El TJUE admet les prejudicials de Llarena
Luxemburg rebutja tramitar les preguntes del Suprem per la via urgent com pretenia l’Estat espanyol
L’alt tribunal triga quinze mesos de mitjana a resoldre qüestions prejudicials
La justícia europea no té pressa per aclarir el camí judicial de les euroordres contra els polítics catalans exiliats. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va comunicar ahir al Tribunal Suprem que admet a tràmit les seves qüestions prejudicials sobre l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Ara bé, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg es nega a fer-ho per la via urgent com pretenia Espanya, i es mirarà el cas amb calma.
Arran de la negativa de Bèlgica a extradir Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del procés, el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena ha demanat l’opinió de Luxemburg. Més concretament, té set dubtes.
El Suprem va informar ahir que el TJUE es pronunciarà sobre el cas, però no va detallar quines de les set preguntes ha acceptat o si es reformularan. De fet, els experts s’inclinen per pensar que els jutges europeus les canviaran perquè no estan gaire ben plantejades.
A grans trets, Pablo Llarena vol saber, d’una banda, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals per als exiliats i, si fos així, si pot utilitzar l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU com a prova definitiva. D’altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt els jutges belgues poden rebatre la seva competència en el cas de l’1-O.
Procés lent
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea està disposat a entrar en joc per destensar l’enfrontament entre Espanya i Bèlgica per l’extradició dels independentistes, però sense presses. El president del TJUE, el flamenc Koen Lenearts, va rebutjar ahir la petició de Llarena per tramitar les prejudicials per la via urgent.
Així, la saga de les euroordres continuarà viva unes quantes temporades més. De mitjana, Luxemburg triga quinze mesos a resoldre qüestions prejudicials, de tal manera que Pablo Llarena no hauria de rebre una resposta, previsiblement, fins mitjans del 2022.
El dictamen europeu, de totes maneres, no resoldrà el cas de l’extradició, que continuarà en mans de la justícia belga, poc donada a córrer. Per tant, difícilment aquest drama judicial s’acabarà abans de l’any 2023. Si s’estira una mica més, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí encara tindrien temps d’acabar la legislatura com a eurodiputats i, qui sap, fins i tot per tornar-se a presentar.
Escòcia decidirà si passa a Bèlgica el cas de Ponsatí
La justícia escocesa ha convocat una nova vista per al 26 d’agost per decidir si deixa als tribunals belgues la resolució de l’euroordre contra l’eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí. Després d’una audiència de procediment celebrada ahir, el tribunal d’Edimburg va tornar a citar les parts pels dubtes sobre la seva jurisdicció en el cas, ja que Ponsatí viu ara Bèlgica, on exerceix com a eurodiputada i així ho va acreditar ahir el seu advocat, Aamer Anwar. Ponsatí prefereix batallar contra l’euroordre als tribunals belgues, que també tenen sobre la taula la petició d’extradició d’Espanya contra Carles Puigdemont i Toni Comín.
En canvi, el fiscal d’Edimburg per ara no ho comparteix i ha demanat una nova vista, segons fonts properes al cas. L’advocat Anwar va recordar ahir que “és notori que la professora Ponsatí resideix a Brussel·les pel seu caràcter d’eurodiputada, tot i exercir de professora a Escòcia”. La defensa lamentava també l’actitud del jutge espanyol Llarena, que “aposta a dos cavalls: tracta de mantenir les ordres d’arrest europeu actives i alhora activa les qüestions.