“Mama, com és que la nena no baixa al carrer?”

La Laia estava contenta. El dimarts 5 de juny marxava de colònies i això la feia estar de bon humor. És així com la va veure el seu avi quan la va acomiadar poc després de les set de la tarda del 4 de juny del 2018 al replà del seu pis, una segona planta del número 26 de l’avinguda de Cubelles, a Vilanova i la Geltrú, on la família Alsina vivia de feia temps. Un peu al primer esglaó i la Laia es va perdre escales avall, feliç, a trobar-se amb el seu pare, que l’anava a buscar.

“Amb els veïns del bloc, donava gust; mai havia desconfiat d’ells, ara ja no puc dir el mateix”, va explicar l’àvia de la Laia, a qui li va canviar la vida a partir del moment en què el seu marit va tancar la porta i es va sumir en un malson que mai hauria imaginat.

“Quan la nena sortia de casa, jo treia el cap pel balcó per acomiadar-la”, va explicar l’àvia, que aquell dia no la va veure sortir. “Vaig rebre un missatge de WhatsApp del meu fill: «Mama, que no baixa la nena?»”, va explicar l’àvia, que tot seguit va rebre un segon avís, amb un punt de neguit. “«Mama, com és que no baixa la nena?», em va preguntar.”

Els avis de la Laia no sabien encara la resposta a aquesta pregunta: la tenien un pis per sota, al primer primera del seu bloc. Allà dins, mentre el pare de la Laia esperava al carrer, un home de 43 anys, Juan Francisco López, estava assassinant la petita, amortint els crits de la víctima, a qui va clavar diverses ganivetades. Després va amagar el cos mig despullat de la nena, que així va ser trobat, sota un matalàs del mateix pis.

Els testimonis dels avis van ser dels primers que ahir es van sentir en una de les sales de vista del jurat de l’Audiència de Barcelona, on va començar el judici contra Juan Francisco, per a qui la fiscal del cas demana una pena de presó permanent revisable per l’assassinat, i una altra de deu anys de presó per agressió sexual.

L’acusat es va reconèixer autor de l’agressió mortal, però fins avui ha negat que la intentés agredir sexualment. L’acusació sosté que quan la Laia baixava per les escales l’assassí la va interceptar i la va fer entrar a casa seva, mentre que la defensa vol fer creure al jurat que va ser la nena la que va entrar al pis, perquè la porta era oberta, i que l’atac va ser fruit de la confusió, de creure’s l’assassí que tenia un lladre dins de casa. “Al nostre bloc no es deixen les portes del replà obertes. Els veïns quan entren a casa la tanquen, com passa a tot arreu”, va explicar l’àvia de la Laia.

Les germanes de l’acusat també van declarar per explicar que l’home tenia problemes d’alcohol i drogues, un caràcter dur, que donava mala vida als seus pares i que estava afectat perquè la seva mare patia una malaltia terminal.