Un tast de novetats
Les propostes literàries per a la diada de Sant Jordi sempre ofereixen un ventall de possibilitats, autors consagrats i debutants, a més dels premis més destacats
Algunes apostes segures són noms com ara Cabré, Busquets, Quintana, Bosch, Barbal, Serés...
El risc creatiu l’aporten noms com Bagunyà, Sales, Pijuan, García Tur, Balsells i Bonet
Els sis autors de les fotografies que encapçalen aquest article molt probablement estaran entre els deu més venuts per Sant Jordi. Potser per això no caldria destacar-los i sí d’altres que, molt probablement, no estaran entre els més venuts. Però les inèrcies informatives, adaptant el que cantava Sandro Giacobbe, no les he inventades jo.
Els premis solen vendre, més si al darrere hi ha un nom popular com ara el del cantant Gerard Quintana, que va guanyar el Llull amb L’home que va viure dues vegades (Columna). O encara millor dos, el Pla per Tàndem (Destino) sumat al flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de Maria Barbal. I per Sant Jordi, el premi Sant Jordi és un clàssic, aquest any L’aigua que vols (Univers), de Víctor García Tur.
Més enllà dels premis, que ja reprendrem, hi ha els grans bestselleristes catalans actuals, com ara Xavier Bosch, que presenta la història de nens robats i amor fraternal La dona de la seva vida (Columna), i Martí Gironell, que encara té viva Paraula de jueu (Columna), continuació del seu gran èxit El pont dels jueus. I hi podríem afegir un debutant amb aspiracions a èxit de vendes, Albert Bertran, que ha presentat La memòria ets tu (Roca), una història amb herois llibrescos, personatges reals, guerra, viatges i una certa influència de Ruiz Zafón. Com també apunta a bones vendes Swing. Allà on la vida venç (Edicions 62), de l’experimentat Rafael Vallbona, amb uns ingredients similars als de Bertran, però centrats en l’arribada del jazz a casa nostra.
També es vendran molt bé les autoficcions de Milena Busquets, Gemma (Amsterdam i Anagrama), i Paula Bonet, amb L’anguila (Univers i Anagrama). El primer, més alegre i fresc, el segon, més torturat i pictòric, però tots dos vitalistes.
Jaume Cabré ha tornat a la novel·la deu anys després de Jo confesso amb Consumits pel foc (Proa), una obra breu sobre un home que perd la memòria. I Jordi Cabré (no són parents, que consti) ha publicat Sense fi (Univers), després d’haver guanyat el Sant Jordi.
Seguint amb premis, Najat El Hachmi signarà el seu premi Nadal, Dilluns ens estimaran (Destino), com Núria Esponellà el Bertrana, aconseguit amb Ànima de tramuntana (Columna), i Francesc Serés defensarà el premi Proa, que va guanyar amb la densa La casa de foc.
Dos premis més, amb propostes narratives més agosarades, són els d’Albert Forns (BBVA Sant Joan), amb Abans de les cinc som a casa (Edicions 62), i el trencador i ben valorat Tsunami (Angle), amb què Albert Pijuan es va endur el premi tarragoní Pin i Soler. Seguint cap al sud, dos premis valencians, el Ciutat d’Alzira, de Jordi Torrent, amb Els fantasmes i madame Levy, que publica Bromera, com també Somnis de Valparaíso, amb què Jaume Benavente va guanyar l’Alfons el Magnànim.
Sense moure’ns de València, val la pena esmentar una novel·la que narra els darrers 50 anys d’aquella ciutat i que va ser premi Lletraferit: Noruega, de Rafa Lahuerta, publicat per Drassana.
Ara toca tres llibres que no es vendran de manera massiva i que, amb el de Pijuan i el de García Tur, trenquen esquemes i miren d’aportar noves mirades. Els angles morts (Periscopi) és el debut en novel·la del narrador Borja Bagunyà, que ofereix un exercici de recargolament hipnòtic; Martí Sales proposa uns textos carregats de llibertat i bones maneres a Aliment (Club Editor), i Lluís Balsells fa una aposta similar, oberta a tota mena de gèneres, a Danielàndia (Trípode), prologada per Bagunyà.
Posem-nos més tradicionals. Segur que el dietari més venut serà el del president Quim Torra, Les hores greus (Símbol), però també hi haurà el d’un altre Quim, el veterà Joaquim Carbó, Males setmanes (L’Avenç), en què recull què va passar el 2000, i el de J.N. Santaeulàlia, 2017. Dietari d’un any convuls (Gavarres).
Finalment, dos que estaran entre els més venuts, però en castellà: Transbordo en Moscú (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza, i Independencia (Tusquets), de Javier Cercas. I una repassada breu a la novel·la negra, com la que també publica Tusquets, Los buenos hijos, de Rosa Ribas, continuació d’Un afer massa familiar; L’obscur adeu de Teresa Lanza (Rosa dels Vents i Grijalbo), de Toni Hill; Ara direu que estic boig, d’Andreu Martín (Crims.cat / Alrevés); De sobte pensa en mi (Llibres del Delicte), de Jordi Dausà, i Calipsos i boleros, d’Albert Figueres (Lo Marraco Negre / Pagès).
Com sempre, el millor és remenar i triar, això sí, amb mascareta i mantenint tanta distància com sigui possible.