Xile dona el poder als independents i a l’esquerra
L’elecció, diumenge, dels redactors d’una nova Constitució al país castiga els partits tradicionals de centreesquerra i de dreta
Sis de cada deu ciutadans xilens van optar per no anar a votar
Xile ha girat radicalment a l’esquerra. El canvi no es veurà en els pròxims dies, ni tan sols en els pròxims mesos, però tard o d’hora el Xile que coneixem canviarà de soca-rel. L’elecció de 155 redactors d’una nova Constitució, diumenge, ha enterrat les aspiracions dels partits tradicionals que van liderar la transició democràtica després de la fi de la dictadura d’Augusto Pinochet, el 1990. La llista del president, el dretà Sebastián Piñera, va sumar 37 electors, lluny del terç necessari per negociar les seves propostes. L’oposició moderada, aquella que alguna vegada va ser la Concertació de Michelle Bachelet (2014-2018 i 2006-2010) o Ricardo Lagos (2000-2006), va obtenir 25 escons. El gruix dels vots va anar a parar a opcions impensables fins ara: el Partit Comunista i el Front Ampli, un front semblant a Podem nascut a l’escalf de les protestes universitàries del 2011. La resta els van rebre desenes d’independents, personalitats sense partit que acabaran de perfilar la nova Constitució en nom de la societat civil.
La política tradicional xilena ha patit un tsunami. Juntament amb els assembleistes, els xilens van votar governadors regionals (per primera vegada en la seva història) i alcaldes. A Santiago de Xile governarà Irací Hassler, una economista comunista de 30 anys. Ni tan sols durant el govern d’Allende, el 1970, el comunisme havia aconseguit el poder a la capital. “La ciutadania ens ha enviat un clar i fort missatge, tant al govern com a totes les forces polítiques tradicionals: no estem sintonitzant adequadament amb les seves demandes i anhels”, va dir Piñera diumenge a la nit des de la Moneda. “L’ex-Concertació va morir i es va enterrar fa temps, i això ha quedat molt clar en aquesta elecció”, hi va afegir Herald Muñoz, candidat presidencial del PPD, partit que va integrar la Concertació al costat del socialisme i la democràcia cristiana.
Cares noves
Aquestes forces tindran ara un paper secundari en la redacció de la Constitució que haurà de reemplaçar l’heretada de Pinochet. Els xilens, ajudats a pujar per les protestes el 2019, van obligar Piñera a avançar en el procés, i han donat el poder a cares noves, fins ara ocultes entre bastidors. La representació, no obstant això, pot quedar minvada per la baixa participació electoral: només va votar el 43% dels xilens, sense que encara sigui clar el perfil d’aquells que van decidir quedar-se a casa en una elecció considerada la més important de la democràcia xilena.
El resultat ha colpejat amb força els mercats xilens, temorosos d’un gir que posi fi al model de dogma neoliberal i estat mínim imposat per la dictadura. Les accions a la Borsa de Santiago van caure un 10% en l’inici de la jornada d’ahir i el pes xilè es va depreciar un 2,5%. Venen ara mesos de discussions. Abans del juny de l’any que ve haurà d’estar enllestit el text de la nova Constitució, que serà posat a consideració d’un referèndum. Xile pot canviar de soca-rel.
Educació i salut, al centre del debat
Federico MolinaLa Convenció Constituent es començarà a reunir al juny i tindrà entre nou mesos i un any per redactar una nova Constitució que substitueixi la del 1980. Entre els seus 155 membres, n’hi haurà 17 d’indígenes i paritat de gènere. Haurà de debatre el règim polític i el sistema de govern, en un país centralista i unitari on el president decideix des de Santiago els noms dels governadors regionals. Els delegats desenvoluparan, a més, el paper de l’estat, reduït ara a funcions de control. El dret a l’educació i a la salut centrarà tots els debats: les famílies s’endeuten de per vida per enviar els fills a la universitat, mentre que la salut pública es redueix a l’atenció primària. La qüestió indígena també serà determinant. Els representants d’ètnies impulsaran una nova relació amb la comunitat maputxe, enfrontada des de fa dècades amb el poder central. La llei considera aquestes protestes recurrents actes terroristes.