Turquia jutja 108 electes prokurds per una piulada
La fiscalia demana, per a tots, cadena perpètua per una crida a donar suport a la resistència kurda contra Estat Islàmic a Síria
El cas Kobane pretén escapçar el tercer partit del Parlament turc
El judici del cas Kobane va començar ahir en un tribunal penal d’Ankara. Jutgen 108 càrrecs electes del partit d’esquerres Partit Democràtic dels Pobles (HDP), la tercera força del Parlament turc i que defensa i aglutina el vot dels kurds, en un judici que els observadors internacionals consideren un intent d’escapçar-lo.
La fiscalia els acusa d’una vintena de delictes, entre altres “la violació de la integritat de l’Estat”, homicidi i el fet de ser membres d’una organització terrorista. Demana cadenes perpètues amb agreujants per a tots els acusats. Entre ells, figuren diputats i càrrecs electes en municipis, així com també els exlíders de l’HDP Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdag, que són a la presó preventivament des del 2016. No són els únics: 28 detinguts més van ser engarjolats preventivament. Es jutja altres importants figures del partit, com ara Gültan Kisanak, exalcaldessa de Diyarbakir. Judicialment, el cas es basa en una publicació de Twitter que va fer el partit el 6 d’octubre del 2014, en què feia una crida a sumar-se a les protestes a la ciutat de Kobane.
En aquesta ciutat kurda situada al nord de Síria hi va haver forts combats i un setge islamista, i va esdevenir un símbol de la resistència dels kurds contra els terroristes d’Estat Islàmic. Els kurds lluitaven, donant suport a la coalició que, amb els Estats Units al capdavant, combatia a Síria contra Estat Islàmic. Durant les protestes, van ser assassinades suposadament a mans de la policia turca 37 persones i també va haver-hi uns set-cents ferits. Els manifestants donaven suport a la resistència kurda davant els atacs dels gihadistes. La matança no va ser investigada pel govern turc, que històricament persegueix el poble kurd. Precisament el cap de setmana passat Turquia va llançar un altre atac militar contra els kurds al nord de l’Iraq.
La fiscalia ha acabat responsabilitzant el partit dels enfrontaments entre kurds i islamistes radicals a Kobane. “Van cridar la ciutadania a sortir al carrer i portar a terme actes terroristes”, diu. Per contra, els advocats defensors asseguren que el cas no té més proves que les piulades a les xarxes socials. “És una acusació purament interpretativa, no és legalment acceptable. No hi ha vincle entre la crida i els fets”, assenyalen.
Una delegació internacional d’observadors assisteix al judici. Entre ells, la coordinadora de relacions internacionals del BNG, Ana Miranda, que ha qualificat el judici d’“escàndol” i un atac a l’HDP per la via judicial i política”. El Parlament Europeu considera el judici “inacceptable”, i subratlla que “es responsabilitza electes del que va passar i que s’està obstaculitzant activament la investigació”.
LA FRASE
Mig miler més de detinguts pel cop
La fiscalia turca va continuar ahir amb la persecució de presumptes responsables d’estar al darrere de l’intent de cop d’estat fallit contra el president Erdogan, el juliol del 2016, que ja n’ha portat milers a la presó i davant dels tribunals.
Així, la policia va engegar sota les ordres de les fiscalies d’Istanbul i la província d’Esmirna ahir una basta operació per detenir 532 persones, en 62 de les 81 províncies del país. Se les acusa de tenir, suposadament, contactes amb el clergue islamista Fethullah Gülen, que viu als Estats Units i està enfrontat amb Erdogan. Gülen n’era antic aliat fins que el 2013 suposats seguidors seus van obrir una investigació sobre pràctiques corruptes contra diversos alts càrrecs del govern. Erdogan l’acusa d’intentar-lo fer caure en el cop d’estat fallit, tot i que el clergue sempre ho ha negat. Bona part dels detinguts ahir són militars en actiu (459).