Els agents econòmics exigeixen un missatge “clar i contundent” de les administracions a favor de l’ampliació del Prat
“No es pot renunciar a una inversió de 1.700 milions en una infraestructura que contribueix en el 7% del PIB”, avisen
Els agents econòmics han reclamat un acord entre Aena, la Generalitat, l’AMB i els ajuntaments de Barcelona i del Baix Llobregat propers a l’aeroport del Prat que serveixi per enviar a les institucions europees un missatge “clar i contundent de consens” que justifiqui l’ampliació de la infraestructura mitjançant el perllongament de 500 metres de la tercera pista i la construcció d’una terminal satèl·lit. En el manifest de l’acte convocat per al 2 de juny a Esade a favor de l’ampliació i que ja compta amb més de 200 adhesions, les entitats del món econòmic sostenen que la decisió és “inajornable”. “No es pot renunciar a una inversió de 1.600-1700 milions d’euros en una infraestructura que contribueix el 7% del PIB de Catalunya”, avisen.
Entre els convocants a l’acte del 2 de juny hi ha les patronals Foment del Treball, Pimec, la Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona Tech City, Mobile World Capital, el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el RACC, Esade i Barcelona Global entre d’altres, fins a superar les 200 entitats. Totes elles demanen que es confirmi l’ampliació de les instal·lacions per “reforçar” el Prat com a ’hub’ internacional.
En el manifest, adverteixen que seria “senzillament inacceptable” que es rebutgés l’ampliació “en moments de tanta necessitat de recuperació econòmica”. “El cost d’oportunitat i d’imatge de no portar a terme aquesta inversió seria altíssim per a l’economia de Catalunya”, argumenta el text, que també subratlla que es perdria competitivitat i connectivitat “en un món cada cop més global”.
Es calcula que l’aeroport aporta al voltant d’un 7% del PIB a l’economia catalana i que si tirés endavant l’ampliació la contribució s’elevaria fins al 9%. Amb tot, els signants del manifest veuen aquest projecte com “un imperatiu d’interès públic general, de caire social i econòmic”, tant per als empresaris com per a la resta de la ciutadania.
Un altre motiu que ho justifica, per a les entitats econòmiques, és que permetria situar Barcelona i Catalunya “no només un destí de turisme sostenible sinó dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacionals”, aspectes que consideren “necessaris” per a la nova economia verda i blava.
També serviria, continuen, per atraure activitats d’alt valor afegit “que exigeixen, en un món cada cop més global i urbanita, la necessitat d’un Aeroport de primer nivell per atreure talent i inversió”.
A més, convertir l’aeroport en un ’hub’ internacional suposaria “donar sentit a la feina” feta en els darrers anys pel Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries per atraure rutes transoceàniques i de llarga distància. Segons asseguren, que Barcelona esdevingui un ’hub’ també es traduiria en un reforç dels aeroports de Girona i Reus per als trajectes punt a punt, en línia amb els altres aeroports europeus.
Respecte a la biodiversitat i compensacions “adequades i proporcionades”
Un dels principals arguments en contra d’allargar 500 metres la pista curta és la invasió de La Ricarda, una zona protegida mediambientalment. Per això, les entitats signants manifesten que l’ampliació de l’aeroport ha de ser “perfectament compatible amb la protecció de la biodiversitat mitjançant l’adopció de les mesures compensatòries adequades i proporcionades”. “Cal un diàleg sincer entre les administracions i les associacions implicades que permetin la recerca del consens i l’adopció que millori la situació de partida econòmicament i mediambiental”, assenyalen.
Al mateix temps, criden Aena a comprometre’s a efectuar les compensacions 1 a 10 i la creació d’un nou espai natural del Delta del Llobregat. “L’ampliació de l’Aeroport ha de portar-se a terme amb ple respecte a l’ordenament jurídic, català, espanyol i europeu en general i especialment de protecció de la biodiversitat, amb plena seguretat jurídica”, reitera el text.
Així mateix, consideren que si es concreta el projecte hauria de ser “plenament conciliable” amb el Port de Barcelona i permeti el “desenvolupament harmònic d’ambdues infraestructures, que són rellevants”.