Més de 50 canvis d’alcaldia en dos anys de mandat
ERC i Junts s’intercanvien sis ajuntaments havent-ho pactat i en dos anys es produeixen catorze mocions de censura
La majoria de substitucions són per renúncies, defuncions i dimissions
Fins a cinquanta canvis d’alcaldia, com a mínim, s’hauran produït en dos anys de mandat municipal en els 947 municipis catalans. En un, Sant Fost de Campsentelles, és la tercera vegada que hi ha un canvi, després d’una primera renúncia de la independent María José Sánchez, que la rellevés Carles Miquel (ERC) i que, el passat 29 de març, la candidata independent Montserrat Sanmartí agafés la vara amb una moció de censura. De fet, aquesta ha estat l’última de les tretze mocions que han prosperat en dos anys, afegida a la del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, en què Carles Isús, com a no adscrit en deixar JxCat, va tenir el suport d’ERC i va treure la presidència al seu expartit.
En aquest ball de mocions, ERC n’ha guanyat cinc: tres a costa de JxCat –a Ponts (Solés Carabasa), Maldà (Anna Salla) i Cervera (Joan Santacana)–, una a independents –a Roda de Ter (Roger Corominas)– i a Sant Fruitós del Bages, on és alcaldessa Àdria Mazcuñán, en els dos casos amb el suport dels juntaires. Una col·laboració que no es va produir a Viladrau ni a Montgat, on Junts va donar suport a independents (Noemí Bastias) i al PSC (Andreu Absil), respectivament, per deixar fora els republicans. A més, JxCat va aconseguir l’alcaldia amb una moció contra ERC a Calonge (Jordi Soler), Cabra del Camp (Javier Romero) i Piera (Josep Llopart). Ja el 2021, a banda de la de Sant Fost, els republicans també van perdre la de Parets del Vallès, el 27 de gener, a mans del PSC (Francesc Juzgado), que va obtenir el suport dels qui fins llavors eren socis d’ERC, Sumem Esquerres. Els socialistes també van guanyar en una moció l’alcaldia de Gimenells (Ivan Alcolea) a la formació’agrupació d’electors Som Poble, gràcies a un pacte amb el PP, a què ha de deixar l’alcaldia aquest mes de juny (Dante Pérez).
Sis dels canvis de vara que s’han produït han estat per acords fruit de pactes de govern: a Manresa, on l’històric Valentí Junyent (JxCat) la va deixar a Marc Aloy (ERC); a Navàs, on Salvador Busquets (ERC) va substituir Genís Rovira (CUP); a l’Albiol, amb Andreu Carrasco (ERC) per Mario Cortés (Sumem); a la Selva del Camps, on Josep Masdeu (PSC) va rellevar Jordi Vinyals (ERC); a Alcarràs, on entra Jordi Janés (Junts) per Manel Ezquerra (Sempre Alcarràs), i a Sant Feliu de Codines, on Mercè Serratacó (Junts) per Pere Pladevall (PSC). Aquest any, a més, també s’han de produir relleus pactats a Roses, Santa Coloma de Farners i la Seu Urgell (els tres de Junts a ERC), a Santa Coloma de Sarral i Odèn (d’independents a ERC), a Rasquera i Sant Sadurní d’Anoia (d’ERC a Junts), a Aiguamúrcia (on En Comú Guanyem rellevarà ERC), a Llançà (on JxCat rellevarà el PSC) i a Sant Jaume de Domenys (Endavant per ERC). Ja pel 2022, està previst que els republicans rellevin En Comú Podem (ECP) a Sant Feliu del Llobregat i que es faci l’operació inversa a Santa Oliva. La mateixa operació que passarà entre PSC i ERC en les alcaldies de la Selva del Camp i Puigverd de Lleida. A Palafrugell, Som Gent del Poble rellevarà els republicans.
El gros principal dels canvis en les alcaldies ha estat per dimissions per motius laborals (Sort, Tivenys i Pardines), jubilació laboral (Bellaguarda), pressions (Caldes d’Estrac) i bloqueig (Montesquiu), denúncies (Badalona, Sant Vicenç de Montalt i Argentona), renúncies de regidors que han canviat correlacions de forces en municipis amb llistes obertes (Aspa), defuncions (Campelles), salut (Callús), relleus pactats en el partit (Sant Adrià del Besòs), nomenaments com a consellers o diputats (Agramunt i Celrà) i falta de motivació (Premià de Mar).
LA XIFRA
Pugna de JxCat i PDeCat per les llistes del 2023
La disputa entre JxCat i el PDeCAT té encara el capítol més cru per escriure els propers dos anys per obtenir el control del territori. El 26 de maig del 2019, les prop de 200 alcaldies que van obtenir ho van fer sota el paraigües del que encara era una marca electoral, la de Junts, però l’escissió no es va formalitzar fins que JxCat es va constituir en partit, l’estiu del 2020. Militants del PDeCAT i alguns alcaldes s’hi van sumar, però la força del PDeCAT continua sent el territori, amb una àmplia presència de regidors i batlles, com ara el d’Igualada, Marc Solsona, la de Calella, Montserrat Candini, el de Deltebre, Lluís Soler, i el de Martorell, Xavier Fonollosa, entre d’altres. Els mals resultats de les eleccions al Parlament, en què no van obtenir representació, i la pugna judicial encara oberta pel nom de JxCat els han fet moure fitxa per recompondre estratègies i el mateix partit amb una assemblea fa una setmana, canvis en els estatuts i una nova ponència organitzativa que clou amb l’elecció de la direcció al juny. S’obre la possibilitat de la doble militància només si es tracta de formacions d’índole exclusivament municipal. Molts regidors i alcaldes, que voldran repetir i que s’havien mantingut al marge veient com evolucionava la relació entre JxCat i PDeCAT, ara hauran d’escollir.
