L’esquerra socialista lidera les urnes al Perú, on caldrà una segona volta

L’enquesta de la darrera setmana indicava que en les eleccions presidencials celebrades al Perú diumenge –ahir se’n comptaven els vots– hi podria haver sorpresa, i finalment n’hi ha hagut. Després d’un any de crisi econòmica i política, i en un marc de gran fragmentació del panorama polític –que deixarà previsiblement un Congrés amb onze partits representats–, els peruans van decidir apostar per l’alternativa, l’esquerra popular del candidat Pedro Castillo.

Si fa tan sols un mes els sondejos donaven el 4% dels vots a Pedro Castillo (Perú Lliure), el recompte, amb un 80% dels vots escrutats, li atorgava la victòria, amb un 16,1% de suport. L’esquerra radical guanyava així la candidata que molts donaven per favorita, Keiko Fujimori, la filla de l’expresident Alberto Fujimori i líder del partit radical de la dreta Força Popular. A l’hora de tancar aquesta edició, Fujimori va quedar segona, amb el 10,19%. L’empat entre les tres principals formacions de dretes –sempre darrere de Castillo– ha estat una constant durant tot l’ajustadíssim recompte.

Tot i que Castillo no es va imposar amb una gran distància respecte als altres tres partits que tenien possibilitats de guanyar, sí que els va batre ideològicament, ja que les tres forces que el segueixen se situen a la dreta o a la dreta radical. Castillo va rebre més vots a les zones rurals i Fujimori, a les urbanes.

La segona volta de les eleccions serà el juny vinent i enfrontarà dos models polítics i socials que estan als antípodes. Durant el recompte d’ahir, Fujimori allargava la mà a la resta de les dretes per frenar l’esquerra socialista: “Ens enfrontarem al populisme i a l’esquerra radical, i serem molts els peruans que ens hi afegirem.” Per la seva banda, Castillo va fer una crida als seus seguidors a no caure en provocacions, i va afirmar, amb referència a la dreta: “Avui el poble s’ha tret la bena dels ulls. Han tingut temps suficient, dècades, però com deixen el país?”