Un acord que forja govern
Aragonès i Sànchez eviten la reedició electoral amb un pacte que es traduirà en un executiu de 14 carteres
Els republicans tutelaran una gran àrea de Presidència i Interior, i JxCat, les d’Economia, Salut o Acció Exterior
Un cop definida l’estructura, ara cal definir el nom dels consellers
Mentre mig Catalunya es preparava per contemplar en directe la gesta de les jugadores del Barça, Pere Aragonès i Jordi Sànchez tenien una llarga conversa en un indret discret –una masia– i allunyat dels focus. La trobada, que no va ser pas l’única, era el darrer intent del vicepresident del govern i coordinador nacional d’ERC i el secretari general de JxCat –de permís penitenciari– de reflotar unes negociacions enrocades i que havien entrat en un cul-de-sac després de tres mesos. L’amenaça d’unes eleccions, que cap dels dos volia pel més elemental sentit tàctic, era explícita si no s’arribava a un acord abans del dia 26, i justament aquest fet ha estat un element per esquivar, o directament aparcar, els entrebancs que hi pogués haver –trobar un mecanisme de coordinació per definir quina ha de ser l’estratègia de l’independentisme, per exemple– per tancar un acord que els periodistes ens vam trobar en forma d’avís al mòbil ahir a les 7.40 h del matí. Hi havia fumata blanca. “Fa uns dies teníem esculls importants en qüestions estratègiques, i el que hem fet és invertir hores per revertir-ho”, exposava ahir Sànchez, mentre Aragonès admetia que “la repetició electoral era un escenari que ningú volia” i que d’aquestes converses, tan llargues com esgotadores per a tothom, en surt “un govern fort i cohesionat”. El temps ho dirà.
Tots dos van comparèixer en roda de premsa ahir al migdia per donar compte de l’entesa. Una estona abans, aquesta havia estat avalada per les executives dels seus respectius partits. L’escenari triat va ser els jardins del Palau Robert, territori neutral, i a l’hora de comparèixer davant dels mitjans, ni JxCat ni ERC estaven en disposició de repartir el document que posa negre sobre blanc l’acord, essencialment perquè encara no estava llest. Un detall, poc més que una anècdota si es vol, però que deixa entreveure la promptitud amb què s’ha hagut de tancar tot.
Una primera clàusula del pacte és que blinda la investidura de Pere Aragonès sí o sí. I això és així malgrat que les bases de JxCat encara l’han de ratificar a través d’una consulta, via telemàtica, que dimecres hauria d’estar resolta. I en cas que el seu veredicte sigui que no s’avala l’acord, hi el compromís públic expressat ahir que els diputats de Junts facilitaran igualment que el candidat d’ERC sigui president, en un govern, això sí, en solitari. Aquesta, però, és una possibilitat de la qual la direcció de Junts no vol ni sentir a parlar. La seva hipòtesi és que rebran el vistiplau de les bases i, per tant, podran entrar en un executiu que ja està perfilat quant a estructura i distribució per partits, i del qual només queda pendent acabar de concretar el nom dels seus respectius consellers. Sobre això, però, ja fa setmanes que hi ha múltiples càbales i filtracions, algunes de les quals més properes a gèneres com la narrativa de ficció que no pas a la realitat.
Distribució paritària
Amb matisos, uns i altres expliquen que l’organització del govern ha estat un cavall de batalla important de les negociacions, però que no ha estat un dels nusos més intricats de desfer. Superar recels i desconfiances, o com a mínim temperar-les, ha costat bastant més. Pel que fa a l’executiu, la solució salomònica a què s’ha arribat és fer una distribució paritària de poder entre els dos partits sobre una base de 14 conselleries. La divisió és neta i simple, set per a cadascun i a córrer.
