L’esquerrà Castillo, a un pas de la presidència del Perú

La presidència del Perú es decidirà vot a vot. Escrutades més d’un 95% de les taules, Pedro Castillo, un mestre rural criat al camp, avantatja per menys de 50.000 vots Keiko Fujimori, la candidata de la dreta. La igualtat ha estat d’infart. Durant les primeres hores del diumenge, els sondejos a peu d’urna donaven un empat tècnic.

Les primeres dades oficials van confirmar la igualtat, amb un avantatge per a Fujimori de menys d’un punt. Els dos candidats van mantenir la calma. Fujimori, filla de l’expresident Alberto Fujimori (1990-2000), avui pres per delictes de lesa humanitat, sabia que els primers còmputs reflectien el vot urbà, on és més forta. Castillo és un mestre rural de formació marxista i sabia que el vot rural i de la selva –més endarrerit en el recompt– podria donar-li un ajustat triomf. Al migdia d’ahir, es van complir els pronòstics i Castillo es va situar al capdavant. El Perú, però, haurà d’esperar. La mínima diferència que separa els candidats no permetia ahir a la nit proclamar encara un guanyador.

Ha estat una elecció entre dos models de país, com mai abans en la història del Perú. Fujimori, que ha protagonitzat el seu tercer intent (va perdre el 2016 per menys de 40.000 vots davant l’exbanquer Pedro Pablo Kuczynski), va sumar el suport tancat dels empresaris, els mitjans de comunicació, els partits polítics tradicionals i, fins i tot, dels seus més aferrissats enemics. En els últims dies de campanya, el Nobel de literatura Mario Vargas Llosa va demanar el vot per a la candidata “per salvar la república”. Els enemics de Fujimori van deixar els principis de banda per neutralitzar Castillo, a qui acusen de comunista, el líder d’un moviment que pretén posar el Perú en el camí de Cuba o Veneçuela.

Castillo ha hagut d’aclarir durant la campanya que no pensava nacionalitzar empreses o tancar el Congrés, i es va comprometre per escrit a respectar les institucions. La por cap a aquest personatge gairebé desconegut i d’origen indígena, sorgit d’una escola rural de Tacabamba, a la serralada del nord peruà, va acabar per sumar vots de Fujimori. La dupla va arribar empatada en els sondejos a les eleccions i la demora en el resultat ha estat una mostra d’aquesta igualtat. “Rebem amb alegria els resultats, però en veure aquest marge, és fonamental mantenir la prudència”, va dir Fujimori la nit electoral, quan les projeccions la donaven com a guanyadora. “Convoco el poble peruà de tots els racons a assistir en pau als carrers per estar vigilants en la defensa de la democràcia”, va dir Castillo gairebé al mateix temps, quan encara anava al darrere en el recompte. Les crides a la prudència no són en va al Perú. El país sud-americà ha perdut quatre presidents durant els últims cinc anys, producte d’un sistema que atorga al Congrés poder absolut sobre l’executiu i que facilita les destitucions amb un mínim d’acords polítics entre els partits.

L’actual mandatari, Francisco Sagasti, és un acadèmic que va acceptar sense gaire convicció organitzar el procés electoral després de la destitució, per presumpta corrupció, de Martín Vizcarra (2018-2020). Qui guanyi les eleccions tindrà al davant la tasca de neutralitzar aquestes forces partidàries de les destitucions, que són molt actives en la política peruana.