JxCat veu avenços amb ERC i parla d’un acord proper

Assumint les singularitats que té la política catalana, les negociacions entre ERC i JxCat per formar govern estan seguint el patró formal clàssic en aquesta mena d’estira-i-arronses. Aplicant-ho a la pràctica, això es tradueix en la circumstància que una part d’aquestes converses, la més substancial, s’està despatxant entre bastidors, esquivant tafaneries, però sense renunciar a fer una dosi justa de filtracions que, generalment, solen ser més que interessades. Aquesta seria la realitat soterrada. La pública és aquella que s’edifica a partir dels discursos sobre l’avenç de les converses que, dia sí i dia també, llancen els dos partits per construir un estat d’opinió, o relat, propici. I en aquest torcebraç en què cadascú intenta falcar la seva posició davant la sensació generalitzada que això no avança, el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va voler comparèixer ahir per passar revista a la situació aprofitant un permís penitenciari. I el missatge de l’equip de Junts és que l’entesa no només és plausible, sinó que s’han fet passos fins al punt de tenir-la ja més o menys encarrilada. “Hem avançat satisfactòriament i tenim un marc per pensar que l’acord es podria tancar en els propers dies”, va vaticinar. No hi ha gaire més marge.

A l’hora d’exposar els motius pels quals són més a prop de l’encaixada, Sànchez va destacar la millora d’unes relacions, les de JxCat i ERC, que en els últims temps han estat presidides per la malfiança. “La confiança, avui, entre les direccions és més gran que fa tres mesos, i això és positiu”, va assegurar. I el resultat és que s’ha pogut desbrossar camí, especialment en les darreres dues setmanes. Així, en qüestions com ara el programa de govern, la sintonia ja és gairebé total, i algunes carpetes, com les polítiques a executar en matèria de recuperació econòmica, ja estan tancades. O gairebé. Igualment, el dirigent de Junts va manifestar que els resultats de les eleccions a Madrid han servit de catalitzador –“fan més urgent un acord independentista”–, una afirmació que va semblar sorprenent quan fa pocs dies altres dirigents del partit sostenien que aquests comicis no havien d’influir en el tauler català.

Fonts d’ERC van mostra sorpresa per la roda de premsa de Sànchez, perquè entenen que va donar una visió massa optimista de l’estat actual de les negociacions. Els republicans van intentar una trobada amb Sànchez ahir a la tarda, una trobada que no va ser possible.

L’estratègia que ha de seguir l’independentisme és el gran element que queda per desllorigar. Tot i que Sànchez va dir ahir que sobre això tenen “el 90% tancat”, encara hi ha discordança sobre aspectes troncals. Un dels quals és com s’articularà aquesta actuació concordada al Congrés, on ERC té tretze diputats i Junts, quatre. “Respectant el pes que té cada partit, cal tenir coordinació”, va argumentar el secretari general de JxCat, per a qui això vol dir anar tots a l’una en les votacions. Les posicions també divergeixen quan toca concretar des d’on es dirigirà, i pensarà, aquesta unitat d’acció de l’independentisme. Sànchez i els seus defensen que el Consell per la República és l’òrgan idoni per fer-ho, fent-hi canvis si cal, perquè, a més d’ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium hi tinguin una presència per sentir-s’hi còmodes. Però Esquerra no ho veu clar –de nou les malfiances–, ja que tem que el Consell es converteixi en un instrument perquè Carles Puigdemont lligui curt el futur president. “Nego que ho hàgim plantejat... La lleialtat de Puigdemont a Pere Aragonès serà total i absoluta”, replica Sànchez.

Per tancar el cercle, tampoc hi ha sintonia, encara, amb la taula de diàleg amb l’Estat. Igual que la CUP, Junts accepta a desgrat donar un termini de dos anys per veure si dona cap fruit, però la seva tesi és que això no passarà i, per tant, proposa que, des d’ara, partits i entitats comencin a parlar de quina serà l’estratègia quan això passi. Activar la DUI? Promoure una onada de protestes al carrer? Els de Puigdemont no volen pressuposar res i que es parli entre tots, però la seva sospita –les malfiances, per enèsim cop– és que ERC es resisteix en aquest punt, perquè, arribat el cas, no voldrà donar la taula per extinta. “No volem condicionar la resposta d’aquí a dos anys, sinó treballar-hi. Alguna cosa hem après de la presó i no anunciar coses que sabem que no podrem complir n’és una”, va reblar el dirigent de JxCat.

Queda un altre serrell: quina estructura tindrà el govern i com es repartiran les carteres. Pel que fa a això, també hi ha diferències –ERC vol un executiu de catorze conselleries i Junts, de tretze– i, si calgués trobar una situació intermèdia, Sànchez acceptaria replicar el model actual amb la mateixa quota de departaments que té ara cada partit. I la darrera qüestió. I si no hi ha acord? “Si ERC ens presenta una alternativa, i necessita els nostres vots per a la investidura, ja sap quines són les nostres condicions”, va dir el secretari general de JxCat. Dit d’una altra manera, si Aragonès vol ser president sense un pacte, els vots de Junts no els tindrà gratis. I això, a més, ho hauria d’avalar la militància del partit.