Nova Caledònia avança cap al seu tercer referèndum
Castex es reuneix amb dirigents neocaledonians a París
La consulta sobre la independència podria ser enguany
Nova Caledònia s’encamina cap al seu tercer referèndum d’independència des del 2018. El primer ministre francès, Jean Castex, va encapçalar ahir una reunió a París amb dirigents independentistes i no independentistes neocaledonians. L’objectiu de la trobada era negociar la celebració d’una tercera consulta sobre la independència d’aquest arxipèlag francès del Pacífic, amb 270.000 habitants i situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Seguint el guió del singular procés de descolonització iniciat amb els acords de Matignon (1988) i Numea (1998), Nova Caledònia pot celebrar fins a tres referèndums d’independència. L’opció de continuar formant part de França va imposar-se en les anteriors votacions el 2018 (56% dels vots) i l’any passat (53%). No obstant això, el creixement significatiu del nombre d’electors que aposten per l’emancipació nacional en la segona votació i el major pes polític dels partits independentistes evidencien que no és del tot impossible una victòria del sí en la tercera consulta.
De fet, les formacions sobiranistes canaques van aconseguir al febrer la majoria dels càrrecs en l’executiu regional. L’últim referèndum estava previst per a la tardor del 2022, però podria avançar-se a finals d’aquest any. Després de la reunió d’ahir al Palau de Matignon, se’n celebraran d’altres en els pròxims dies entre dirigents francesos i neocaledonians. No només debatran l’organització del referèndum, sinó també el futur polític de l’arxipèlag, ocupat el 1853 pels francesos i que ara culminarà la seva descolonització.
“No podem convocar el cos electoral una tercera vegada per respondre a una qüestió amb tant impacte sense aclarir als electors les conseqüències de la seva decisió”, assegurava ahir el ministre francès d’Ultramar, Sébastien Lecornu, en una entrevista per al diari Libération. En concret, negociaran el futur del franc Pacífic (moneda local), les transferències fiscals de l’Estat francès o, fins i tot, un possible “acord d’associació” entre França i Nova Caledònia en cas d’una victòria independentista.
Evitar Le Pen
Pel que fa a la consulta, el gran interrogant és la data. Tot feia pensar que se celebraria el 2022, però algunes veus de l’executiu macronista s’inclinen per convocar-la a finals d’aquest any. Així, el complex dossier de Nova Caledònia quedaria tancat abans del final del mandat de Macron.
Aquest avançament del calendari divideix el sector independentista. Per una banda, alguns dirigents sobiranistes preferirien que es posessin les urnes la tardor de l’any que ve per tenir més temps per fer campanya. Per l’altra, altres polítics canacs prefereixen votar enguany, ja que temen que una hipotètica victòria de la ultradretana Marine Le Pen en les presidencials franceses de la pròxima primavera suposi un seriós obstacle per a la descolonització.
