Mor l’astronauta Michael Collins, un dels tres que van arribar a la Lluna

L’astronauta Michael Collins, un dels tres que va viatjar en l’històric vol de l’Apol·lo 11, la primera missió que va aterrar a la lluna el 1969, ha mort aquest dimecres de càncer a 90 anys, segons un comunicat difós per la seva família. “Va passar els seus últims dies en pau, amb la seva família al seu costat. Mike sempre va enfrontar els desafiaments de la vida amb gràcia i humilitat i va enfrontar est, el seu desafiament final, de la mateixa manera”, segons el text, publicat en Twitter.

“Ho estranyarem moltíssim. No obstant això, també sabem l’afortunat que es va sentir Mike d’haver viscut la vida que va tenir”, va destacar la seva família en la nota.

Collins, Buzz Aldrin i Neil Armstrong (1930-2012) van partir de Cap Canaveral (Florida) el 16 de juliol de 1969 rumb a la lluna com a part del programa Apol·lo de l’agència espacial estatunidenca NASA. Des d’allí va enlairar el coet Saturn V que transportava la nau amb els tres astronautes, que van arribar a la Lluna el 20 de juliol.

“Volgut Mike, on sigui que hagis estat o estiguis, sempre tindràs el foc per a portar-nos hàbilment a noves altures”, ha escrit avui en el seu compte de Twitter Aldrin, de 91 anys i des d’avui l’únic supervivent d’aquesta històrica missió.

Per part seva, la NASA ha assegurat en un comunicat que “avui la nació ha perdut a un veritable pioner i defensor de tota la vida de l’exploració”. L’agència aeroespacial estatunidenca ha assenyalat que, com a pilot del mòdul de comando de l’Apol·lo 11, alguns van dir d’ell que era “l’home més solitari de la història”, mentre els seus col·legues caminaven sobre la Lluna per primera vegada.

A diferència d’Armstrong i Aldrin, Collins mai va caminar sobre la lluna. Ell es va quedar enrere i va pilotar el mòdul de comando mentre volava en cercles per damunt. Per això, Collins era també conegut com l’“astronauta oblidat”.

Durant les celebracions del cinquantenari del viatge a la Lluna en 2019, Collins va afirmar que sense dubtar-lo “proposaria anar directament a Mart”, el planeta vermell, la qual cosa ja estava en els plans de l’agència espacial dels Estats Units. En aquest sentit, la NASA ha recordat avui les seves paraules: “L’exploració no és una elecció, en realitat, és un imperatiu”.

Intensament reflexiu sobre la seva experiència en òrbita, va agregar: “El que valdria la pena registrar és quin tipus de civilització creem els terrícoles i si ens aventurem o no en altres parts de la galàxia”.

Collins, qui va ser l’estrella de les celebracions fa dos anys en el Centre Espacial Kennedy, a Cap Canaveral (Florida), va proposar usar el nom de Kennedy en el primer viatge tripulat a Mart.