Nissan Un any d’una marxa anunciada

Un any després de l’anunci que Nissan tancaria les plantes a Catalunya, els treballadors esperen un pla industrial de relleu que mantingui el futur de les instal·lacions i, el més important, dels llocs de treball directes i dels induïts. Ahir els treballadors de Nissan de la Zona Franca de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca van reprendre les protestes amb motiu de l’efemèride, amb aturades en la producció durant el matí i talls en diverses vies, per reclamar un futur industrial per a les plantes catalanes.

Coincidint amb l’aniversari de l’anunci, un miler de treballadors de la Zona Franca van repetir les accions de protesta de fa dotze mesos i van fer una assemblea i una foguera amb una desena de pneumàtics. A més, van tallar la ronda Litoral en senyal de protesta. A Montcada, els treballadors van tallar també la carretera C-17 i a Sant Andreu de la Barca van fer una concentració a les portes de la fàbrica.

Aquesta és la segona mobilització de la plantilla des que es va assolir un acord amb l’empresa l’agost passat, després de 95 dies de vaga, i es va posar en marxa la comissió de reindustrialització amb el govern espanyol, la Generalitat, l’empresa i els sindicats, segons recull l’agència ACN.

En aquests mesos, s’han presentat fins a disset projectes industrials, segons han explicat fonts sindicals, però cap dels quals amb prou pes per donar feina a tota la plantilla afectada, més de 2.250 persones amb llocs de treball directes i més de 22.000 d’indirectes.

Segons van explicar a finals d’abril en una roda de premsa conjunta els sindicats CCOO, UGT, USOC i CGT, les propostes que s’han presentat fins ara són “insuficients” per preservar el teixit industrial que es perdrà com a conseqüència d’una decisió de tancament que, denuncien, es va articular “amb mentides i ardits” des de l’aliança de Nissan i Renault, recorda Efe.

La comissió de seguiment, integrada per representants del Ministeri d’Indústria, el Departament d’Empresa i Treball, la companyia Nissan i els sindicats, analitza aquestes disset propostes d’un total de tretze empreses, de les quals deu estan enfocades a crear un conjunt de companyies d’electromobilitat; tres, dirigides a la fabricació de vehicles elèctrics o d’hidrogen; dues, a la de components, i dues més, a activitats vinculades a la construcció i emmagatzematge industrial.

A més, s’haurien plantejat dos projectes de constructores de vehicles (una dels EUA i una altra de xinesa) interessades en els espais de Nissan, especialment el de la Zona Franca, un enclavament logístic de primer nivell, amb 500.000 m².

Miguel Ángel Boiza, secretari general de la Secció Sindical Intercentres de CCOO a Nissan, assegurava ahir que, malgrat que s’han rebut alguns projectes en aquests deu mesos de negociacions, falta “la gran empresa” que es va prometre des de les administracions. Pel sindicalista, el 31 de juliol serà la “data clau per tenir un projecte, perquè més endavant ja serà tard”, recull l’ACN. “Exigim que els projectes importants comencin a sortir”, va demanar. També el secretari general de Sigen-Usoc a Nissan, Miguel Ruiz, va avisar: “Després d’un any de lluita, si algú pensa que ens conformarem amb alguna cosa que ens imposin s’equivoca.” L’objectiu, va dir, és “un recanvi que doni solució” a la pèrdua de llocs de treball.