Hamàs llança més coets que mai i Israel assegura que sols apunta contra militants
Més de 3.000 coets impacten a Israel, on el sistema antimíssils frena el creixement del nombre de víctimes
Uns 41.000 palestins han hagut de fugir de casa seva
El mur que conté la Franja de Gaza no havia estat mai superat per tants projectils. Ahir, quan es complia el vuitè dia d’atacs ininterromputs a banda i banda de la frontera, les milícies que combaten des de Gaza havien llançat més de 3.000 coets des del dilluns anterior, fet que suposa un increment respecte al conflicte del 2014, quan en van llançar una quantitat similar en un termini de 50 dies.
Els atacs de Hamàs i del Gihad Islàmic han provocat deu víctimes mortals en territori israelià: dues de les quals eren menors d’edat, i dues més, mentre corrien a refugiar-se. És una xifra que hauria estat superior si no fos pel sistema antimíssils Cúpula de Ferro, que intercepta els coets a l’aire amb una efectivitat –segons expliquen les autoritats israelianes– del 90%. Uns 500 projectils més llançats des de Gaza haurien caigut a dins del mateix territori assetjat, per al benefici de ciutats israelianes properes, com Ascaló, que sovint són en el punt de mira.
Sense ajut humanitari
L’exèrcit israelià afirma haver atacat 766 objectius a la Franja de Gaza i defensa que tots pertanyen a les milícies palestines, incloent-hi els habitatges d’alguns dels seus líders i el sistema de túnels subterranis conegut com a “metro”. Caps de les forces israelianes asseguren que els míssils han mort 75 milicians de Hamàs i dotzenes del Gihad Islàmic, però són afirmacions que no van acompanyades de proves. Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs, afirma que el nombre de víctimes mortals a la Franja s’eleva a gairebé 200, incloent-hi 58 menors i 34 dones.
La campanya militar israeliana ha atacat camps de refugiats i infraestructura civil diversa. Matthias Schmale, cap de l’agència de l’ONU pels Refugiats Palestins a Gaza, denuncia que Israel “no ha permès fer ús de corredors humanitaris”, cosa que en el conflicte del 2014 sí que tenien i els permetia moure’s “entre instal·lacions i traslladar-hi material”. Schmale informa que les escoles de l’agència allotgen 41.000 persones que han fugit de casa seva després d’una setmana de bombardejos.
La campanya militar israeliana contra Gaza del 2014, anomenada Marge Protector, va deixar 1.500 infants orfes al petit enclavament marítim, a banda de 100.000 persones sense sostre. Els infants palestins de la Franja de Gaza –la meitat de la població és menor d’edat– han viscut set ofensives militars per part de les autoritats israelianes en les dues dècades anteriors. Experts en polítiques públiques adverteixen que Gaza no retornarà a la condició que tenia una setmana enrere quan els bombardejos acabin. El dany perpetrat contra totes les infraestructures bàsiques com ara carreteres, escoles i habitatges –a més de contra la salut mental de la població– quedarà agreujat pel bloqueig que pateix Gaza, que sols té sortida al mar. Les destrosses, una vegada més, seran reconstruïdes amb el finançament del govern de Gaza, de capital privat palestí i de l’acció humanitària. “M’agradaria que Gaza s’enfonsés al mar”, va dir el 1992 l’antic primer ministre israelià Yitzhak Rabin: “Però això no passarà, així que haurem de trobar una solució.” Dècades després, la recerca de solucions a cop de bomba no ha funcionat.
