Menyspreu de Brussel·les a Ucraïna en plena reactivació del conflicte amb Rússia

Desori diplomàtic a la Unió Europea. Després de la pífia de l’alt representant de la UE Josep Borrell a Moscou, i la humiliació del sofagate a Ankara, ahir Brussel·les va tornar a ficar la pota amb una gestió maldestra de les relacions exteriors. La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va declinar la invitació del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, per assistir al 30è aniversari de la independència del país. Una absència que es podria llegir com una manca de suport a Kíev en un moment molt delicat a la regió per l’escalada de tensió amb Rússia en les darreres setmanes.

Per acabar-ho d’adobar, l’executiu europeu va patinar també en les formes. Segons es va filtrar ahir a diversos mitjans, va ser el cap del gabinet de Von der Leyen, i no la mateixa presidenta, qui va respondre a Zelenski; un fet que va tornar a aixecar crítiques per un protocol diplomàtic inadequat quan encara cou l’incident del sofà a Turquia. El portaveu de la CE, Eric Mamer, va sortir ahir al pas assegurant que la resposta era provisional i que Von der Leyen firmarà la carta per excusar-se.

Més enllà de la relliscada formal, crida l’atenció que Von der Leyen no vagi a Kíev en un moment d’alta tensió per l’augment de tropes russes a la frontera amb el Donbass, al nord-est del país. L’alemanya al·lega que té una agenda molt “carregada” aquells dies, però la festa se celebra el 24 d’agost, una data generalment poc moguda en les institucions europees per les vacances d’estiu. “El nostre suport a Ucraïna és clar”, va assegurar el portaveu de la CE, negant que s’enviï cap missatge negatiu.

Arran de l’enrenou, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va trucar ahir a la tarda a Zelenski per recordar-li que ell sí que va acceptar la invitació ja fa més d’un mes per participar en la celebració. “Tinc un gran interès a assistir-hi”, li va dir l’exprimer ministre belga.

En condicions normals, seria un gest diplomàtic per compensar la pífia de l’executiu europeu de cara als ucraïnesos. Ara bé, tenint en compte la mala maror que hi ha entre Michel i Von der Leyen des del sofagate (el belga no va reaccionar al protocol masclista dels turcs), també pot ser vist com un intent més per competir en la disputada representació exterior de la UE.

Sigui com sigui, el nou descuit torna a posar en qüestió la capacitat diplomàtica de les institucions europees per navegar en una arena internacional inestable. El propòsit de Von der Leyen per liderar una Comissió Europea “geopolítica” no s’està materialitzant. De fet, les polèmiques a Moscou, Ankara i Kíev revelen una deficient coordinació interna en la complexa estructura institucional que, intrínsecament, dificulta a la UE parlar amb una sola veu al món.