I si Catalunya fes el que ha fet Ayuso amb l’Sputnik?

Quan la candidata del lema Comunisme o llibertat es va despertar, el seu govern estava en converses amb l’administració presidida per un exagent del KGB i la possibilitat d’importar la vacuna Sputnik V a Madrid encara hi era. No és una mala imitació del famós conte curt d’Augusto Monterroso sobre el dinosaure, sinó un relat propi del realisme màgic que a Madrid no passa de crònica costumista. Un emissari del govern d’Isabel Díaz Ayuso, ni més ni menys que el conseller Enrique Ruiz Escudero (Sanitat), s’ha arribat a reunir en tres ocasions amb “intermediaris” de la vacuna russa Sputnik V per explorar la seva importació i la seva adquisició al marge de qualsevol protocol estatal i europeu. A Ayuso no se li escapa que la mercaderia que busca al mercat internacional no té ni l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les sigles angleses), però quan la lletra petita del realisme màgic i del costumisme local és devorada per la voràgine electoral de la cita amb les urnes del 4 de maig aquests petits detalls són futileses. “Encara que no tingui l’autorització no es pot evitar explorar tots els escenaris per anar oferint respostes als ciutadans”, va justificar ahir la presidenta madrilenya.

Les gestions amb Rússia d’un govern que es vanta de ser mirall del liberalisme espanyolista passa sense alarmes dels quioscos o les ones radiofòniques amb seu a Madrid. Fins al punt que la ministra portaveu, María Jesús Montero, va compartir en veu alta a RNE un clam silenciós. “Imaginin què hauria succeït si això, en lloc de protagonitzar-ho Ayuso, ho protagonitza la Generalitat de Catalunya... Que hagués estat la Generalitat en solitari la que s’hagués posat en contacte amb els russos per adquirir o per veure les possibilitats d’adquisició d’una vacuna... Estic convençuda que el PP s’hauria posat les mans al cap!”, va alertar Montero. La fantasia dels 10.000 soldats russos oferts a Carles Puigdemont la tardor del 2017 és una veritat policial massa recent al sumari Volhov –riu simbòlic d’una batalla de la División Azul– com per no imaginar el biaix de quin seria el ressò de la notícia si el protagonista fos català. “La informació és incompleta. Cal afegir-hi dos zeros al nombre de soldats”, ironitzava al seu dia l’ambaixada russa. En el moment de tancar l’edició, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena encara no havia obert cap peça separada del cas Volhov amb el nom Manzanares.