L’epidèmia dels tirotejos als Estats Units no s’atura
Un home obre foc en un magatzem d’Indianapolis i mata almenys vuit persones i en fereix cinc més abans de suïcidar-se
Biden insisteix en la necessitat d’actuar de manera urgent per regular l’accés a les armes
En les darreres setmanes, els Estats Units viuen amb la sensació que sempre veuen les banderes dels edificis federals alçades a mig pal com a senyal de dol per la contínua successió de tirotejos massius. Enmig de l’enèsim debat sobre armes després de diverses massacres, ahir, divendres, a la matinada, almenys vuit persones van morir per una altra tragèdia que confirma una tendència mortal que no fa pinta que acabi aviat.
L’últim cas va passar en un dels magatzems més importants de l’empresa de missatgeria FedEx als voltants de l’aeroport d’Indianapolis, un fet que, segons els investigadors, no va durar més de dos minuts. En aquest temps, l’autor de la tragèdia en va tenir prou per arribar al pàrquing, treure l’arma i matar quatre persones a l’exterior de les instal·lacions, entrar a dins, matar-ne quatre més i ferir-ne cinc. Després es va suïcidar d’un tret.
El sotscap d’investigacions criminals de la policia d’Indianapolis, Craig McCartt, va explicar que, en arribar, es van trobar “una escena del crim molt caòtica”. Encara queden moltes respostes per trobar, en un procés que anirà molt lent. En una de les primeres rodes de premsa, no es van voler donar detalls sobre l’arma del crim, tot i que es va assenyalar que probablement es tractaria d’un rifle semiautomàtic. El sospitós del tiroteig a l’empresa de serveis postals era un exempleat de 19 anys identificat com a Brandon Scott Hole, segons va confirmar el subdirector d’investigacions de la Policia d’Indianapolis, Craig McCartt. L’agressor, que va treballar a FedEx fins a l’octubre de 2020, havia estat detingut en dues ocasions, el 2013 i el 2020, i la família havia advertit les autoritats sobre el seu potencial de violència.
Amb això, Indianapolis entra de ple dret a la llista de llocs on s’hi ha viscut un tiroteig massiu als Estats Units, una classificació que no para de créixer i sense horitzó per arribar al final. “Aquesta notícia només és la darrera d’una tirallonga de tragèdies”, es va lamentar el president dels Estats Units, Joe Biden.
Segons el recompte de l’organització Gun Violence Archive, que comptabilitza com a tiroteig massiu qualsevol succés que deixi com a mínim quatre víctimes, siguin morts o ferits de bala, des de principi d’any ja n’hi ha hagut 147, una cinquantena d’aquests en l’últim mes.
Entre aquests fets, onze són considerats massacres (més de quatre morts), i encara més: en cada una de les últimes sis setmanes hi ha hagut un fet amb diverses víctimes mortals, incloent-hi els tirotejos a saunes a Geòrgia (8 morts), en un supermercat a Colorado (10 víctimes) i a domicilis privats a Califòrnia (4 morts) i a Carolina del Sud (5 morts). S’hi ha d’afegir Indianapolis, que de fet ha viscut tres tirotejos massius en aquest 2021.
“Estem horroritzats pel tiroteig”, va dir la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki. “La violència de les armes és una epidèmia als Estats Units i no ho hauríem d’acceptar. Hem d’actuar”, va exigir Biden, en un comunicat, crític amb la passivitat de la classe política davant d’una catàstrofe que cada dia posa fi a la vida de nord-americans i “taca el nostre caràcter i perfora cada ànima de la nostra nació”.
“Podem i hem de fer més per actuar i salvar vides”, va insistir el mandatari. La nova tragèdia torna a penetrar en un país que últimament estava una altra vegada debatent sobre què s’ha de fer amb les armes de foc, una qüestió que té el suport majoritari dels ciutadans nord-americans, que volen avançar cap a més control i regulació, però que no té cap resposta al Congrés.
La setmana passada, el president Joe Biden va presentar propostes inicials per millorar el control d’accés a les armes, amb especial èmfasi en la detecció de les denominades “armes fantasma”, però encara són idees tèbies i prèvies al que hauria de ser una legislació ferma provinent del legislatiu, sobretot en el tema de la prohibició d’armes de gran calibre.
“La seva determinació per actuar [sobre el control d’armes s’ha duplicat pels assassinats sense sentit que hem vist en tirotejos massius com aquest, i les vides perdudes per l’epidèmia de la violència de les armes que veiem cada dia. No podem quedar-nos de braços plegats mentre ens prenen vides innocents”, va insistir Psaki.
Els fets a Indianapolis es van produir el mateix dia que es commemorava el catorzè aniversari de la massacre de la Universitat Virginia Tech, una de les pitjors de la història del país, que va deixar 32 morts.