Superherois Netflix

Netflix ja sap què és tenir un univers de superherois a les mans i que desaparegui pels moviments aliens als interessos de la cadena. Com que no podia comprar els drets de Marvel –en poder de Disney– ni de DC –propietat de Warner i HBO–, va decidir crear un univers propi, al marge de la volatilitat i dels interessos de mercat. Va contactar amb el guionista Mark Millar, un escriptor que sempre recorre al mateix tipus de fórmules per crear còmics atractius i que siguin fàcilment adaptats al cinema i la televisió. Netflix va comprar Millarworld, l’editorial de Millar, i així es va assegurar els drets de tot el que produís en còmic.

Fruit d’aquest acord arriba la seva primera sèrie: Jupiter’s legacy. La seguiran nous projectes nascuts de la imaginació del guionista escocès.

Qui són els protagonistes de Jupiter’s legacy i com van aconseguir els seus poders? No van arribar d’un planeta llunyà que acabava de ser destruït, ni els va picar un animal radioactiu, ni van construir-se una armadura per poder fer de tot.

Tot comença a principis de la dècada del 1930, quan els germans Sampson viatgen a una misteriosa illa. Allà obtenen uns poders sobrehumans que utilitzaran per protegir la humanitat. En l’actualitat, gairebé un segle després, aquells herois són llegendes vives que continuen cuidant la gent. Però no passa el mateix amb els seus fills, que no estan preparats per enfrontar-se a l’ombra d’Utopian i Lady Liberty, exemples morals irreprotxables.

Per contra, Chloe i Brandon Sampson, fills dels més grans herois d’Amèrica, porten una vida frívola i irresponsable, consumeixen drogues i prenen males decisions. La nova generació actua de manera tirànica, sabent que ningú podrà enfrontar-se a ells i renegant del llegat dels seus pares.

Els herois protagonistes han provat tots els plaers de la vida i se senten per damunt de la resta dels mortals. Res a veure amb la moral de personatges com Superman i Wonder Woman. Jupiter’s legacy té més semblances amb The boys, d’Amazon Prime, que amb els personatges de Marvel. Però el resultat és inferior al que s’esperava i molt per sota de The boys. Caldrà anar veient com es desenvolupa la sèrie i si pot ser l’arribada d’un univers Millar per plantar cara a la totpoderosa Marvel o tot queda en un altre intent fallit de crear personatges capaços de competir amb Spiderman, Iron Man o el Capità Amèrica.

L’autor escocès ha deixat una empremta inesborrable, tant en Marvel com en DC. De la seva imaginació, van sorgir els fonaments que portarien a la gran pantalla tant Els venjadors com la versió crepuscular de Lobezno a Logan. Per a DC Comics va escriure, entre altres títols, Superman: hijo rojo, una història ambientada en un univers alternatiu en què l’últim fill de Krypton no aterra en un camp de Smallville, a Kansas, sinó a la Unió Soviètica en el moment en què Josif Stalin dirigia amb mà de ferro els seus habitants.

Cansat de treballar personatges d’altres i rebre pocs beneficis, Millar va decidir crear un univers propi lluny de les dues grans editorials i des de llavors se centra a crear personatges i sèries pròpies amb els quals sigui possible fer el salt a l’audiovisual. Pel·lícules com Wanted, Kingsman i Kick-ass estan basades en còmics seus.

A més de seqüeles d’aquests títols, té en preproducció les sèries The Magic Order, Super crooks i Empress. Sens dubte, un autor a tenir en compte, tant en la faceta de guionista de còmics –aquí editats per Panini– com en la de creador de noves franquícies cinematogràfiques.