Brussel·les insta Sánchez a la “prudència” fiscal
La Comissió Europea recomana al govern espanyol que prioritzi els fons comunitaris per finançar la recuperació
El 2022 hauria de ser l’últim any sense límits de dèficit i de deute a la UE
La barra lliure per gastar durarà un any i mig més a la Unió Europea, però Brussel·les vol que els estats més endeutats com l’espanyol ja comencin a pensar en l’endemà de la recuperació.
La Comissió Europea (CE) va demanar ahir al govern de Pedro Sánchez que apliqui una política de despesa “prudent” el 2022 perquè, molt probablement, el 2023 es reimposaran les regles fiscals al club europeu i les podria passar magres. El deute públic espanyol ha arribat al 120% del PIB aquest any, el doble del que estava permès abans.
Així, l’executiu europeu recomana a Sánchez que, per impulsar la recuperació, prioritzi l’ús de les ajudes europees per la Covid-19 abans de recórrer als recursos propis. “Els estats membres amb deute elevat han d’utilitzar el fons de recuperació per finançar les inversions addicionals que donin suport a la recuperació i, alhora, mantenir una política fiscal prudent”, diu l’anàlisi periòdica de la CE. Fonts comunitàries van matisar ahir que això no vol dir que el govern espanyol no pugui fer inversions amb el seu pressupost, sinó que han de donar “prioritat” als 140.000 milions que rebran en els pròxims anys de Brussel·les per sortir de la crisi.
Sanitat més sostenible
La CE creu que les mesures econòmiques de l’Estat espanyol ja han tingut un “cost fiscal considerable” per a les arques públiques, però celebra que “han ajudat a mitigar l’impacte de la crisi en el sector bancari, que ha afrontat la crisi per la Covid-19 en millor forma que en el passat”.
De cara a les mesures de recuperació, els serveis econòmics comunitaris consideren que el govern de PSOE i Podem ha d’“enfortir la cobertura, suficiència i sostenibilitat” del sistema públic de salut i de protecció social per a la població. Tot plegat, sense oblidar un equilibri pressupostari que garanteixi una “recuperació sostenible i inclusiva”.
La recepta de la prudència és la més comuna a la UE. Igual que l’Estat espanyol, França, Alemanya, els Països Baixos o Portugal també tenen “desequilibris” econòmics a causa de la pandèmia. Els que estan pitjor són Grècia, Itàlia i Xipre, que presenten “desequilibris excessius”.
Mantenir els estímuls
Amb tot, Brussel·les continua apostant per mantenir els estímuls fiscals i alerta sobre la seva retirada “prematura”.
Calculant que tots els països del bloc europeu hauran recuperat a finals del 2022 el nivell econòmic d’abans de la pandèmia, la Comissió Europea s’inclina per mantenir la barra lliure fins llavors. Proposa que a partir del 2023 es reactivin les regles que limiten el dèficit i el deute públics dels estats al 3% i al 60%, respectivament.
Confiant que les capitals hi donaran el seu vistiplau, l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va defensar ahir que és important marcar de seguida una data al calendari perquè els governs puguin planificar les seves polítiques i inversions.
Reforma quirúrgica a Schengen
Natàlia Segura RaventósBrussel·les farà una reforma “quirúrgica” de l’espai Schengen per impedir que es repeteixi el desgavell de tancament de fronteres que hi ha hagut durant la pandèmia. El lloat espai de lliure circulació europeu ha quedat reduït a un maldecap de restriccions i controls que, fins i tot, a l’inici de la crisi sanitària va posar en risc el subministrament de productes a la UE. Per això, la Comissió Europea (CE) va anunciar ahir que ajustarà el codi que regula Schengen per evitar que els estats tornin a tenir la “temptació” de tancar fronteres sense coordinar-se. Brussel·les no veu necessari que els governs cedeixin competències en aquest àmbit, i creu que amb limitar el seu marge de maniobra n’hi haurà prou. “Seran canvis específics, no una reforma integral”, va explicar el vicepresident de la CE per a la protecció de l’estil de vida europeu Margaritis Schinas. S’espera que la reforma es concreti abans de finals d’any.