Crida a tots els republicans a continuar el llegat del 31
El govern commemora els 90 anys del 14 d’abril des d’una escola inaugurada per Macià
Aragonès insta la diversitat republicana a modernitzar el país cap al progrés social i la llibertat
El govern català va cridar ahir les diverses “tradicions i òptiques” republicanes del país a continuar el llegat de progrés social i llibertat nacional de la República que el 14 d’abril del 1931 proclamava Francesc Macià des del balcó de la Generalitat (aleshores, la Diputació) i els 90 anys de la qual commemorava ahir l’executiu català.
Apel·lant genèricament a les diverses tradicions republicanes del país, el vicepresident en funcions, Pere Aragonès, va recordar-los que avui tenen l’oportunitat de “continuar el llegat” de la República de l’any 31 perquè “avui al país també hi ha esperances perquè sigui transformat i modernitzat” amb vocació de progrés social i “màxima llibertat nacional”.
Per fer-ho aglutinant totes les tradicions republicanes, però, Aragonès va advertir que cal que els dirigents polítics surtin de la presó i els exiliats tornin en llibertat. El vicepresident ho reivindicava en presència de consellers del govern de Junts i ERC, però també de membres de la mesa o dels grups parlamentaris de la CUP, el PSC i En Comú Podem: “S’ha de fer amb totes les persones en llibertat i tornant a decidir, com el poble va fer fa 90 anys.”
El govern de la Generalitat ha decidit commemorar l’efemèride des de la barcelonina escola Casas, del barri del Clot, que precisament va inaugurar el 1933 el president Macià. En un acte amb aforament molt limitat i al pati obert de l’escola, Aragonès va afirmar que el govern de la República considerava que “l’educació era el primer pilar d’una societat justa i igualitària”, i va reivindicar l’“etapa d’esperances i aspiracions nacionals plenes i de transformació del país” que va representar el nou règim. Però també va recordar que l’origen de les diverses tradicions polítiques republicanes és molt anterior a Catalunya, i tampoc es van acabar amb la victòria franquista en la guerra l’1 d’abril de 1939: “Avui són més vigents i plenes que mai”, va dir.
La consellera de Justícia, Ester Capella, també va justificar la commemoració de l’efemèride des de l’escola Casas, que va ser “un centre dedicat especialment a l’empoderament i l’emancipació de les dones”, i va voler reivindicar la pedagoga Rosa Sensat com a impulsora de l’educació “en contacte amb la natura”, que fomenta l’esperit crític i l’aprenentatge a través del joc i del mètode d’assaig i error. “Aquesta era l’escola de la llibertat”, va afirmar Capella, abans de recordar que els avenços de la República en educació, sanitat, agricultura, llengua i cultura van quedar truncats per la “terra cremada, exili, mort i silenci” de la dictadura.
Testimonis del 14 d’abril
En l’acte es van projectar imatges de l’arribada de la República, i els actors Jaume Comas i Carme Sansa van llegir textos memorialístics d’autors contemporànies del 14 d’abril, una part dels quals formen part de l’exposició Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República, que es pot visitar fins al 5 de maig als Jardins del Palau Robert de Barcelona i que després viatjarà de manera itinerant per desenes de municipis. Així, Aurora Bertrana recordava, de Barcelona estant, que aquell dia “tota la ciutat anava plena d’una ciutadania alegre i sorollosa”, i Amadeu Hurtado escrivia que “aquella massa humana estava de festa, no de revolució”. Maria Aurèlia Capmany recordava que casa seva es va omplir d’amics del seu pare que, entre plors i abraçades, deien “Ja la tenim”, en relació a la República esperada. En l’acte, els cantants Gemma Humet i Cesk Freixas van versionar Serà un dia que durarà anys, del cantautor Ovidi Montllor.
LES FRASES
Declarar “dia dels valors republicans” el 14 d’abril
acnTambé l’Ajuntament de Tarragona celebrava ahir un acte institucional al saló de plens per commemorar la Segona República. Hi van participar representants dels grups municipals d’ERC, En Comú Podem, PSC, Junts per Tarragona i CUP, que van llegir textos institucionals, polítics i periodístics de l’època vinculats a la ciutat. Fins a finals d’any, hi haurà diverses activitats sobre aquest període històric i la posterior Guerra Civil i dictadura franquista. L’alcalde de la ciutat, el republicà Pau Ricomà, avançava que proposarà al ple que es declari el 14 d’abril com a “dia dels valors republicans”. L’acte va estar presidit per un bust de la Segona República que l’aleshores alcalde Pere Lloret va regalar a les escoles de la ciutat. Tot i que hi estaven convidades totes les forces polítiques, Ciutadans, el Partit Popular i els dos regidors no adscrits no hi van assistir. El conseller de Memòria Històrica de l’Ajuntament, Manel Castaño, va explicar que fins a finals d’any hi haurà una trentena d’activitats relacionades amb l’efemèride, entre conferències, exposicions, presentacions de llibres o tallers. La primera és la mostra ja inaugurada Tarragona republicana, 1931-1936. Ricomà defensava que la Segona República té un sentit “plenament tarragoní” i va recordar que aquell 12 d’abril del 1931 “quasi tres de cada quatre vots van ser per a la coalició republicana”.