la deterioració de la seva salut. El Tribunal d’Oktiabrski de Vladímir, a uns 200 quilòmetres de Moscou, no va admetre la demanda de Navalni, que va acusar l’administració de la presó d’haver prohibit als seus advocats l’ús de portàtils i telèfons mòbils, inclosos els privats, en les reunions amb ell entre abril i maig.
El líder opositor rus ha tornat ja a la presó IK-2, també a la regió de Vladímir, després de recuperar-se de la vaga de fam que va deixar el 23 d’abril passat després de 24 dies sense ingerir aliments. Navalni, de 45 anys, compleix una condemna de dos anys i mig de presó per haver incomplert les condicions de la seva llibertat condicional d’un antic cas penal mentre es recuperava a Alemanya de l’enverinament de què va ser objecte l’agost del 2020.
