Alarma a Brussel·les per 150.000 soldats russos a la frontera est d’Ucraïna

La tensió amb Rússia no para de créixer, però la Unió Europea s’aferra a la via diplomàtica. La salut de l’opositor rus Aleksei Navalni és crítica, l’espionatge del Kremlin es destapa un cop més, ara a Txèquia, i, el que és pitjor, la presència militar russa a les portes del Donbass, a l’est d’Ucraïna, és ja insuportable.

“Hi ha 150.000 soldats russos a la frontera i a Crimea”, va assegurar ahir l’alt representant de la UE a l’exterior, Josep Borrell, sense revelar d’on ha tret aquesta dada, però va afegir: “És el desplegament militar més gran de l’exèrcit rus a la frontera amb Ucraïna de la història.” La provocació podria fer “esclatar una espurna” que agreugi el conflicte obert el 2014 amb l’annexió de Crimea per part de Moscou i l’esclat d’enfrontaments dels rebels prorussos i Kíev al Donbass.

Davant d’aquesta nova escalada de tensió a la regió, que a Brussel·les veuen “molt preocupant”, els ministres d’Exteriors de la UE es van reunir ahir per tractar la pesada carpeta russa. Les capitals europees van decidir “incrementar els esforços diplomàtics per restaurar la integritat territorial d’Ucraïna”, però descarten per ara represàlies contra el president de Rússia, Vladímir Putin. Mantenen la calma.

“Reiterem el nostre fort missatge de suport a Ucraïna”, es va limitar a dir ahir Borrell, que confia sobretot que les gestions de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president dels Estats Units, Joe Biden, facin reflexionar Putin. Quan es tracta dels pesos pesants, Brussel·les queda fora de joc i els grans líders surten al camp.

El bloc europeu tampoc veu útil ara mateix imposar noves sancions per l’empitjorament de la salut de Navalni, traslladat ahir a un hospital penitenciari. Segons la carta que van rebre del seu representant, l’estat de salut és “crític”. “Reclamen que tingui accés a metges en els quals pugui confiar”, va dir ahir Borrell. És l’únic que la UE ha demanat a Rússia. Ni tan sols es va atrevir a amenaçar-la amb noves sancions econòmiques.

En la darrera provocació de Moscou, Brussel·les també manté un perfil baix. El ministre d’Exteriors txec va traslladar ahir als companys la seva indignació per un enrevessat cas d’espionatge que ha acabat amb l’expulsió de divuit diplomàtics russos. Els seus homòlegs no van anar més enllà d’algunes paraules de suport. Ara no és convenient una expulsió en bloc d’ambaixadors com la que va desencadenar l’intent d’assassinat de l’agent doble Serguei Skripal i la seva filla al Regne Unit el 2018.

Amb les seves maniobres, Rússia està acaparant l’agenda exterior de la Unió Europea, que sembla ennuegar-se amb tants fronts oberts. “La situació és molt preocupant”, asseguren fonts diplomàtiques europees, que atribueixen els últims moviments a les dinàmiques internes a Rússia.

Les mateixes fonts també creuen que Moscou té “por” que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, redueixi la influència russa al país”, antigament sota la seva àrea d’influència. “No hi ha cap gran disseny geopolític en tot el que fa Putin”, pensen a Brussel·les.