Crisi diplomàtica entre la República Txeca i Rússia
Praga expulsa 18 funcionaris russos, als quals acusa d’espiar al servei de Putin
Els vincula a l’explosió d’un dipòsit d’armes el 2014
Moscou ho considera un acte “hostil”
Enèsim escàndol per a la diplomàcia russa. Ni una setmana després que els Estats Units fessin fora una desena de diplomàtics russos als quals acusa d’interferir en les últimes eleccions presidencials, la República Txeca va expulsar dissabte divuit funcionaris acreditats a l’ambaixada russa de Praga, els quals tenen temps fins avui per abandonar el país. Els acusa de ser espies al servei del president rus, Vladímir Putin. Les autoritats txeques sospiten que aquests divuit funcionaris russos estan involucrats en l’explosió d’un dipòsit d’armes de l’exèrcit el 2014. “Hi ha una sospita fonamentada sobre la participació d’oficials del servei secret rus GRU, unitat 29155, en l’explosió del dipòsit de municions a l’àrea de Vrbetice”, va dir el primer ministre txec, Andrej Babis, en una sessió informativa emesa en directe per televisió. El magatzem número 16 de la base de Vrbetice va explotar el 16 d’octubre del 2014 i un segon magatzem, el número 12, va córrer la mateixa sort el 3 de desembre d’aquell mateix any. Dues persones van morir en la primera explosió, que va obligar a evacuar les poblacions properes. “La República Txeca és un estat sobirà i ha de respondre en conseqüència a aquests fets sense precedents”, va indicar Babis. Així, poc després el seu ministre d’Afers Estrangers, Jan Hamacec, va informar de l’expulsió de divuit ciutadans russos amb credencials diplomàtiques, “identificats clarament com a agents dels serveis secrets russos GRU i SVR” o Serveis d’Informació Exterior. Entre els expulsats figuren dues persones conegudes, que les autoritats txeques estan buscant: Anatoly Chepig i Aleksander Mishkin, els quals es creu que podrien ser els agents dels serveis secrets militars russos sospitosos de l’intent fallit d’assassinat de l’exespia rus Sergei Skripal a Salisbury (Anglaterra) el 2018. Moscou va respondre a la decisió de Praga qualificant l’expulsió dels seus diplomàtics de gest “hostil” i sense precedents que continua la sèrie d’accions antirusses empreses per la República Txeca en els últims anys. I va insinuar que la darrere de la mesura hi ha els EUA. Aquest no és l’únic punt de fricció de Rússia amb Europa. L’altre focus és a la frontera amb Ucraïna, que ha fet disparar totes les alarmes.
La tensió a Ucraïna
Quatre vaixells de guerra russos van passar pels estrets de Dardanels i Bòsfor per dirigir-se al mar Negre entre divendres i dissabte, segons va informar ahir el diari turc Karar, que vincula aquest moviment a l’escalada de tensions a la frontera entre Rússia i Ucraïna.
Empitjora l’estat de salut de Navalni
L’opositor al Kremlin Aleksei Navalni, empresonat des del febrer passat, corre el perill de tenir una aturada cardíaca “en qualsevol moment”, ja que la seva salut s’ha deteriorat ràpidament, han advertit els seus metges, que han instat les autoritats a deixar que se’ls permeti accedir al pres. Diversos diputats regionals russos van publicar ahir una carta oberta al president, Vladímir Putin, en què li demanen ajuda mèdica immediata per a Navalni. Després de divuit dies de vaga de fam, ha perdut 16 quilos i podria tenir una insuficiència renal, segons el sindicat Doctors Alliance. A més, diversos metges asseguren que el seu cor podria deixar de funcionar, té dolors d’esquena i ha perdut la sensibilitat a les cames. L’agost del 2020, Navalni va ser enverinat, segons ell per Putin. Després de passar cinc mesos a Alemanya, on es va recuperar, va tornar a Moscou, on va ser detingut. Un mes després, al febrer, el van condemnar a presó per un cas del 2014.