El judici contra el Castor, a partir del 18 d’octubre
La injecció de gas al subsol marí va provocar terratrèmols
El judici pels terratrèmols ocasionats per la injecció de gas al magatzem de gas submarí Castor començarà el pròxim 18 d’octubre a l’Audiència Provincial de Castelló. Al banc dels acusats seuran els dos principals responsables de l’exconcessionària del projecte, Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, així com la mateixa societat Escal UGS, controlada per ACS i en concurs de creditors des del setembre del 2019. La fiscalia demana per a cadascun dels directius sis anys de presó per un delicte contra el medi ambient, petició que l’acusació popular de l’Associació Arca Ibérica eleva a set anys. L’Audiència de Castelló preveu que la vista oral es desenvolupi al llarg d’unes dotze sessions diàries entre finals d’octubre i principis de novembre.
Després de sis anys d’instrucció del jutjat número 4 de Vinaròs, el judici se centrarà a determinar les responsabilitats penals de Del Potro, Martínez Dalmau i l’empresa, com a acusats d’haver causat una “situació de perill catastròfic”, amb més d’un miler de sismes registrats des de principis de setembre del 2013. Així, i segons va constatar el mateix instructor, malgrat que ja coneixien i havien estat advertits prèviament del risc sísmic existent que podia suposar l’activitat a la zona, els directius d’Escal UGS van decidir injectar gas. Ho van fer fins i tot arribant a pràcticament triplicar el cabal previ quan ja coneixien que s’estaven produint terratrèmols i havien estat alertats en aquest sentit.
Els acusats argumenten, en el seu escrit de defensa, que la sismicitat ocorreguda a partir de l’increment de les injeccions de gas al projecte Castor tenia un “origen fonamentalment natural”.
Finalment, han quedat fora del judici els greus defectes en el disseny del projecte, fins i tot reconeguts per la mateixa administració de l’Estat espanyol. Diversos experts assenyalen, en aquest sentit, que el marge de pressions per injectar gas a l’antic jaciment petrolífer era inexistent o ínfim, en el millor dels casos. Això explicaria que amb la injecció de només 115 milions de metres cúbics de gas dels 1.900 previstos en total es desencadenés una onada amb més d’un miler de sismes.