El cervell també té un paper clau en l’obesitat
Els nens obesos presenten alteracions en punts relacionats a la vegada amb el TOC
No se sap si en són la causa o l’efecte
No tot és menjar sa per prevenir l’obesitat. Investigadors de l’hospital del Mar i de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han descobert que el cervell dels nens obesos presenta alteracions a les mateixes àrees on s’origina el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). Les han detectat a partir de l’anàlisi de les imatges del cervell de 230 nens d’entre 8 i 12 anys obtingudes amb ressonància magnètica, però no han pogut determinar encara si aquestes modificacions són la causa o bé l’efecte de l’obesitat. En tot cas, sí que tenen clar que cal apostar per un abordatge ampli i precoç d’aquesta malaltia, per evitar que aquestes alteracions quedin fixades en uns cervells encara en desenvolupament.
“L’obesitat en general i, en particular, la infantil, s’enfoca com un mal hàbit i s’assenyala determinats aliments com a responsables, però no és del tot així”, confirma el doctor Jesús Pujol, autor de l’estudi i responsable de la unitat de recerca en ressonància magnètica. Aquesta investigació, la primera d’aquestes característiques que es fa en nens, s’ha publicat a la revista Cerebral Cortex i ha permès detectar un salt qualitatiu en infants: “que va d’un mal hàbit, en el cas del sobrepès, a una alteració funcional del cervell quan el sobrepès passa a ser obesitat”, indica el científic català.
Les diferències detectades es concentren en dues zones que presenten alteracions i es troben hiperexcitades. D’una banda, hi ha l’escorça orbitofrontal i l’amígdala, els centres que regulen les sensacions de recompensa i de càstig i la seva relació amb la part del cervell que regula les necessitats bàsiques, com ara el menjar i les emocions. De l’altra, l’escorça somatosensorial, on el cervell representa la imatge del nostre propi cos.
És la primera vegada que es documenten aquestes alteracions en nens i nenes que tenen obesitat, però no el primer cop que es detecten. Aquestes modificacions són iguals a les de les persones que tenen un TOC i també s’han vist en pacients amb la malaltia de Prader-Willi, un mal d’origen genètic que produeix un trastorn obsessiu i, justament, deriva en obesitat.
El fet de tenir hiperexcitades aquestes zones del cervell provoca una ansietat permanent en els nens amb obesitat i, alhora, altera la mateixa percepció del cos, magnificant-la. D’aquí que els investigadors recomanin un abordatge multidisciplinari d’aquests casos, tenint en compte que la personalitat i les estructures i connexions cerebrals dels nens estan encara en formació.
“El nen obès és un nen que pateix molt la idea obsessiva al voltant del menjar, i el menjar no el tranquil·litza, no en gaudeix. Només li treu l’ansietat de forma parcial”, explica Laura Blanco-Hinojo, també investigadora de l’hospital del Mar.
Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i també autor de la recerca, assenyala l’alta prevalença d’obesitat infantil com “una de les majors epidèmies del segle XXI”. Per l’investigador del centre finançat per La Caixa, el fet que aquestes alteracions siguin comunes amb malalties mentals i del cervell orienta cap a un nou tipus de tipus de pràctiques terapèutiques, però sense oblidar que la gran disponibilitat d’aliments hipercalòrics, l’excés de pantalles i la poca activitat física són determinants ambientals que cal continuar mantenint a ratlla.