L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”
Una consellera de l’ens sosté que el document sobre l’acció exterior del govern català no és imparcial i es basa en proves no contrastades
S’hi reclama a uns quaranta de càrrecs la despesa del 2011 al 2017
Una consellera del Tribunal de Comptes manifesta que l’informe d’aquest ens fiscalitzador espanyol sobre l’acció exterior del govern català i el Diplocat per suposades irregularitats entre els anys 2011 i 2017 no és imparcial, es basa en proves no contrastades i conté “constants reiteracions” que fan “exagerar” els fets. Així ho exposa la vocal del tribunal María Dolores Genaro Moya, que va presentar un vot contra el document del Tribunal de Comptes del 2019 que ara serveix de base en dos processos per reclamar a una quarantena de càrrecs públics que retornin els diners.
Per una banda, aquest informe ha servit a la fiscalia per presentar una querella contra l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, en presó per l’1-O, l’exsecretari general de Diplocat, Albert Royo, i vuit excàrrecs més de la Generalitat, ara acceptada parcialment pel jutjat d’Instrucció 18 de Barcelona. Són acusats de malversació de prop d’un milió d’euros. Paral·lelament, el Tribunal de Comptes demanarà quantitats milionàries als exmembres d’Exteriors i del Diplocat. El 29 i el 30 de juny estan citats una quarantena de càrrecs per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Entre aquests, els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva. En aquestes sessions es fixarà, si no prosperen els previsibles recursos en contra, la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar.
Genaro comença el seu vot particular destacant la “urgència incomprensible” del Tribunal de Comptes per enllestir el document a finals de març del 2019 malgrat les peticions que ella va fer perquè s’ampliés el termini i hi pogués fer observacions de caràcter tècnic. Denuncia que això ja constitueix una vulneració del procediment, però no és pas l’única, perquè considera que el tribunal no ha basat la fiscalització de l’acció exterior de la Generalitat en els principis d’“imparcialitat, claredat, concisió, equilibri i ponderació”. La norma tècnica de l’organisme obliga que aquest analitzi la documentació “de forma objectiva i imparcial” i “recollint amb exactitud i precisió els fets verificats, i evitant judicis de valor i interpretacions que no estan prou fonamentades”, cosa que al seu entendre no s’ha produït.
Proves no concloents
La consellera retreu que el tribunal no s’hagi cenyit al procediment que obliga a distingir entre fets comprovats i valoracions i critica que la fiscalització no s’ha fet de forma ”equilibrada i ponderada”. Amb les dades de l’informe “no sembla que existeixi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació amb l’àmbit competencial que li correspon”, sosté. Hi afegeix que en el document es consideren com a despeses irregulars “viatges o activitats” basant-se en declaracions fetes a la premsa amb posterioritat a l’acte, “fet que no desvirtua el caràcter oficial de l’acte i la seva possible inclusió dins de les competències autonòmiques”. Cita els viatges de Mas per participar en la Segona Trobada de Líders Europeus Liberal Demòcrates el 2013 i el viatge de Puigdemont a Copenhaguen per inaugurar la seu de la delegació als països nòrdics el 2017, tots dos considerats irregulars en l’informe.
El tribunal aprofita també, segons el vot particular, activitats que semblen excedir l’àmbit competencial de la Generalitat però que són accessòries dins d’una activitat que sí que és competència del govern per qualificar com a il·legal tota l’acció, cosa que, segons Genaro, “sembla excessiva”. Per exemple, el Tribunal de Comptes considera il·legal un viatge de Romeva a Dinamarca i el Regne Unit de quatre dies perquè un dels actes tenia una temàtica “relacionada amb el procés independentista”. En total, són 64 activitats que el Tribunal de Comptes considera il·legals usant aquest procediment.
El vot particular denuncia també que l’informe qualifica 28 activitats d’irregulars basant-se en proves no concloents, com notes de premsa o esborranys escrits a mà. Critica que l’informe reculli 52 activitats que “constitueixen meres declaracions polítiques o ideològiques i l’expressió d’opinions sense cap mena de transcendència econòmica i comptable” i que no haurien de tenir res a veure amb la fiscalització comptable.