El conflicte de Jerusalem s’estén a Gaza
La policia entra a la mesquita d’Al-Aqsa i deixa 258 palestins hospitalitzats, amb metges i periodistes entre els ferits
Hamas llança coets contra Jerusalem, i Israel respon amb un bombardeig a Gaza que provoca vint morts
Amb els peus nus damunt la catifa que recorre l’interior de la mesquita d’Al-Aqsa, a la ciutat vella de Jerusalem, milers de palestins que celebraven la pregària matinal van haver de reaccionar ahir a les vuit del matí a l’aparició sobrevinguda de les forces israelianes. Van accedir al tercer lloc més sagrat de l’islam al món amb gasos lacrimògens, bombes atordidores i bales de goma. El gas, les explosions, la por i la confusió es van propagar fins als 38 metres d’alçària del minaret més recognoscible de la ciutat sagrada. La mesquita va esdevenir una trampa per a la multitud de fidels que hi havia a dins, després que la policia israeliana els acorralés a l’interior sense permetre-hi l’accés dels equips mèdics, que van comptar més de 300 ferits, 258 dels quals van haver de ser hospitalitzats.
L’episodi suposa un pas més enllà en el pitjor cicle de violència que la ciutat ha vist en molt de temps. L’escalada en els enfrontaments entre les forces israelianes i els residents àrabs de Jerusalem coincideix en el temps amb la forta tensió que es viu a Sheikh Jarrah, un barri de Jerusalem Est amenaçat pels desnonaments decretats pels tribunals israelians. Tot plegat, al mateix temps que la policia restringeix les celebracions del ramadà, amb diversos ferits i detinguts. “La gent s’ofegava per terra”, deia a Al Jazeera Ibrahim, un noi de 17 anys present en els incidents de la mesquita d’Al-Aqsa. Ahir, una vintena de policies israelians haurien resultat ferits en les batusses, en què també s’haurien provocat lesions a periodistes palestins i internacionals i membres de la Creu Roja. “El que hem vist avui a Al-Aqsa és simple d’explicar”, diu Fayrouz Sharqawi, directora de l’entitat palestina Grassroots Jerusalem en declaracions a El Punt Avui: “La població ocupada assistia a les pregàries i exercia la seva pertinença a Jerusalem, i això és una cosa que Israel, com cada força ocupant, veu com una amenaça.”
La commemoració del Dia de Jerusalem, una festivitat en què la dreta jueva celebra la unificació de la ciutat sota poder israelià el 1967, afegia ahir més llenya al foc. La cita congrega cada any desenes de milers de jueus nacionalistes pel centre històric, passant per destacades localitzacions a la part oriental de Jerusalem, com la Porta de Damasc, i amb enfrontaments entre jueus i palestins al final de la marxa. “Per als palestins, el Dia de Jerusalem és una festivitat provocadora”, afirma Sharqawi. “Implica desenes de milers de persones campant pels carrers de Jerusalem de manera desafiadora, tot cantant cançons d’odi i de racisme mentre són protegits per les forces ocupants”, especifica.
La policia israeliana no tenia ahir intenció de cancel·lar l’esdeveniment ni de modificar la ruta de l’acte, malgrat reconèixer que preveien episodis de violència enmig de l’ambient inflamable que es respira a la ciutat. A la tarda, i ja amb la marxa iniciada, el govern israelià va ordenar que s’evités passar per la Porta de Damasc, on 200 palestins pretenien impedir el pas de la marxa. Els organitzadors de l’esdeveniment, ofesos amb la decisió governamental, el van desconvocar, però els assistents el van seguir pel seu compte.
Des de la Franja de Gaza, Hamas va atacar Jerusalem a les set del vespre disparant-hi set coets en veure que el govern israelià no cedia a les seves amenaces. El partit islamista exigia el replegament de les forces policials israelianes que impedien la lliure circulació palestina a l’esplanada de les Mesquites de Jerusalem, en un intent d’obrir el pas a la marxa nacionalista jueva. La policia va reaccionar evacuant breument el centre després que les alarmes antiaèries sonessin a la ciutat sagrada i en poblacions properes a la Franja de Gaza, abans de permetre de nou les celebracions jueves. Tel-Aviv va canviar l’itinerari dels avions comercials i va tallar la circulació de trens entre les ciutats de Beerxeba i Ascaló per la seva proximitat a Gaza.
El bombardeig que les autoritats israelianes van llençar contra el territori palestí com a resposta militar hauria deixat almenys 20 morts, nou d’ells menors d’edat, segons Hamas. Almenys una televisió israeliana hauria confirmat la mort de tres infants. Fonts de l’exèrcit israelià van advertir que l’escalada bèl·lica amb la Franja de Gaza podria durar diversos dies i Tel-Aviv ha decidit tancar avui les escoles a les zones properes a aquest territori assetjat. Una publicació signada per més de deu entitats civils palestines agraïa ahir el comunicat conjunt de països com ara França, Alemanya, Itàlia, l’Estat espanyol i el Regne Unit, que exigia a Israel “l’aturada de la seva política d’expansió colonitzadora”, però lamentava que l’acció d’aquests països quedés en “paraules” de condemna: “Les polítiques de dominació no acabaran mentre la comunitat internacional no emprengui accions concretes, incloent-hi sancions contra Israel, per responsabilitzar les seves autoritats de les violacions que cometen contra els drets humans.”
LES XIFRES
La tensió aparta el focus del judici a Netanyahu
La visita dels diputats “ultranacionalistes” –tal com els anomena el diari Times of Israel– Bezalel Smotrich i Itama Ben-Gvir va caldejar l’ambient a Sheikh Jarrah i va provocar el tancament del proper Tribunal de Jerusalem, on el primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia d’assistir com a encausat per corrupció. “Considerar que aquesta escalada de violència ha estat calculada per algun actor de la política israeliana seria excessiu”, afirma a El Punt Avui l’analista israeliana Dahlia Scheindlin: “El ramadà és sempre un temps de fricció i hi ha factors que haurien existit encara que Netanyahu hagués tingut el seu desitjat govern”, diu amb referència a la influència dels partits extremistes jueus i de la cancel·lació dels comicis palestins. I hi afegeix: “De tota manera, aquests esdeveniments creen un ambient difícil per als partits anomenats «del canvi» a l’hora de negociar un govern amb els partits àrabs.” Serveixen també “per reduir l’atenció sobre el judici contra Netanyahu, que es podria presentar com a persona que el país necessita més que mai”. L’anàlisi canvia “si la situació escala fins a una guerra amb Hamas”. El considerat centrista Yair Lapid, líder de Yesh Atid, així com els líders ultradretans potencials companys de coalició en un govern sense Netanyahu, li fan costat: “Donem suport a les accions de l’executiu en la guerra contra els enemics d’Israel.” A Jordània, milers de ciutadans demanaven la fi de l’acord de pau amb Israel.