“És un forat al cor del TC”
L’exconseller Jordi Turull se sent “esperançat” amb el vot particular dels dos magistrats i pregunta al president Sánchez: “Els fa costat a ells o als que trinxen drets?”
Serà el primer pres polític a demanar l’empara a Estrasburg
“Estem esperançats. No ens rendirem. Ho veurem des de la presó, però guanyarem.” Reivindicatiu i força crític, l’exconseller de Presidència Jordi Turull va demanar ahir un permís penitenciari per valorar, davant la premsa, el vot particular de dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC), que asseguren que, amb la condemna a dotze anys de presó, el Suprem ha vulnerat el seu dret a la legalitat sancionadora, sumat a la seva llibertat personal i ideològica. Gairebé a la mateixa hora, l’exconsellera Meritxell Serret admetia al jutge Llarena que va desobeir el TC per complir el mandat de l’1-O.
“El vot particular dels dos magistrats és un forat al cor i al ventre del TC”, declarava l’exdiputat de Junts en la roda de premsa, que per primer cop va poder fer al costat del seu advocat, el penalista Jordi Pina, per valorar una resolució. L’acte es va fer en línia a causa de la pandèmia, tot i que entre el reduït públic present hi havia la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el conseller Jordi Puigneró.
L’exconseller Turull va declarar que la resolució dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer contra la dels set companys del TC “esberla l’afirmació que l’Estat espanyol és un estat de dret solvent”. I continuava: “Ja no és només Amnistia Internacional, les Nacions Unides, el tribunal belga, l’alemany..., sinó que des del mateix TC se’ns diu que se m’han vulnerat drets fonamentals. La unitat granítica per la unitat d’Espanya s’ha trencat.”
L’exconseller hi va afegir que la resolució dissident del TC serveix per a tots els seus companys polítics, ja que formaven part del govern català, als quals el Suprem atribueix l’impuls de l’aixecament tumultuari, mentre que dos magistrats qualifiquen la protesta del 20-S i la votació de l’1-O d’accions dins del dret de manifestació de la ciutadania. Turull també va destacar “la paradoxa” que ara se’ls continuen vulnerant els drets fonamentals en l’execució penitenciària: “Se’ns denega el tercer grau pel que pensem.”
En vista d’aquesta realitat, Turull va demanar a jutges i fiscals que deixin de perseguir independentistes catalans, i va interpel·lar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb una pregunta: “Al costat de qui es posa? Dels dos magistrats del TC o dels que trinxen drets fonamentals?”
Per la seva banda, l’advocat Jordi Pina va qualificar de “valent” el vot dels magistrats Xiol i Balaguer, que reforçarà la demanda de Turull al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que presentaran aviat, sense esgotar els quatre mesos de termini. Pina va destacar que “hi ha professionals no independentistes” que s’han afegit al seu equip perquè el Tribunal d’Estrasburg confirmi que s’han vulnerat drets als catalans. Hi va afegir que, amb la resta de defenses dels presos polítics, estan “coordinats”, però que han decidit presentar les demandes al TEDH de manera individual per no perdre temps.
Reforma del Codi Penal en el cas dels piquets, no de la sedició
“No esperem res del govern espanyol del PSOE. Juguen amb els sentiments de les nostres famílies”, responia ahir l’exconseller Turull quan li van preguntar si el vot particular del TC podria ser una empenta perquè el govern espanyol concedeixi l’indult als presos polítics (encallat al Suprem) o reactivi l’anunciada reforma del delicte de sedició, que amb la reducció de penes contribuiria al retorn dels exiliats.
L’exdiputat de Junts va recordar que el PSOE sí que ha impulsat la reforma del Codi Penal per derogar el càstig amb penes de presó en el cas dels piquets informatius en les vagues (perquè ja existeix el delicte de coaccions), aprovat pel Senat el 14 d’abril passat (i que anul·larà condemnes a uns 300 sindicalistes), però res en el cas de la sedició. La previsió del govern espanyol és enllestir els indults als catalans aquest estiu i alhora començar la tramitació de la reforma del delicte de sedició. Hi ha qui en defensa la derogació total o que en el nou redactat quedi clar que requereix l’ús de la violència de manera explícita.