A banda de la presidència per a Aragonès, ERC tindrà sota les seves regnes un gran departament amb el mateix nom –Presidència–, que a banda de les competències que ja té ara, i que van des de la coordinació interdepartamental fins a les relacions amb les administracions locals, hi afegirà les de relacions institucionals, així com el control de tota l’administració de la Generalitat. Una altra novetat és que des d’aquesta conselleria s’executarà el pla pilot per implantar una renda bàsica a partir de l’acord que ja van assolir ERC i la CUP. Els republicans també mantindran Educació, i alhora es faran càrrec d’una nova cartera que fusiona les matèries d’Empresa i Treball, així com d’un departament que centralitzarà les polítiques sobre Feminismes i Igualtat, així com una altra macroàrea que englobarà Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació. Per tancar el cercle, ERC assumirà dues carteres clau que fins ara estaven en mans de Junts, com són Interior i Cultura. Pel que fa JxCat, ocuparà la vicepresidència d’Economia i Hisenda, a més de les àrees de Salut –en campanya van anunciar com a candidat a ocupar aquest càrrec Josep Maria Argimon–; Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Acció Exterior i Transparència; Recerca i Universitats; Justícia i Drets Socials. Quan va ser l’hora de parlar de tota aquesta estructura, un dels punts que van aixecar més debat era qui s’havia de fer càrrec de la gestió dels fons de recuperació que han de venir d’Europa. ERC ho volia per a ella a través de la creació d’un comissionat específic, i la seva proposta era que aquest càrrec fos per a l’economista i regidor a Barcelona Miquel Puig. Junts, per la seva banda, defensava que fos Economia qui controlés l’aixeta d’uns programes que seran clau en l’acció de govern futura. Com passa molts cops que la discussió queda atrapada en un punt mort, la solució ha estat crear una comissió en què estaran representants tots els departaments i que serà des d’on es tutelaran els projectes. Això sí, ni que sigui orgànicament, aquest ens dependrà de la vicepresidència d’Economia. És a dir, de JxCat.
Ball de noms
Quins seran els responsables polítics de cadascuna d’aquestes àrees és una qüestió que encara no està resolta. Almenys no del tot. Els aspirants que fa temps hi estan disposats són molts, i tots dos partits hauran de fer aquells equilibris interns que generalment mai acontenten tothom per consumar la tria. A més, en el cas de Junts, la seva elecció s’haurà d’alinear posteriorment amb Aragonès. També cal tenir en compte que l’executiu haurà de ser paritari, i això és possible que obligui a rectificar noms i propostes més o menys tancades per complir la proporció. Dit tot això, les travesses assenyalen que Elsa Artadi és una de les més ben situades, almenys d’entrada, per aconseguir el càrrec de la parcel·la econòmica. Per la banda de Junts també sona, i molt, el nom de l’actual vicepresident del partit, Josep Rius, per ocupar una conselleria –Exteriors?– i Jordi Puigneró també té molts números per continuar. Per part d’ERC, es dona gairebé per fet que l’expresident del Parlament Roger Torrent tindrà cadira al Consell Executiu. Les especulacions, ahir, el situaven a Interior, tot i que aquesta és una plaça que gairebé cada dia canvia d’inquilí potencial. No en va, la també republicana Ester Capella és una de les altres candidates recurrents a assolir la direcció de les polítiques públiques de seguretat. Per contra, un dels que no apareixen en cap càbala per continuar és Chakir El Homrani.
Deixant a banda les fabulacions, un altre apartat crucial de la negociació ha estat la programàtica. Sobre això es va avançar amb relativa celeritat, tot i que els equips d’ERC i Junts s’han trobat amb la necessitat d’harmonitzar, o encaixar, les seves respectives propostes amb les que anteriorment havien pactat amb la CUP. Un tercer soci que és indispensable en l’equació, ja que els seus vots són indispensables per assegurar la majoria –és a dir, l’estabilitat– a un executiu del qual, però, no en formarà part per voluntat pròpia. Doncs bé, Jordi Sànchez va reconèixer ahir que no ha estat tan fàcil fer casar alguns postulats de Junts amb els dels anticapitalistes en matèries com ara els concerts en matèria sanitària. “Estic convençut que ens en sortirem”, assenyalava el secretari general de Junts, que revelava que també han estat parlant amb la CUP per acostar posicions sobre àmbits com la renda bàsica.
