Confirmen la utilitat d’un fàrmac per a pacients amb càncer diferenciat de tiroide sense opcions de tractament
El tumor endocrí més freqüent sol tenir bon pronòstic però quan es dissemina, algunes persones no responen al radioiode
Un estudi liderat per Vall d’Hebron ha confirmat la utilitat d’un fàrmac per a pacients amb càncer diferenciat de tiroide que s’havien quedat sense opcions de tractament. Es tracta del cabozantinib, un fàrmac inhibidor multiquinasa (un tipus de teràpia dirigida).
El doctor Jaume Capdevila, responsable de la unitat de tumors neuroendocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha coliderat l’estudi amb investigadors de referència mundial en càncer de tiroide.
Els resultats s’han presentat en el marc del congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que té lloc de manera virtual entre el 4 i el 8 de juny.
El càncer de tiroide diferenciat és el tumor endocrí més freqüent, amb bon pronòstic i supervivències superiors al 85%, i l’extirpació del tumor amb cirurgia és el tractament principal per a la majoria d’aquests càncers.
Tot i això, en alguns pacients que presenten disseminació als ganglis limfàtics o en llocs distants cal fer servir iode radioactiu. Alguns d’aquests pacients, amb tot, acaben per no respondre a aquest tractament i el tumor torna a créixer.
L’estudi de fase III COSMIC-311 ha servit per demostrar l’activitat del fàrmac inhibidor multiquinasa (tipus de teràpia dirigida) cabozantinib en pacients de càncer diferenciat de tiroide refractari al iode radioactiu i que han progressat després d’una teràpia prèvia antiangiogènica.
El doctor Capdevila destaca que els resultats són “molt rellevants”, perquè els pacients en els quals s’ha demostrat l’eficàcia del cabozantinib “actualment no disposen de cap opció de tractament que hagi demostrat un impacte en el control de la malaltia”.
“Gràcies a aquest estudi, ara hi ha una nova eina al nostre arsenal terapèutic que ajuda a augmentar la supervivència de manera significativa i obre una nova opció de tractament en pacients per als quals ja no hi havia altres possibilitats”, afegeix.
Cabozantinib és el primer fàrmac que ha demostrat eficàcia en una situació de progressió a altres inhibidors multiquinasa.
“Avui tenim dos fàrmacs inhibidors multiquinasa aprovats en càncer diferenciat de tiroide disseminat refractari al radioiode, que són sorafenib i lenvatinib. El problema és que quan aquests fàrmacs fracassen, no tenim més opcions de tractament que hagin demostrat eficàcia”, indica el responsable de la unitat de tumors neuroendocrins de Vall d’Hebron.
Cabozantinib és un inhibidor que ja havia demostrat activitat clínica en pacients amb càncer de tiroide en estudis previs de fase 1 i 2, i que ara es confirma amb aquest últim estudi internacional de fase 3.
Bloqueig al creixement dels vasos sanguinis
Per créixer, els tumors necessiten un subministrament important de sang. Per aconseguir-lo emeten senyals químics que estimulen el creixement de vasos sanguinis nous, cosa que es coneix com a angiogènesi.
Alguns d’aquests senyals, com el factor vascular de creixement endotelial (VEGF), s’adhereixen a receptors en la superfície de cèl·lules endotelials normals.
Quan el VEGF i altres factors de creixement endotelial s’adhereixen als seus receptors en les cèl·lules endotelials, dins d’elles s’inicien senyals que promouen el creixement i la supervivència de nous vasos sanguinis.
Tot això fa que una de les estratègies que se segueixen per aturar el creixement dels tumors sigui atacar aquesta angiogènesi. Cabozantinib bloqueja precisament els receptors de VEGF (VEGFR), a més d’altres vies metabòliques importants per a la formació dels tumors.
“La capacitat que té d’inhibir dianes que altres fàrmacs no tenen, com c-MET, és una de les diferències principals. A més, sabem que és capaç de revertir la resistència a altres inhibidors de l’angiogènesi”, continua el doctor Capdevila.
Els resultats que es comuniquen al congrés d’ASCO 2021 de l’estudi inclouen els primers 187 pacients que hi van participar. Es van assignar a l’atzar en una proporció de 2 a 1, a dos grups: un que va rebre el tractament amb cabozantinib i un altre al qual es va administrar un placebo. Als pacients que van rebre placebo se’ls va oferir rebre cabozantinib després de la progressió de la malaltia.
Els pacients es van estratificar segons si havien estat tractats prèviament amb lenvatinib i si tenien una edat de més o menys de 65 anys, ambdós factors pronòstics ben definits. Tots els participants en l’estudi presentaven un càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode i prèviament havien rebut tractament amb inhibidors de VEGFR.
En l’anàlisi intermèdia de les dades, s’ha vist que s’ha complert el criteri de valoració principal de l’estudi, que era la supervivència lliure de progressió de la malaltia, amb què s’ha demostrat que cabozantinib és capaç de millorar-la de manera significativa. Els investigadors han observat un benefici en tots els subgrups, incloent-hi els que havien rebut lenvatinib de manera prèvia.
“També hem vist que la taxa de resposta objectiva va ser del 15%, i del 0% en els pacients que van rebre el placebo, i també es va observar una tendència favorable a la supervivència global”, afegeix el doctor Capdevila.
Així, cabozantinib va mostrar una millora clínica i estadísticament significativa respecte al placebo i pot representar un nou estàndard en pacients amb càncer diferenciat de tiroide refractari al radioiode tractats prèviament.